Vés al contingut

Sciades couma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSciades couma Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154804 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSiluriformes
FamíliaAriidae
GènereSciades
EspècieSciades couma Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1840)[1][2][3][4]
Nomenclatura
Sinònims
  • Arius couma (Valenciennes, 1840)
  • Bagrus couma (Valenciennes, 1840)
  • Hexanematichthys couma (Valenciennes, 1840)
  • Sciadeichthys walcrechtii (Boeseman, 1954)
  • Sciadeichthys walrechti (Boeseman, 1954)
  • Sciadeichthys walrechtii (Boeseman, 1954)
  • Selenaspis couma (Valenciennes, 1840)[5]

Sciades couma és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 97 cm de longitud total i 30 kg de pes.[6]
  • El cap és arrodonit i aplanat a la part superior.[7]

Alimentació[modifica]

Menja principalment crustacis.[8]

Hàbitat[modifica]

És un peix demersal i de clima tropical.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Sud-amèrica: des del Golf de Paria fins a la desembocadura del riu Amazones.[7][9][10][11][12]

Longevitat[modifica]

Pot arribar a viure 5 anys.[13]

Ús comercial[modifica]

Es comercialitza fresc i salat,[7] ja que la seua delicada carn és força apreciada.[14]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Müller, J. & F. H. Troschel. 1849. Horae Ichthyologicae. Beschreibung und Abbildung neuer Fische. Berlin. Horae Ichthyol. Núm. 3: 1-27 + additional p. 24, Pls. 1-5.
  3. BioLib (anglès)
  4. Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
  5. «Sciades couma». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  6. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
  9. Boujard, T., 1992. Space-time organization of riverine fish communities in French Guiana. Environ. Biol. Fish. 34: 235-246.
  10. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma, Itàlia.
  11. Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA Vol. 4.
  12. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  13. Lecomte, F., F.J. Meunier i R. Rojas-Beltrán, 1989. Some data on the growth of Arius proops (Ariidae, Siluriformes) in the estuaries of French Guyana. Aquat. Living Resour. 2:63-68.
  14. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]