Santa Margarida del priorat de Sant Genís de Rocafort
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Part de | Santa Margarida de Martorell | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Martorell (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 18567 | |||
.jpg)
L'església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort o Santa Margarida de Martorell és una església romànica de Martorell (Baix Llobregat) edificada sobre les restes d'una de paleocristiana, que mancada de fonts documentals també es coneix com a Santa Margarida de Martorell. Es troba a la plana del riu Anoia, al costat del cementiri.
Descripció[modifica]
L'església des va construir aprofitant unes parets de l'església visigòtica, tot i que perllongant-la per tots dos extrems.[1]
D'una sola nau i de planta rectangular sense absis diferenciat, les parets són reforçades interiorment per pilars adossats, el que possibilita diverses capelles laterals poc aprofundides. La porta és a ponent, formada per dos arcs en degradació i amb dues impostes per banda. L'aparell és de carreus ben escairats i disposats en filades regulars. Les finestres són de doble esqueixada. A la finestra de llevant s'aprofita interiorment una rosca monolítica amb ornamentació, d'època visigòtica. La part superior de la paret de llevant sembla refeta.[2]
L'església pren com a model la del priorat de Sant Genís, tot i que més senzilla i una mica desfigurada per l'adaptació a les restes visigòtiques sobre les que es recolza.[1]
Història[modifica]
Les primeres notícies del priorat de Sant Genís de Rocafort són del 1042, quan Bonfill Guillem i la seva muller Sicardis, senyors de Castellví de Rosanes, donen a Sant Genís unes cases i terres.[2] En algun moment posterior els monjos van fundar l'església de Santa Margarida com a parròquia dependent del priorat i s'esmenta per primer cop el 1143.[1] És documentada novament el 1300 quan Antic Domènec, de Martorell, en el seu testament, deixà dos sous a l'església[2] i en visites pastorals del segle xiv.[1] El 1313 el rector, que també era beneficiat del monestir, havia de residir a dalt del monestir amb els monjos, però se sap que el 1448 hi havia una casa rectoral, pel que el rector devia viure al costat de l'església.[1]
Va ser afectada pel terratrèmol de 1448 i no es devia reconstruir fins al 1534 quan va ser secularitzada.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Margarida del priorat de Sant Genís de Rocafort |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pagès i Paretas, Montserrat. «Santa Margarida de Martorell». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 378-382 Vol XX. ISBN 84-7739-401-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 desembre 2019].