Sant Miquel de Riunoguers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | Segle XI | |||
| Ús | església  | |||
| Dedicat a | Sant Miquel Arcàngel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 338,2 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Morellàs i les Illes (Vallespir) | |||
| Localització | Riunoguers | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 14 febrer 1989 | |||
| Identificador | PA00104046 | |||
Sant Miquel de Riunoguers és l'església del poble, i antiga comuna, de Riunoguers, actualment pertanyent al terme comunal de Morellàs i les Illes, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Està situada[1] en el punt més alt del poble de Riunoguers, a la zona sud-oriental del terme al qual pertany. És un monument protegit.[2]
Història[modifica]
Sant Miquel de Riunoguers consta[3] com a dependència de Sant Pere de Rodes; una butlla del papa Benet VI del 974 ho confirma, amb la forma de villa de Rivonugario. El 982 apareix en un precepte del rei Lotari amb la forma Rium Nogarium, eccl. S. Michaelis, i, encara, una butlla de Joan XV, del 990, cita Rivo de Nugarios. Aquesta església l'any 1400 tenia categoria de parroquial, però a la primera meitat del segle xvii passà a dependre de Santa Maria de la Clusa, lloc on residia el rector de les Illes i Riunoguers, totes dues sufragànies de l'església parroquial de la Clusa.
L'edifici[modifica]
Es tracta d'un dels exemplars més ben conservats[4] del prerromànic del Vallespir. Consta d'una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis de planta trapezoïdal que, com moltes esglésies prerromàniques, presenta una desviació en l'eix, respecte del de la nau, que ha estat sovint interpretada com la inclinació del cap de Jesucrist en agonia a la creu. Tant la nau com l'absis són coberts amb volta de canó lleugerament en forma de ferradura, amb la característica, habitual en el prerromànic, que la nau és molt més alta que l'absis. És una església datable entre els segles IX i XI.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «96 - Morellàs i les Illes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Vall 68. Sant Miquel de Riunoguers». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 275-276
- Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Morellàs i les Illes: Sant Miquel de Riunoguers». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Morellàs i les Illes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ L'església de Sant Miquel de Riunoguers en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ «Eglise Saint-Michel-de-Riunoguès». Cultura de França. Culture.gouv.fr. [Consulta: 3 març 2017].
- ↑ Badia i Homs i Badia i Puigdevall, 1996.
- ↑ Mallet, 2003.