Sant Esteve de Cervelló
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Antoni Maria Gallissà i Soqué Josep Font i Gumà | |||
| Construcció | S. XIX-XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervelló (Baix Llobregat) | |||
| Localització | C. Major, 23 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 15 novembre 1989 | |||
| Id. IPAC | 18240 | |||
Sant Esteve de Cervelló és l'església parroquial del municipi de Cervelló (Baix Llobregat). Fins a finals al 1872 l'església parroquial del municipi era el temple romànic, avui de Santa Maria de Cervelló. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Conjunt d'església i rectoria situats al costat nord e la carretera N-340 que travessa el poble de Cervelló. És bastida sobre un terraplè i la façana del conjunt està feta de pedra alternat amb elements de talla i obra de maó vist. La casa parroquial és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'accés és clavetejada i d'arc de mig punt. A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats i tot està envoltat de formes vegetals.[1]
L'interior de l'església és d'una sola nau molt esvelta amb arcades apuntades de suport, de rajola. Les voltes estan fetes amb panys d'esgrafiat i rajola vidriada igual que els revestits de parets de les capelles laterals, que se situen entre els contraforts. L'absis és poligonal. A la façana destaquen els arcs ogivals, on hi ha la porta d'entrada, i uns petits arcs a la planta superior. En un costat hi ha el campanar de planta quadrada.[1] El campanar actual no ho havia de ser ja que Gallissà projectà un gran campanar amb agulla al centre de la façana. La torre-campanar actual representa una torre de defensa d'una casa pairal, de la qual està inspirada la rectoria. Molt semblant a la torre de Granja Garcia Can Garcia del mateix arquitecte i ubicat als afores de Cervelló.[2] L'any 1901 va morir el promotor i empresari del vidre, Joaquim Mensa i Prats.[3] L'any 1903 mor l'arquitecte i el va substituir Josep Font i Gumà, les dues morts van fer que el temple es deixés inacabat el 1908.
Història[modifica]
A les darreries del segle xviii va créixer el petit nucli al costat de la carretera. Més tard, a mitjans de segle xix, es pensà a construir l'església. El 1864 s'encarregà un projecte a l'arquitecte Oriol Mestres i Fosses, per la nova església, que no arribà a fer-se. Fins al 1896 no va ser col·locada la primera pedra de l'edifici actual, segons projecte dels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Soqué i Josep Font i Gumà.[1] Les interessants escultures de la façana són de l'escultor del modernisme Eusebi Arnau i Mascort.
El 1936 va patir danys de la guerra i va ser destruït tot el parament del temple: els altars del renaixement, barrocs i contemporanis, imatges gòtiques, barroques i del taller de Josep Llimona,[4] bancs, objectes litúrgics... la majoria dels quals havien estat transportats de l'antic temple parroquial romànic.[5] El 1939-1940 va ser restaurada i, acabada la part de la façana que hi mancava, per l'arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona Manuel Baldric i Tibau, aleshores arquitecte municipal i familiar del propietari de ca n'Esteve de Cervelló.[1] És notable la imatge barroca de Santa Maria de Cervelló, escultura reproduïda arreu on hi ha congregacions mercedàries.[1]
En motiu del centenari del temple el 2008 es va realitzar la restauració de l'absis junt amb les pintures del sostre. Es va col·locar un nou vitrall dedicat a sant Esteve, obra de Joan Vila-Grau. Dins dels actes es va presentar un llibre del centenari.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve de Cervelló |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sant Esteve de Cervelló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «Granja Garcia de Cervelló».
- ↑ «Joaquim Mensa i Prats». Josep Llurba i Rigol i Gemma Gou.
- ↑ Arxiu parroquial de Cervelló
- ↑ Llurba i Rigol, Josep. Nocions d'història de Cervelló : fins al 1936. Segle Nou, 2004, p. 295.
- ↑ Roig Mestre, Maria Montserrat I Centenari de la benedicció de l'església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Gràfiques Llopart. Sant Sadurní d'Anoia, 2010, pàg. 320.