Devia ser una magnífica església de, almenys, tres naus capçada amb tres absis. Actualment només en queda l'absis central, aprofitat com a capella del cementiri. Conserva, però, una part de la decoració escultòrica que l'ornamentava.
Es té notícia d'aquesta església des del 1111. El 1314 fou visitada, com les més importants esglésies pallareses, per la legació de l'arquebisbe de Tarragona. El 1758, però ja consta com a parroquial la de la Mare de Déu del Coll, i la de sant Pere, com a capella seva.