Scorpaena plumieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuScorpaena plumieri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16779308 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena plumieri Modifica el valor a Wikidata
Bloch, 1789
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena albofasciata (Metzelaar, 1919)
  • Scorpaena bufo (Cuvier, 1829)
  • Scorpaena plumieri plumieri (Bloch, 1789)
  • Scorpaena plumierii (Bloch, 1789)
  • Scorpaena rascacio (Poey, 1860)
  • Scorpaena scrofina (Valenciennes, 1833)[1]

Scorpaena plumieri és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.[2]

Descripció[modifica]

Alimentació[modifica]

Menja principalment peixos i crustacis.[3]

Depredadors[modifica]

És depredat per Lutjanus analis, Lutjanus apodus i Dasyatis americana.[8]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, associat als esculls de corall i de clima subtropical (41°N-21°S) que viu entre 5-55 m de fondària.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Bermuda, Massachusetts i el nord del Golf de Mèxic fins al sud del Brasil) i l'Atlàntic oriental (l'illa de l'Ascensió i Santa Helena).[3][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39]

Costums[modifica]

Jeu immòbil en el fons.[40]

Ús gastronòmic[modifica]

És consumit a nivell local i hom diu que té un sabor semblant al pollastre.[3]

Observacions[modifica]

És verinós per als humans[41] i es comercialitza com a peix d'aquari a Ceará (el Brasil).[3][42]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Scorpaena plumieri» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  4. ↑ Edwards, A., 1990. Fish and fisheries of Saint Helena Island. Centre for Tropical Coastal Management Studies, University of Newcastle upon Tyne, Anglaterra.
  5. ↑ Eschmeyer, W.N., 1978. Scorpaenidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 4. FAO, Roma. pag. var.
  6. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. ↑ Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
  8. ↑ FishBase (anglès)
  9. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  10. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  11. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  12. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  13. ↑ de Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao: Caribbean Marine Biological Institute.
  14. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  15. ↑ Eschmeyer, W.N., 1969. A systematic review of the scorpionfishes of the Atlantic Ocean (Pisces, Scorpaenidae). Occ. Pap. Calif. Acad. Sci. (79): 130 p., 13 fig., 15 tab.
  16. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  17. ↑ Gasparini, J.L. i S.R. Floeter, 2001. The shore fishes of Trindade Island, western South Atlantic. J. Nat. Hist. 35:1639-1656.
  18. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  19. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  20. ↑ Lima, H.H. i A.M. Oliveira, 1978. Segunda contribuição ao conhecimento dos nomes vulgares de peixes marinhos do nordeste brasileiro. Boletim de Ciências do Mar(29):1-26.
  21. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  22. ↑ Mahon, R. i S.D. Mahon, 1994. Structure and resilience of a tidepool fish assemblage at Barbados. Environ. Biol. Fish. 41(1/4):171-190.
  23. ↑ Manickchand-Heileman, S. i J. Flüs, 1990. Species composition and seasonality of coastal demersal fish stock in Trinidad, West Indies. Caribb. Mar. Stud. 1:1-21.
  24. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  25. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  26. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  27. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
  28. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  29. ↑ Pattengill, C.V., B.X. Semmens i S.R. Gittings, 1997. Reef fish trophic structure at the Flower Gardens and Stetson Bank, NW Gulf of Mexico. Proc. 8th Int. Coral Reef Sym. 1:1023-1028.
  30. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  31. ↑ Randall, J.E., 1996: Caribbean reef fishes. 3a edició. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  32. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  33. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  34. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  35. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47p.
  36. ↑ Smith-Vaniz, W.F., B.B. Collette i B.E. Luckhurst, 1999. Fishes of Bermuda: history, zoogeography, annotated checklist, and identification keys. American Society of Ichthyologists and Herpetologists Special Publication Núm. 4. 424 p.
  37. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  38. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  39. ↑ Wilk, S.J., W.W. Morse i D.E. Ralph, 1978. Length-weight relationships of fishes collected in the New York Bight. Bull. New Jersey Acad. Sci. 23(2):58-64.
  40. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  41. ↑ Halstead, B.W., 1980. Dangerous marine animals. Cornell Maritime Press, Inc., Maryland, els Estats Units.
  42. ↑ Monteiro-Neto, C., F.E.A. Cunha, M.C. Nottingham, M.E. Araújo, I.L. Rosa i G.M.L. Barros, 2003. Analysis of the marine ornamental fish trade at Ceará State, northeast Brazil. Biodivers. Conserv. 12:1287-1295.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Yáñes-Arancibia, A., A.L. Lara-Domínguez i J.W. Day, Jr., 1993. Interactions between mangrove and seagrass habitats mediated by estuarine nekton assemblages: coupling of primary and secondary production. Hydrobiologia 264:1-12.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Scorpaena plumieri
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Scorpaena_plumieri&oldid=32894279»