Sant Martí de Solamal

Infotaula d'edifici Sant Martí de Solamal
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	396 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Vall de Bianya (Garrotxa)
Localització	Sant Martí del Clot
42° 13′ 14″ N, 2° 25′ 34″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	10986
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Sant Pere Despuig)
Religió	catolicisme

Sant Martí de Solamal és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Església amb un hort de Sant Martí de Solamal entre 1890 i 1923

És una església romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle xviii.

Història

La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona. El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). A vegades, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Solamal