Sant Pere de Vilanova d'Éssera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | final del segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | molt bo | |||
| Estil arquitectònic | romànica llombarda | |||
| Material | carreus | |||
| Altitud | 966 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilanova d'Éssera (província d'Osca) | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| 1520-1530 | retaule | |||
| finals XVII | capelles laterals i portalada | |||
Sant Pere de Vilanova d'Éssera és una església romànica llombarda del final del segle xii,[1] situada al municipi de Vilanova d'Éssera, dins de la Franja de Ponent a la comarca de la Ribagorça.
La seva planta és una nau i absis cilíndric amb arcuacions cegues i capelles laterals, amb un campanar d'espadanya de dos ulls centrat. La portalada és dovellada de mig punt (renovada). El seu estat és molt bo.
A l'interior conserva un retaule renaixentista tardà encarregat per la família Bardaixí i realitzat entre 1520 i 1530. Consta de cinc carrers i dos pisos més àtic. La talla central de Sant Pere va desaparèixer i tenen una còpia de 2005 sense policromar.
És de taules pintades a l'oli, encara que amb abundant ús d'or. Consta de banc, cos de cinc carrers i àtic de tres. Presenta pilastrilles en el primer, columnetes abalustrades als entrecarrers i fornícula avenerada al carrer central, de la qual falta l'estàtua original de sant Pere, i crucifix de fusta a l'escena del Calvari, que no sembla del retaule. Al banc hi ha les pintures de sant Pau, sant Miquel, santes Llúcia i Bàrbara i sant Pere, i a més les de la Mare de Déu, Crist home de dolors i sant Joan, que adornen el sagrari. En el cos se situen les següents escenes: Presó de Sant Pere i alliberament per l'àngel; Martiri de sant Pere; Translació del cos de sant Esteve i la seva lapidació. A l'àtic l'Anunciació, el Calvari i la Visitació. Com a remat hi ha un relleu amb la figura del Pare Etern. L'autor del retaule s'ha vinculat al mestre de Canillo, pintor del retaule de Sant Joan de Caselles a la localitat de Canillo (Andorra) i que Handler R. Post (A History of Spanish Painting, vol. XII, 1958) identifica amb Joan Llobet o Pedro Alegre. Pot ser un artista de l'escola catalana que treballa a l'àrea limítrof catalanoaragonesa, possible autor del retaule de Santa Margarida de Lascuarre, cremat el 1936.[2]