Stefano Rosselli del Turco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStefano Rosselli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1877 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
San Casciano in Val di Pesa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióJugador i editor d'escacs
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional (1950)
2 cops Campió d'Itàlia
Participà en
1937Olimpíada d'escacs de 1937
1935Olimpíada d'escacs de 1935
1933Olimpíada d'escacs de 1933
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1927Olimpíada d'escacs de 1927 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1950)
2 cops Campió d'Itàlia
FamíliaRosselli del Turco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Stefano Rosselli, marquès del Turco, conegut com a Stefano Rosselli del Turco, (Florència, 27 de juliol de 187718 d'agost de 1947)[1] fou un editor i jugador d'escacs italià. Obtingué el títol de mestre nacional el 1900, i la FIDE li atorgà el de Mestre Internacional el 1950.

Resultats destacats en competició[modifica]

Dos cops campió d'Itàlia els anys 1923 i 1931, va guanyar també nombrosos torneigs a Itàlia entre 1920 i 1941. Entre 1927 i 1937 va participar representant Itàlia a cinc edicions de les Olimpíades d'escacs.

Campionats italians[modifica]

Rosselli va participar en els primers deu campionats nacionals italians, i va guanyar-ne dos. Empatà als llocs 7è-8è a Viareggio 1921 (1r Campionat italià, el campió fou Davide Marotti); va guanyar un matx pel títol contra Marotti (8,5 : 4,5) a Nàpols 1923; va perdre un matx pel títol contra Mario Monticelli (6 : 8) a Florència 1929; va guanyar el 4t Campionat d'Itàlia a Milà 1931; fou 6è a Milà 1934 (campió:Monticelli); empatà al 2n-3r lloc a Florència 1935 (campió: Antonio Sacconi); empatà als llocs 7è-9è a Florència 1936 (campió: Vincenzo Castaldi); fou 12è a Nàpols 1937 (campió: Castaldi); empatà als llocs 7è-8è a Roma 1939 (campió: Monticelli), i empatà als llocs 7è-8è al 10è Campionat italià, a Florència 1943 (campió: Vincenzo Nestler).[2]

Torneigs internacionals[modifica]

El 1911 empatà als llocs 8è-9è a San Remo (campió Hans Fahrni); fou 5è a Trieste 1923 (campió: Paul Johner); empatà als llocs 12è-13è a Merano 1924 (campió: Ernst Grünfeld); fou 9è a Merano 1926 (campió: Edgar Colle). Va guanyar a Livorno 1926; fou 6è a Venècia 1929 (campió: Rudolf Pitschak);[3] empatà als llocs 2n-3r amb Abraham Baratz, rere Brian Reilly, a Niça 1931.[4]

El 1925, al Torneig Internacional de Baden-Baden, va guanyar una partida contra el GM alemany Tarrasch i en va empatar una altra contra el futur Campió del Món Aleksandr Alekhin.

Olimpíades d'escacs[modifica]

Rosselli del Turco va representar Itàlia en cinc Olimpíades d'escacs oficials, i en dues de no oficials, entre 1924 i 1937. A l'Olimpíada de 1924, Rosselli va acabar empatat als llocs 14è-15è al torneig individual (Copa de Consolació, guanyada per Karel Hromádka).

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[5] Ciutat Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes Punts %
1924 I Olimpíada no oficial París 2n[6] 13 5 4 4 7 53.8
1927 I Olimpíada Londres 1r 15 2 10 3 7 46.7
1931 IV Olimpíada Praga 1r 18 2 8 8 6 33.0
1933 V Olimpíada Folkestone 1r 12 1 5 6 3.5 29.2
1935 VI Olimpíada Varsòvia 3r 15 1 3 11 2.5 16.7
1936 III Olimpíada no oficial Alemanya nazi Múnic 2n 17 2 5 10 4.5 26.5
1937 VII Olimpíada Estocolm 1r suplent 9 2 0 7 2 22.2

Editor[modifica]

El 1911 va fundar a Florència la revista L'Italia Scacchistica, publicació que va dirigir fins al 1916, i posteriorment entre el 1924 i el 1943. La revista, que encara existeix, és la més antiga publicació d'escacs a Itàlia.

