Sant Feliu de Cadins
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i monestir cistercenc  | |||
| Primera menció escrita | 1169 | |||
| Construcció | XII-XIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | romànic, gòtic primitiu | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cabanes (Alt Empordà) | |||
| Localització | Camí de la Princesa, des del veïnat de les Masies de Dalt. | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17935 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Bisbat de Girona | |||
Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà). L'església del monestir està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església[modifica]
L'església és de notables dimensions, amb una llargada total de 42,5 metres, mentre que l'amplada de la nau és de 10 metres i la llargada del creuer és de 21,5 metres. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria.[1]
La porta d'accés principal està localitzada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entremig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a manera de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats amb posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.[1]
A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu, ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el mateix temple també ho està.[1]
El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.[1]
Història[modifica]
L'orde del Cister fou creat l'any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l'església, és documentada per primera vegada l'any 1169 en una butlla papal d'Alexandre III, en la qual convertia l'església ja existent en abadia i cap de l'antiga matriu de l'orde de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (prop d'Hostalric) s'instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D'aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l'orde.[1]
A Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, van passar una nit de finals d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume el Just.[1]
Les monges van abandonar Cadins l'any 1492, degut als continus atacs per part dels francesos. Les monges es traslladaren a Santa Susana del Mercadal a Girona i, més endavant, l'any 1944, es traslladaren a Salt. Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836. Pel que fa al monestir, les dependències de l'abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l'església és l'únic vestigi que queda del conjunt. Actualment l'església serveix de paller al mas de Sant Feliu.[1][2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Cadins |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Església del Monestir de Sant Feliu de Cadins». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
- ↑ Mirambell i Belloc, Enric «Les religioses Bernardes al Gironès». Revista de Girona, núm. 155, nov-des 1992, pàg. 60-67.