Sistema pitot-estàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Presa estàtica en un Airbus A330.

El sistema pitot-estàtic és un sistema d'instruments sensibles a la pressió que s'utilitza principalment en aviació per poder determinar la velocitat d'una aeronau respecte l'aire, el nombre Mach, l'altitud i la tendència d'altitud.[1] Per norma general un sistema d'aquest tipus consisteix en un tub de pitot, una presa estàtica i els instruments de pitot-estàtics. Aquest equip s'utilitza per mesurar les forces que actuen en un vehicle en funció de la temperatura, la densitat, la pressió i la viscositat del fluid en què s'està desplaçant. Els errors en les lectures d'aquest sistema poden ser extremadament perillosos, ja que la informació obtinguda, com l'altitud de l'aeronau, és decisiva per a un vol satisfactori. Diversos desastres de vols comercials han tingut origen en errors d'aquest sistema, molts d'ells causats per la congelació del tub de Pitot.

Bibliografia[modifica]

  • Lawford. J. A. and Nippress, K. R. (1983). Calibration of Air-Data Systems and Flow Direction Sensors (AGARD AG-300 - Vol.1, AGARD Flight Test Techniques Series; R. W. Borek, ed.). Accessed via Spaceagecontrol.com (PDF). Retrieved on 25 April 2008.
  • Kjelgaard, Scott O. (1988), Theoretical Derivation and Calibration Technique of a Hemispherical-Tipped Five-Hole Probe (NASA Technical Memorandum 4047).

Referències[modifica]

  1. «Sistema de Pitot / estático – ASOC. PASIÓN POR VOLAR» (en castellà). [Consulta: 15 abril 2019].

Vegeu també[modifica]