Soleil des hyènes
Soleil des hyènes i شمس الضباع  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ridha Béhi |
| Protagonistes | |
| Producció | Willem Thijssen |
| Guió | Ridha Béhi |
| Música | Nicola Piovani |
| Fotografia | Theo van de Sande |
| Productora | Newin productions Fugitive cinema |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Tunísia |
| Estrena | 1977 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | francès |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
      | |
Soleil des hyènes (àrab: شمس الضباع, Xams aḍ-Ḍibāʿ) és una pel·lícula tunisiana dirigida per Ridha Béhi, estrenada el 1977. Fou el primer llargmetratge del director i va ser seleccionat a la Quinzena de Realitzadors del 30è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]
Sinopsi[modifica]
En un petit poble de pescadors tunisians que viu en autarquia, els promotors immobiliaris alemanys estan instal·lant una infraestructura hotelera, amb l'ajut dels consellers locals. La vida dels vilatans es capgira.
Temàtica[modifica]
Ridha Béhi critica el paper dels espectadors no desitjats i esbirros en un entorn turístic que els és inaccessible a casa al qual es redueixen els habitants del poble on es construeixen els hotels. La seva pel·lícula mostra la marginació de l'economia local, amb la disminució dels efectes positius sobre l'ocupació creats per les construccions, amb prou feines esbossats. Tanmateix, no es tracta de criticar el desenvolupament turístic del país, sinó de qüestionar les autoritats sobre els seus fracassos. Prohibit de rodar a Tunísia, Béhi va haver de fer la seva pel·lícula al Marroc.[2][3]
Repartiment[modifica]
- Mahmoud Morsy (Lamine)
- Hélène Catzaras (Mariem)
- Ahmed Snoussi (Tahar)
- Madiha Kamel
- Kamel Chennaoui
- Larbi Doghmi (Ibrahim Haj)
- Tewfik Guiga (Slim)
Premis[modifica]
La pel·lícula fou seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors del 30è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] El 1979 va obtenir el Gran Premi del Festival de Damasc[5] i el Prix de la Vérité al 6è Fespaco.
Referències[modifica]
- ↑ «Quinzaine 1977». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2017. [Consulta: 18 juny 2017].
- ↑ Khélil, Hédi. «Ridha Béhi, métis ébloui et désenchanté». A: Abécédaire du cinéma tunisien. Tunis: Simpact, 2007, p. 433. ISBN 978-9973-61-457-5.
- ↑ Waleed Hazbun. Beaches, Ruins, Resorts. The Politics of Tourism in the Arab World. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2008, p. 337. ISBN 978-0-816-6549-18.
- ↑ Soleil des hyènes a Africultures
- ↑ Imen Zine. «19e festival méditerranéen de Tétouan – Maroc : hommage au cinéaste tunisien Ridha Béhi». http://www.leconomistemaghrebin.com. Arxivat de l'original el 4 de maig 2014. [Consulta: 4 maig 2014].