Sofia Yablonska

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSofia Yablonska
Nom original(uk) Софія Яблонська-Уден Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Tarasivka (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVernouillet
Illa de Noirmoutier Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, periodisme d'opinió i viatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, fotògrafa, escriptora, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJean Oudin Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Oudin Modifica el valor a Wikidata

Sofia Iablonska(-Oudin) (en ucraïnèsː Софія Яблонська-Уден i en francèsː Sophie Jablonska-Oudin; Taràssivka, Regne de Galítsia, 15 de maig de 1907 - França, 4 de febrer de 1971)) va ser una escriptora de viatges, fotògrafa [1][2] i arquitecta ucraïnesa-francesa. Va néixer a la Galícia dels Habsburg, però va viure itinerant; la seva família es va traslladar a Rússia durant la Primera Guerra Mundial i va tornar a la Ucraïna occidental el 1921. A finals de la dècada de 1920 va emigrar a París. A París, Iablonska es va fer periodista i va començar a viatjar pel món; més tard va utilitzar aquestes experiències per escriure tres llibres. Es va retirar a Noirmoutier l'any 1950 amb la seva família i es va convertir en arquitecte.

Biografia[modifica]

Sofia Iablonska va néixer el 15 de maig de 1907 a Germaniv (ara Taràsskiva),[3] al Regne Habsburg de Galícia i Lodomeria, prop de Lemburg (actual Lviv). El seu pare era Ivan Yablonski, un sacerdot rus de l'esglèsia grecocatòlica ucraïnesa i metge, mentre que la seva mare també era d'una família de sacerdots.[4]

Durant la Gran Retirada, la retirada de l'exèrcit imperial rus de Galitsia l'any 1915, Ivan va portar la família a Taganrog, al sud de Rússia.[4] El 1921,[5] els Yablonska van tornar a Galitisia, residint primer a Kozyova i després a Yalinkova. Les dificultats econòmiques van obligar a dividir la família a Yalinkova. Sofia i el seu germà, Yaroslav, van viure inicialment amb familiars a Yazlovets, prop de Buchach, però després es van traslladar a Ternopil. Allà, Sofia va assistir al gimnàs i li van ensenyar costura, comptabilitat i interpretació. El 1927, va emigrar a París,[4] als 20 anys, per assistir a l'escola de cinema i convertir-se en actriu.[6] Yablonska va trobar primer treball com a netejadora de finestres, però finalment va aconseguir un petit paper en una pel·lícula de Pathé.[4] També va treballar com a model.[7]

Trajectòria com a periodista i viatges[modifica]

Mentre vivia a París, Yablonska va fer amics en l'escena artística parisenca. Entre ells hi havia Stepan Levynsky,[6] orientalista i compatriota migrant ucraïnès.[3] Levynsky va convèncer Yablonska de convertir-se en reportera fotogràfica i de viatjar pel món.[8] La seva carrera la portaria al Marroc, Xina, Sri Lanka, Laos, Cambodja, Java, Bali, Tahití, Austràlia, Estats Units i Canadà.[9] Durant la dècada de 1930, va publicar històries sobre els seus viatges a revistes de Galitisia[10] com ara Women's Fate (ucraïnès: Жіноча доля) i New Home (ucraïnès: Нова хата).[3] El treball i els viatges de Yablonska la van convertir en una de les primeres dones directores de documentals.[6] Un tema recurrent de la seva obra van ser els efectes negatius del colonialisme europeu sobre la cultura local i les seves pròpies dificultats amb els europeus occidentals.[10] [11]

L'editorial ucraïnesa Pyramid va tornar a publicar els tres diaris de viatges de Yablonska el 2015.[4]

Marroc[modifica]

A principis de 1929, Yablonska va viatjar al Marroc i va passar tres mesos al país.[6] Més tard va utilitzar les seves experiències allà per escriure Char Marokko (ucraïnès: Чар Марокко),[7] publicat per la Societat Científica Xevtxenko el 1932.[10] El llibre és un recull de les trobades de Yablonska amb la cultura tradicional marroquina, estructurat com un diari i il·lustrat amb 12 fotografies.[7] Va ser traduït al francès l'any 1973 per Marta Kalytovska.[3] L'any 2020 se'n va publicar una edició alemanya.[7]

Xina[modifica]

