Sesenanda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Segle IX |
| Mort | Segle XI |
| Activitat | (Floruit: 996  ) |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
Sesenanda (segle IX - segle XI) fou una propietària rural catalana.[1]
Biografia[modifica]
El 28 de juliol de l'any 996, Sesenanda es va presentar davant els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, que es trobaven a Sant Cugat del Vallès juntament amb la seva cort i una multitud de fidels procedent dels voltants. La dona volia posar-los al corrent d'una disputa que tenia ella amb un home anomenat Bonfill Sindered, que li prenia per la força els delmes d'un alou situat al castell d'Òdena i també a Serraïma. Sesenanda els digué que era vídua d'Unifred, fill de Sanlà, i que el seu marit, abans de morir, havia fet testament deixant-li els béns, encara que alguns d'ells, com unes vinyes plantades davant de la fortalesa d'Odena, li les havia donat en vida com es podia comprovar a través de diferents documents.[1]
Les terres en litigi estaven formades per terres cultivades, moltes vinyes, terres ermes, hortes amb arbres fruiters, solars dins el castell d'Òdena, boscos, cases, algunes amb corts i columbaris, terres regades per fonts d'aigua, torres de guaita, molins, un dels quals era al costat del riu Òdena, i en el cas de les terres situades al comtat de Manresa, al terme de Serraïma, l'església de Sant Martí amb els seus delmes i primícies.[1]
El comte de Barcelona estudià la situació de les propietats motiu de querella, i segons els consells dels jutges concedí i ratificà solemnement que Sesenanda era la legítima propietària dels alous que havien pertangut a Unifred. Els alous de Sesenanda eren les terres lliures i franques que les famílies pageses havien adquirit a la Catalunya Vella durant l'època de la repoblació dels segles IX i X.[1]
El comte de Barcelona especificà que, tant Unifred com el seu pare Sanla, havien treballat sota el vassallatge i el subsidi dels avantpassats de Ramon Borrell. També va establir que qualsevol amenaça o intent d'anar contra la propietat de la dona injuriada seria castigat pel comte amb una multa de 5 lliures d'or. El judici acabà amb una reflexió dels jutges sobre la possessió de delmes i primícies i la finalitat d'aquestes càrregues.[1]
El document que recull la sentència comtal està signat per Ramon Borrell, comte i marquès, que posa la seva signatura autògrafa reafirmant-se amb tot allò escrit. També firmen la comtessa Ermessenda i diversos nobles i jutges.[1]