Sant Martí de Caudiers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.643,8 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Caudiers de Conflent | |||
| ||||
Sant Martí de Caudiers és l'església parròquial[1] del poble, i de la seva comuna, de Caudiers de Conflent, de la comarca d'aquest nom, a la Catalunya del Nord.
Està situada[2] al bell mig del poble de Caudiers, a l'esquerra del Rec de Caudiers, en una posició lleugerament elevada.
Història[modifica]
L'església original de Caudiers, esmentada documentalment des del 1279, va ser destruïda en el marc de les guerres de religió a França del segle xvi, que deixaren el municipi despoblat. No fou reconstruïda fins al segle xvii, quan Caudiers fou rehabilitat per vuit persones provinents d'Aiguatèbia. L'església va ser reconsagrada el 12 d'octubre del 1683, i fou constituïda en parròquia vora cinquanta anys més tard, com ho evidencia la carta que el bisbe Jean de Gramond de Lanta va fer el 16 d'octubre del 1731:
| « | L'église St Martin de Caudiès était ab antiquo de la paroisse d'Aiguatébia, chargé d'y administrer les sacrements; à l'origine huit familles seulement l'habitaient, émigrant en hiver à cause de la rigueur du climat; le curé d'Aiguatébia ne pouvit y aller en hiver qu'avec grand danger et il y a aujourd'hui vingt-autre familles. Antoine Ros, batlle du lieu, Paul Ros et Jean Monet consuls ont demandé l'érection de la paroisse et ont promis de construire un presbytère et de fournir l'église des objets nécessaires au culte; le curé d'Aiguatébia, Romain Morer, y consent et a déclaré renoncer aux revenus de son annexe. Attendu le péril des âmes et le danger des chemins, l'Evêque sépare de l'église d'Aiguatébia celle de St Martin avec tout le territoire de Caudiès et l'érige en paroisse, donnant faculté aux habitants d'établir un cimetière, des fonts-baptismaux, un campanile avec des cloches, etc.; il attribue au curé, qui la desservira, les revenus que percevait le curé d'Aiguatébia, auquel il réserve une pension de 10 sols et le droit de célébrer la grand'messe le jour de St Martin. | » |
| — [3] | ||
El 21 del mateix mes prenia possessió el primer rector, Pierre Besombes.
Arquitectura i decoració[modifica]
L'església va ser construïda en granit, sobre les ruïnes del Castell de Caudiers. És de planta rectangular, i l'absis és quadrat. La portalada és senzilla, amb una pedra amb data del 1683, situada a la façana sud, com és de consuetud. Sobre la nau s'alça el campanar d'espadanya, de dues obertures, rematat per una campana en una estructura metàl·lica.
Hi destaquen la capella del Roser (1701), una pila baptismal de començaments del segle xviii, dues imatges del Crist i algunes estatuetes del xviii.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «36 - Caudiers de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Albert Cazes Pétites églises du Haut-Conflent, article a Conflent 2 (1961)
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998, p. 499. ISBN 978-84-39346-13-5.
- Gavín, Josep M. «Conf 25. Sant Martí de Cauders». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Caudiers de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere; Puigferrat i Oliva, Carles. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Cauders de Conflent. Sant Martí de Cauders de Conflent». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
Referències[modifica]
- ↑ «Parròquies del bisbat de Perpinyà». Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 2 setembre 2011].
- ↑ Sant Martí de Caudiers en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑
« L'església de Sant Martí de Caudiès pertanyia antigament a la parròquia d'Aiguatèbia, encarregada de l'administració dels sagraments; originalment, només vuit famílies l'habitaven, emigrant a l'hivern a causa del rigor del clima; el mossèn d'Aiguatèbia no hi podia anar a l'hivern si no era amb gran perill i avui en dia hi ha vint famílies més. Antoine Ros, batlle del lloc, Paul Ros i Jean Monet cònsols han demanat que es fes una parròquia i han promès de construir-hi un presbiteri i de fornir l'església amb els paraments necessaris per al culte; el mossèn d'Aiguatèbia, Romain Morer, hi consent i declara renunciar als ingressos del lloc. Atès el perill per les ànimes i el risc dels camins, el Bisbe separa l'església d'Aiguatèbia de la de Sant Martí amb tot el territori de Caudiès i l'erigeix en parròquia, facultant els habitants per a establir un cementiri, piles baptismals, un campanar amb campanes, etc.; i atribueix al rector que la servirà els ingressos que percebia el d'Aiguatèbia, a qui es reserva una pensió de 10 sous i el dret d'oficiar la missa solemne el dia de sant Martí. » — (traducció)