Selma Baccar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1945 (78 anys) Tunis |
| Diputat de l'Assemblea Constituent de Tunísia | |
| 22 novembre 2011 – 2 desembre 2014 Circumscripció electoral: circonscription de Ben Arous (fr)  | |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, política |
| Partit | Tahya Tounes (en) (2019–) Social Democratic Path (en) (–2019) |
  | |
Selma Baccar o Salma Baccar (àrab: سلمى بكار, Salmà Bakkār) (Tunis, 15 de desembre de 1945) és una cineasta, productora i política tunisenca. És considerada la primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia.[1][2] Selma Baccar és coneguda per la creació de manifests a través de les seves pel·lícules, centrades en els drets de la dona a Tunísia.[1]
Primers anys[modifica]
La seva família es va traslladar a Hammam-Lif quan només tenia set anys.[1] Baccar va ser educada com a musulmana pels seus pares i ha fet el pelegrinatge a la Meca amb la seva família dues vegades; tanmateix, Baccar s'identifica com a agnòstica.[1] Va començar a estudiar psicologia entre 1966 i 1968 a Lausana, Suïssa. Es va mudar després de dos anys per estudiar cinema a París a l'Institut Français de Cinéma.[3] Després es va convertir en membre de la Federació Tunisiana de Cineastes Aficionats, on va treballar com a subdirectora per a una sèrie de televisió tunisiana.[1][3]
Carrera[modifica]
Als 21 anys, Selma Baccar va començar a fer curtmetratges el 1966 amb altres dones al club de cinema amateur de Hammam-Lif.[1] Les seves pel·lícules envolten temes i drets de les dones a Tunísia. El seu primer curtmetratge, realitzat el 1966, va ser una pel·lícula en blanc i negre anomenada L'Eveil, que tractava l'alliberament de les dones a Tunísia. L'Eveil ha rebut reconeixements. Baccar va dirigir el seu primer llargmetratge el 1975, titulat Fatma 75, considerada una "pel·lícula pionera" a Tunísia.[4] Aquest va ser el primer llargmetratge llargmetratge dirigit per una dona. Fatma 75, "una pel·lícula d'assaig feminista sobre els papers de les dones a Tunísia."[5] La pel·lícula utilitza un estil didàctic que aborda el feminisme a Tunísia.[1] La pel·lícula va estar prohibida durant alguns anys, per qüestions de censura en diverses escenes, pel Ministeri d'informació de Tunísia, i no es va poder veure a les sales de cinema comercials.[3] El seu segon llargmetratge, Habiba M’sika (1994), era un biopic de la famosa cantant i dansaire tunisiana Marguerite Habiba Msika.[3] Flowers of Oblivion conta la història de Zakia, addicta a l'opi en un hospital psiquiàtric a Tunísia sota el govern de Vichy durant els anys quaranta.[2] Selma Baccar posseeix la seva pròpia empresa productora sota Intermedia Productions juntament amb altres destacades directores femenines, per fer pel·lícules i publicitat.[3] Baccar també ha produït diversos curtmetratges.[6]
L'activisme de Selma Baccar pels drets de les dones tunisianes la va portar a una activa carrera política; on es va convertir en membre del partit polític Al Massar.[7] L'octubre de 2011 Selma Baccar fou elegida membre de l'Assemblea Nacional Constituent de Tunísia[8] En 2014 Selma Baccar es va convertir en la presidenta del grup parlamentari de Demòcrates a Tunísia. Baccar era vicepresident del grup demòcrata, i es va convertir en "la primera i única dona a presidir un bloc parlamentari".[7]
Filmografia[modifica]
Pel·lícules[modifica]
- 1976: Fatma 75
- 1994: Habiba M’sika/La Danse du feu/The Dance of Fire
- 2006: Knochkhach/La Fleur de l'oubli/The Flower of Oblivion
- 2017: El Jaida[9]
Altres pel·lícules
- 1966: L'Eveil (director) (curt)
- 1985: De la toison au fil d'or/The Golden Fleece (director) (curt)
- 1989: El niño de la luna (Productora), candidata al Goya a la millor direcció de producció
- 2010: Baydha (Tabou) (Productora)
- 2016: Peluche (Productora)
Sèries de televisió[modifica]
- 1996: Le Secret des métiers
- 1997 : Femmes dans notre mémoire
- 2002 : Farhat Lamor (Joie d'une vie)
- 2005 : Chara Al Hobb
- 2006 : Nwassi w Ateb
- 2006 : Assrar âailya
- 2007 : Chaâbane fi Ramadhane
- 2007 : Kamanjet Sallema
- 2007 : Layali el bidh
Premis[modifica]
- El 1968, L'Eveil, va rebre un premi als festivals de cinema de Kelibia i Sfax.[3]
- El 1979, Fatma 75, va guanyar la medalla d'or al Festival de Cinema de Mannheim.[3]
- En 2018 El Jaida va obtenir el Gran Premi del Festival de Carros.[10][11]
Honors[modifica]
- 2014: Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit de Tunísia
- 2015: Oficial de l'Orde de la República de Tunísia
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Stefanie van de Peer, 'An encounter with the doyenne of Tunisian film, Selma Baccar', The Journal of North African Studies, Vol. 16. No. 3, September 2011, pp.471-82. DOI: 10.1080/13629387.2010.527122
- ↑ 2,0 2,1 Florence Martin. «Selma Baccar's Transvergent Spectatorship: Flower of Oblivion (Tunisia, 2006)». A: Screens and Veils: Maghrebi Women's Cinema. Indiana University Press, 2011, p. 183–209. ISBN 978-0-253-00565-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Rebecca Hillauer. Encyclopedia of Arab Women Filmmakers. American Univ in Cairo Press, 2005, p. 375–. ISBN 978-977-424-943-3.
- ↑ Peer, Stefanie Van de «A transnational feminist rereading of post-Third Cinema theory: The case of Maghreb documentary» (en anglès). Journal of African Cinemas, 4, 2, 01-10-2012, pàg. 175–189. DOI: 10.1386/jac.4.2.175_1. ISSN: 1754-9221.
- ↑ Stefanie Van de Peer. «Chapter 3. Selma Baccar: Non-fiction in Tunisisa, the land of fictions». A: Negotiating Dissidence: The Pioneering Women of Arab Documentary. Edinburgh University Press, 2017. ISBN 978-1-4744-2338-0.
- ↑ «Selma Baccar: "La cultura es el arma más poderosa contra el terrorismo y el integrismo"». 20 Minutos, 23-10-2018.
- ↑ 7,0 7,1 «Tunisie – ANC : Salma Baccar nouvelle présidente du bloc démocratique» (en francès). [Consulta: 19 octubre 2018].
- ↑ Lilia Labidi. «Political, aesthetic, and ethical positions of Tunisian women artists, 2011-2013». A: Andrea Khalil. Gender, Women and the Arab Spring. Routledge, 2016, p. 38. ISBN 978-1-317-59916-6.
- ↑ «Selma Baccar». [Consulta: 19 octubre 2018].
- ↑ «El Jaida de Salma Baccar remporte le grand prix du Festival de Carros» (en francès). businessnews.com.tn, 22-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ «El Jaida de Salma Baccar remporte le grand prix du Festival de Carros» (en francès). kapitalis.com, 22-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Mathilde Rouxel. «Portrait de Salma Baccar, cinéaste et députée tunisienne» (en francès). lesclesdumoyenorient.com, 03-02-2016. [Consulta: 22 juny 2016].