Partides notables[modifica]

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Dues notables partides de Rosselli contra destacats rivals: Tarrasch, el màxim exponent de l'escola clàssica, i el futur campió del món i un dels millors jugadors de la història, Aleksandr Alekhin.

Siegbert Tarrasch - Stefano Rosselli del Turco (Baden-Baden, 1925)

1. Cf3 Cf6 2. d4 d5 3. c4 e6 4. Ag5 Cbd7 5. e3 Ae7 6. Cbd2 Ce4 7. Axe7 Dxe7

8. Cxe4 dxe4 9. Cd2 f5 10. f3 exf3 11. Dxf3 O-O 12. O-O-O e5 13. Dg3 f4 14. exf4 exd4 15. Cb3 c5 16. Ad3 Dd6 17. Thf1 Cf6 18. Dh4 Ad7 19. Cd2 Tae8 20. Cf3 Ac6 21. Ce5 Ae4 22. Axe4 Cxe4 23. Tf3 De7 24. De1 Cd6 25. Da5 b6 26. Dd2 De6 27. b3 Cf5 28. Dd3 Ce3 29. Td2 Df5 30. Dxf5 Txf5 31. h3 Cxg2

32. Txg2 Texe5 33. Txg7+ Rxg7 34. Tg3+ Rf6 35. fxe5+ Rxe5 36. Tg2 Tf3 37. Th2 Rf4 38. Te2 Te3 39. Tf2+ Re4 40. Tf7 Rd3 41. Rb2 Txh3 42. Txa7 Th2+ 43. Ra3 Rc3 44. Td7 d3 45. Ra4 d2 46. Rb5 Th6 0-1

Stefano Rosselli del Turco - Aleksandr Alekhin (Baden-Baden, 1925)

1.e4 e5 2.Cc3 Ac5 3.Cf3 d6 4.d4 exd4 5.Cxd4 Ce7 6.Ae2 0-0 7.0-0 Axd4

8.Dxd4 Cbc6 9.De3 f5 10.b3 fxe4 11.Cxe4 d5 12.Cg3 Cf5 13.Dd2 Dd6 14.Ab2 Ae6 15.Tad1 Cxg3 16.hxg3 Tad8 17.Dg5 Dd7 18.Af3 Tf5 19.De3 d4 20.Axc6 dxe3 21.Axd7 exf2+ 22.Txf2 Txd7 23.Txd7 Axd7 24.Txf5 Axf5 25.Ae5 Axc2 26.Axc7 Rf7 27.Ab8 a6 28.Ac7 Re6 29.Rf2 Rd5 30.g4 Ab1 31.a4 Ac2 32.a5 Axb3 33.Ab6 Re4 34.g5 Ad5 35.g3 Ac4 36.Re1 Rd3 37.Rd1 Rc3 38.Rc1 Ad3 39.Ac7 g6 40.Ad8 Ae4 41.Ab6 Ac2 42.Ac7 b5

43.axb6 Ae4 44.b7 Axb7 1/2-1/2

Llibres[modifica]

  • Sfida Rosselli - Marotti per il campionato scacchistico italiano, Napoli, 15-28 aprile 1923. Viareggio, L'Ancora, 1923.

Referències[modifica]

  1. Nota biogràfica a chessgames.com (anglès) [Consulta 11 gener 2009]
  2. I Campionats d'Itàlia (italià)
  3. Els torneigs internacionals jugats a Itàlia (italià)
  4. Taules de torneigs de 1931 Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine. (anglès)
  5. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)
  6. La competició era individual, tot i que posteriorment els resultats particulars se sumaven per a obtenir la puntuació per equips nacionals.

Bibliografia[modifica]

  • Adriano Chicco; Giorgio Porreca. Dizionario enciclopedico degli scacchi. Milano, Mursia, 1971.
  • Adriano Chicco; Antonio Rosino. Storia degli scacchi in Italia. Venezia, Marsilio, 1990, ISBN 88-317-5383-5.
  • Santo Daniele Spina, Indice bio-bibliografico degli scacchisti attivi in Sicilia (1500-1959) in Scacchi e Scienze Applicate, fasc. 24 (2004), Venezia, maig de 2005, p. 59.

Enllaços externs[modifica]