Santa Maria de Brullà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Primera menció escrita | 959 | |||
| Construcció | segle xii - | |||
| Ús | església | |||
| Dedicat a | Verge Maria | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 41 m | |||
| Planta | Nau única, absis semicircular. | |||
| Portal | A migdia, de mitjan segle xii | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brullà (Rosselló) | |||
| ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 20 novembre 1972 | |||
| Identificador | PA00103973 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Maria de Brullà és l'església parroquial, romànica, del poble rossellonès de Brullà, a la Catalunya del Nord.
És a l'extrem de llevant de la vella cellera[1] de Brullà, de la qual sorgí el poble.
Està documentada des del 959, tot i que l'obra romànica conservada és del segle xii.
L'edifici[modifica]
Es tracta d'una església romànica que ha respectat molt el seu aspecte original. D'una sola nau amb una capçalera trevolada, formada per un absis central semicircular força ample i dues absidioles semicirculars més petites, encarades, de forma que formen transsepte amb l'absis principal. La nau està dividida en cinc trams, amb arcs torals que sostenen i reforcen la volta de canó. La façana està coronada per un campanar d'espadanya.
A la façana de migdia hi ha un bell portal de marbre, mostra dels tallers d'escultura romànica del Rosselló. Té una arquivolta decorada, amb una motllura cilíndrica a l'interior, decorada amb motius vegetals geomètrics, com l'arquivolta. A banda i banda, dos capitells amb impostes, decorats amb grifons i lleons. És de mitjan segle xii, i pertany al mateix taller del Mestre de Serrabona i de la tribuna de Cuixà.
| Detalls diversos de l'església | |||
|---|---|---|---|
|
|
| |
| Absis principal | Façana occidental i espadanya | Façana meridional | |
.jpg)
.jpg)
L'església conserva una marededéu de tradició romànica, però ja pertanyent al segle xiv, i a la sagristia, dues taules del segle xvi que representen la vida de Jesucrist.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Brullà |
- Gavín, Josep M. «Ros 40. Santa Maria de Brullà». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7.
- Ponsich, Pere. «Brullà: Santa Maria de Brullà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.