Saros (astronomia)
Saros és un període de 6.585,32 dies (una miqueta més de 18 anys i 10 ó 11 dies) després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis. Per definició el saros són 223 mesos sinòdics (S) (període entre una Lluna nova i la següent). Conegut des de fa milers d'anys, és una manera de predir futurs eclipsis.[1]
Una evidència clara de l'ús d'aquest cicle es troba en la tauleta Saros, tauleta babilònica feta en el segle i aC.
Raons de l'eficàcia del període saros[modifica]
És natural que un període que repetisca els eclipsis siga un múltiple del mes sinòdic:
- 223 S = 6.585,3211 dies
Però el període ha de portar el Sol als nodes, de manera que ha de ser múltiple del mes draconític (D):
- 242 D = 6.585,3567 dies
Però les irregularitats del moviment de la Terra i especialment de la Lluna en la seva òrbita són tan grans, que ambdós astres podrien estar allunyats més de 9º. Han de compensar-se en un Saros aquestes desigualtats. Estes es deuen a l'anomalia mitjana o angle que la Lluna forma amb el perigeu. Per fortuna un múltiple del mes anomalístic (A) està pròxim al període Saros:
- 239 A = 6.585,5374 dies
És una sort que un múltiple comú de S,D i A tan perfecte s'haja trobat al cap de només 18 anys. A això es deu la seva eficàcia.
Contingut d'un Saros[modifica]
El Saros comprèn 18 estacions d'eclipsis que se succeeixen aproximadament cada mig any. Com en cada estació ocorren dos o tres eclipsis (de Sol i Lluna incloent penombrals), el Saros presenta com a mitjana 42 eclipsi de Sol i 42 de Lluna. Els eclipsis de Sol són 14 parcials i 28 centrals (totals, anulars o mixtos). Els eclipsis de lluna són 14 penombrals, 14 parcials i 14 totals. Actualment estem en uns Saros pobres (no aconsegueixen la mitjana) i els pròxims encara ho seran més. Amb el transcurs del temps evolucionen aconseguint la mitjana i després la sobrepassaran.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «saros». Microsoft. Arxivat de l'original el 8 de juny 2009. [Consulta: 31 maig 2018].
- ↑ van Gent, Robert Harry. «A Catalogue of Eclipse Cycles», 08-09-2003.
Bibliografia[modifica]
- Jean Meeus; J. M. A. Danby Mathematical Astronomy Morsels. Willmann-Bell, gener 1997. ISBN 978-0-943396-51-4.
- Jean-Claude Martzloff. Astronomy and Calendars – The Other Chinese Mathematics: 104 BC - AD 1644. Springer, 1 setembre 2016, p. 426–. ISBN 978-3-662-49718-0.