Yablonska va tornar a França des del Marroc el mateix any de la seva sortida.[6] va trobar feina fent documentals amb la <i>Societe Indochine Films et Cinema</i> i va inspirar-se en Levynsky, i va decidir viatjar a la Xina. Allà, mentre rodava pel·lícula, va conèixer Jean Oudin, un ambaixador francès, amb qui es va casar el 1933. La parella va tenir tres fills a la Xina i la Indoxina francesa, i va residir als dos països fins a 1946. Yablonska va utilitzar un negoci fals com a façana per registrar el trànsit diari al carrer a la Xina i va introduir els transeünts xinesos a la cultura ucraïnesa.[4] Yablonska va escriure Des de la terra de l'arròs i l'opi (Z kraïny ryzhu ta opiiu; З країни рижу та опію), publicat el 1936, a partir de les seves experiències a la Xina i el sud-est asiàtic.[10] Va ser seguit el 1939 per Far Horizons (Daleki obriï; Далекі обрії) .[4]

Retorn a França[modifica]

Yablonska i la seva família van tornar a París el 1946. Es van traslladar el 1950 a l'illa de Noirmoutier,[4] on ella va treballar com a arquitecta,[3] i on Jean va morir el 1955. Yablonska va morir en un accident de cotxe el 4 de febrer de 1971 mentre anava a París amb el manuscrit del seu treball final, TDvi vahy—dvi miry (ucraïnès: Дві ваги — дві міри). Sofia i Jean van ser enterrats l'un al costat de l'altre a Vernouillet, Yvelines, però van ser re-enterrats a Noirmoutier el 1973.[4]

Llistat d'obres[modifica]

Llibres[modifica]

Redacció de viatges[modifica]

  • Le charme du Maroc (Char Marokko; ucraïnès: Чар Марокко; The Charm of Morocco; Der Charme von Marokko. Travelogue) :
  • Au pays du riz et de l'opium (Z kraïny ryzhu ta opiiu; З країни рижу та опію):
  • Deux poids – deux mesures: contes et essais (Dvi vahy — dvi miry; Дві ваги — дві міри) :
    • França: París 1972 (en ucraïnès) OCLC 8970309;
    • França: París 1972 (en francès) ;
  • L’année ensorcelée : Nouvelleː
    • França: París [La Guérinière] [M. Kalytovska] 1972 París Impr. PIUF (en francès)
  • Les horizons lointains (Daleki obriï: podoroz︠h︡ni narysy; Daleki gorryzonty) :
  • Mon enfance en Ukraine: Souvenirs sur mon père (Kniga pro bat:':ka z mogo ditinstva) :
  • Листи з Парижа. Листи з Китаю: Подорожні нариси, новели, оповідання, есеї, інтерв'ю (Lysty z Paryza. Lysty z Kytaju. Podorozni narysy, nowely, opowidannia, іnterwju)
  • Чар Марока. З країни рижу та опію. Далекі обрії (volum 3 en 1)

Fotografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Presentation dedicated to Sophia Yablonska at Salon du Livre». ui.org.ua. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2019. [Consulta: 26 febrer 2021].
  2. ↑ «4 Ukrainian women in "World history of women-photographers"» (en anglès americà). odessa-journal.com, 20-11-2020. [Consulta: 26 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Yablonska, Sofiia» (en anglès). Enciclopèdia d'Ucraïna. [Consulta: 3 març 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Volodymyr Moroz «Їй належав увесь світ: Далекі обрії Софії Яблонської» (en anglès). , 09-05-2017 [Consulta: 24 febrer 2021].
  5. ↑ «Yablonska, Sofiia». A: Encyclopedia of Ukraine. 5. Shevchenko Scientific Society, 1993 [Consulta: 24 febrer 2021]. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Galicia’s Adventurous and Free-Spirited Sofia Jablonska». , març 2020 [Consulta: 26 febrer 2021]. Arxivat 12 April 2021[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-04-12. [Consulta: 8 desembre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Faszination des Unbekannten» (en alemany). Deutschlandradio, 25-11-2020 [Consulta: 24 febrer 2021].
  8. ↑ Kateryna Iakovlenko. «paper cover thumbnail Why There Are Great Women Artists in Ukrainian Art?» (en anglès). [Consulta: 4 març 2022].
  9. ↑ Haleta, Olena Aspasia, 14, 1, 01-03-2020, pàg. 78–103. DOI: 10.3167/asp.2020.140107. ISSN: 1933-2882.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Софія Яблонська: кругосвітня подорож української репортерки» (en ucraïnès). BBC Ukraine, 15-05-2017 [Consulta: 24 febrer 2021].
  11. ↑ Vlakh, Myroslava (en anglès) Visnyk of the Lviv University. Series Geography, 53, 18-12-2019, pàg. 70–84. DOI: 10.30970/vgg.2019.53.10657. ISSN: 2415-7201 [Consulta: free].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sofia_Yablonska&oldid=33271130»