Sira Diop
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1929 Ségou (Mali) |
| Mort | 17 novembre 2013 (84 anys) Bamako (Mali) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, sindicalista, política, activista pels drets de les dones |
Sakiliba Sissoko, coneguda com a Sira Diop pel cognom de casada (Ségou, 31 de març del 1929 - Bamako, 17 de novembre del 2013), fou una mestra, activista feminista i sindicalista maliana, pionera en la lluita per l'educació de les joves i les dones. El 1958 va presidir la Unió de Dones del Sudan (Sudan francés, actual Mali). Al 1959 va impulsar la creació de la Unió de Dones d'Àfrica Occidental.(1)
Biografia[modifica]
Sakiliba Sissoko nasqué a Ségou, feu de la ètnia bambara, tot i que ella en pertany a la khassonké, majoritària a la zona de Kayes.[1]
Fou la primera dona del Sudan francés (actual Mali) que al 1950 obtingué el certificat de batxiller i la primera guardonada al 1961 en el concurs d'inspectors d'ensenyament primari.
Estudià a l'Escola Normal de Rufisque, oberta al 1938, la primera escola per a mestres que admetia alumnes africanes, a la qual també assistiren la guineana Jeanne Martin Cissé, i Jeanne Gervais, de Costa d'Ivori, que serien ministres després de la independència dels seus països; o la periodista senegalesa Annette Mbaye d'Erneville, l'escriptora Mariama Bâ i altres dones que anys més tard defensaren posicions avantguardistes.[2] En Rufisque, un dels eixos de formació per a les futures professores era el panafricanisme, inculcat per la seua directora Germaine Le Goff amb posicions d'avantguarda sobre Àfrica sense escapar a la mirada contradictòria de la cultura colonitzadora.[2]
Diop va impulsar la lluita pels drets de les dones al seu país i també de totes les dones africanes, animant-les a militar en associacions femenines i en sindicats i ONG. A la fi dels anys 1950, juntament amb Aoua Keïta, fundaren l'Intersindicat de dones treballadores de Sudan (actual Mali) i fou cofundadora i presidenta de la Unió de Dones Treballadores del Sudan (USF) creada al 1958. El 20 de juliol del 1959 va impulsar la creació de la Unió de Dones d'Àfrica Occidental.[3]
Aconseguida la independència de Mali al 1960, entre 1962 i 1965 fou la primera directora del Lycée des jeunes filles (actual Lycée Ba Aminata Diallo), prestigiosa escola de secundària per a xiques; i en el mateix període formà part de la Comissió de reforma de programes d'ensenyament a Mali (1962-1964).[4]
Sira i altres activistes redactaren un Codi de matrimoni, promulgat al 1962. Mali fou el primer estat de l'Àfrica Occidental independent que elaborà una legislació laica del matrimoni: limità l'import del dot, prohibí la repudiació i els matrimonis forçats, i fixà l'edat mínima legal en 15 anys per al matrimoni de les joves.[5]
El 1967 obtingué un certificat de Planificació de l'educació de l'Institut Internacional de la UNESCO.
El 1971 dirigí, en el Ministeri d'Educació, la secció sobre educació de les xiquetes; i del 1976 al 1978 fou directora de la divisió de promoció femenina en la Direcció Nacional d'Alfabetització funcional i de Lingüística aplicada (DNAFLA).
En la dècada dels 1970 col·laborà amb UNESCO, UNICEF i OMS en algunes ocasions.[6] Tot i ser musulmana, va denunciar l'islam fonamentalista que estava envaint Mali: "Mali no és una república islàmica. Estic a favor de l'adopció d'aquest codi, que permetrà que totes les comunitats tinguen una llei comuna", explicà a un diari de Mali durant una entrevista el 2007 sobre el Codi de família.
Es va morir el 17 de novembre del 2013 a Bamako, als 84 anys.[7] Hi fou soterrada amb honors.[8]
Premis i reconeixements[modifica]
- Dama de l’Orde Nacional de Mali (1980),
- Oficial de l’Orde Nacional de Mali (1995),
- Comanadora de l’Orde Nacional de Mali (2000),
- Gran oficial de l’Orde Nacional de Mali (2005)
Bibliografia[modifica]
- Women's education in Upper Volta: interview with Mrs. Sira Diop, former chief technical adviser. UNESCO Chronicle. Volume 21, No. 12, 1975, pàgs. 353–356.
Documental[modifica]
El 2010 la realitzadora maliana Fatoumata Coulibaly presentà el documental Sira Diop, le fleuve intarissable (26') sobre la seua personalitat i lluita al costat de les seues companyes de Rufisque per a sensibilitzar les dones.[9]
Reconeixements pòstums[modifica]
- El 2017 es va inaugurar la Biblioteca Diop Sira Sissoko a Bamako, en presència de la primera dama Keita Aminata Maiga i grups feministes pels drets de les dones.[10]
- Des de maig del 2019 el centre de maternitat de Kabala es diu Maternitat Sira Diop.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Sira Diop, toute une vie d'engagement #5» (en francés). Les nouvelles du Mali, 24-11-2013. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Germaine Le Goff – L'Africaine blanche (1891-1986)». aflit.arts.uwa.edu.au. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Declaracions en àudio de Sira Diop sobre poligàmia i supressió de les escoles alcoràniques».
- ↑ YATABARY, Aïcha. «Mme Sira Diop (l'une des premières femmes féministes du Mali) sur le féminisme en Afrique» (en francés). aicha yatabary.over-blog.com. Arxivat de l'original el 2019-01-25. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Aoua Keïta pedagogical unit 3 | Women». en.unesco.org. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Women's education in Upper Volta: interview with Mrs. Sira Diop, former chief technical adviser. UNESCO Chronicle. Volume 21, No. 12, 1975, pp. 353–356.
- ↑ «Mme Sira DIOP - necrologie.abamako.com». necrologie.abamako.com. Arxivat de l'original el 2022-07-09. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Abamako. «Deuil: Sira Diop, première bachelière du Mali a été conduite à sa dernière demeure. Notícia sobre el seu soterrar.».
- ↑ «Les précurseurs (série): Sira Diop, le fleuve intarissable» (en francés). Africultures. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Promotion de la lecture et de l’informatique : Mmes SIRA DIOP SISSOKO ET KÉITA JANETTE HAÏDARA HONORÉES - Bamada.net» (en anglés). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Kabala: La maternité rénovée et rebaptisée «Sira Diop»». abamako.com. [Consulta: 13 setembre 2020].