Sidro
(fr) Société Internationale d’Energie Hydro-Électrique 
| |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa |
| Camp de treball | societat de cartera |
| Forma jurídica | empresa de capital obert limitada |
| Història | |
| Creació | 31 gener 1923 |
| Fundador | Alfred Lowenstein |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Sidro, acrònim de Société Internationale d'Energie Hydro-Électrique fou una societat que si bé es constituí a Brussel·les el 31 de gener de 1923, la seu legal s'establí a la ciutat de Toronto, al Canadà. El seu promotor fou el financer belga Alfred Loewenstein. La seva funció era ser una companyia inversora en companyies de producció d'electricitat.[1]
Antecedents[modifica]
Alfred Loewenstein havia estat el financer de Brussel·les quer havia captat finançament pels projectes hidroelèctrics de Frederick Stark Pearson primer a Brasil i Mèxic i després per a la Barcelona Traction. Admirador de l'obra de Pearson i un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, Loewenstein volgué construir per si mateix un grup similar.
Constitució[modifica]
Des del principi hi hagué una relació propera amb una altra societat inversora belga, la Sofina. Compartien president del consell d'administració - Maurice Despret -,[2] i també tenien petites participacions creuades de capital. El conseller delegat era Dannie Heineman, que també tenia la mateixa funció a la Sofina.[3]
Els socis inicials foren James Dunn i Alfred Loewenstein, promotors de la Barcelona Traction, Light and Power, així com les societats Guarantee Insurance and Investment Company, accionista de referència de la Barcelona Traction, i la Canadian and General Finance. Els socis van aportar a l'actiu de la societat importants paquets d'accions privilegiades de la Barcelona Traction, de forma que a partir de 1924 la Sidro controlava la Barcelona Traction.[4]
El 1924 adquirí un paquet de control de la Mexican Light and Power.
El 1927 Alfred Loewenstein va haver de vendre a la Sofina les seves accions de la Sidro. El 1929 la Sidro efectua una ampliació de capital que fou subscrita per la Sofina, augmentant la seva participació en la societat.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Ranieri, 2014, p. 163.
- ↑ Hausman, William J.; Hertner, Peter. «Every City, 1880–1914». A: Global Electrification (pdf) (en anglès). Cambridge University Press, 2008, pàgines 154-155. ISBN 978-0-521-88035-0 [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Ranieri, 2014, p. 164.
- ↑ Capel, Horacio; Urteaga, Luís. «El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense”». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés (pdf) (en castellà). Barcelona: Fecsa, 1994, pàgina 39 [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Heineman, Dannie N. «Barcelona Traction, Light & Power, Amenaza de destrucción de una obra creadora. Testimonio personal de DN Heineman». A: Endesa en su historia (HTML) (en castellà). Fundación Endesa, 2010, p. 191. ISBN 978-8461459063 [Consulta: 2 juliol 2020].
Bibliografia[modifica]
- Ranieri, Liane. Dannie Heineman. An Extraordinary Life. Brussel·les: Editions Racine, 2014 [1a. ed. 2005]. ISBN 978-1499236408.