Stefano degli Angeli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1623 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 11 octubre 1697 (74 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, sacerdot catòlic, filòsof, religiós cristià |
| Organització | Universitat de Pàdua |
| Professors | Bonaventura Cavalieri |
| Influències | |
| Influències en | |
| Orde religiós | Jesuats |
Stefano degli Angeli (nascut Francesco, llatinitzat Stephano de Angelis) va ser un matemàtic italià, del segle xvii.
Vida[modifica]
Degli Angeli va canviar el seu nom de naixement, Francesco, en ingressar, molt jove, a l'orde dels jesuats.[1] Va rebre la seva formació dins de l'orde i, a partir de 1644, va ser professor a l'escola dels jesuats de Ferrara.
A partir de 1645 i per motius de salut es trasllada a la Universitat de Bolonya on rebrà la influència de Cavalieri, professor de matemàtiques d'aquesta universitat i membre, també, de l'orde dels jesuats.[2] Ell serà qui corregeixi i prepari l'edició de les Exercitationes geometricae de Cavalieri, ja que la seva vista i salut no li ho permetien.[3]
En morir Cavalieri el 1647, el claustre de la universitat volia que degli Angeli prengués el seu lloc, però ell va preferir anar a Roma, on, durant cinc anys, va combinar l'estudi de les matemàtiques amb els seus deures monacals.[4] El 1652 és nomenat prior del convent jesuat de Venècia, la seva ciutat natal i, poc temps després, provincial de l'orde.
Però la seva carrera com a matemàtic, començará el 1652, quan la República Veneciana el crida per a ocupar la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Pàdua, càrrec que ocuparà fins a la seva mort.[5]
El 1668, en ser dissolta pel pontífex l'orde dels jesuats, va passar a ser clergue regular.
Obra[modifica]
Les seves obres estrictament matemàtiques es publiquen en els deu primers anys de la seva estança a Pàdua:
- De infinitis parabolis, de infinitisque solidis (Venècia, 1654)
- Problemata geometrica sexaginta (Venècia, 1658)
- Miscellanaeum hyperbolicum et parabolicum (Venècia, 1659)
- De infinitorum spiralium (Venècia, 1660)
- Miscellanaeum geometricum (Venècia, 1660)
- De infinitarum cochlearum mensuris ac centris gravitates (Venècia, 1661)
- De superficie ungulae (Venècia, 1661)
- Accessionis ad steriometriam, et mecanicam, I (Venècia, 1662)
- De infinitis parabolis (Venècia, 1663)
Es tracta, en general, de tractats sobre els infinitesimals estudiant corbes concretes i seguint els mètodes de Cavalieri i Torricelli, el que el posarà en controvèrsia amb matemàtics com Paul Guldin o André Tacquet. Els seus mètodes, tot i que més poderosos, eren menys rigorosos que el mètode d'exhaustió d'Arquimedes.
A partir de mitjans dels anys 60 va orientar la seva activitat cap aspectes físic-matemàtics, entrant en controvèrsia amb Riccioli i Borelli:
- Considerationi sopra la forza di alcune ragioni fisico-mattematiche, addotte dal M. R. P. Gio. Battista Riccioli (Venècia, 1667)
- De infinitis spirabilibus inversis (Pàdua, 1667)
- Seconde considerationi sopra la forza dell'argomento fisico-mattematico del M. R. P. Gio. Battista Riccioli (Pàdua, 1668)
- Terze considerationi sopra una lettera del molto illustre et eccellentissimo Signor Gio. Alfonso Borelli (Venècia, 1668)
- Quarte considerationi sopra la confermatione d'una sentenza del Signor Gio. Alfonso Borelli (Pàdua, 1669)
- Della gravità dell'aria e fluidi (Pàdua, 1671–1672)
A partir dels anys setanta, coincidint amb el declivi de la Universitat de Pàdua, ja no publicarà res més.[6]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Favaro, A. «I successori di Galileo nello studio di Padova fimo alla caduta della Repubblica» (en (italià)). Nuovo Archivio Veneto, Vol. 65, Num. 1/3, 1917. Arxivat de l'original el 2014-05-02. ISSN: 0392-0291.
- Magrini, Pietro. Sulla vita e sulle opere del Padre Stefano degli Angeli matematico Veneziano (en (italià)). Roma: Tipografia delle Belle Arti, 1866.
- Michieli, A.A. «Un maestro di Jacopo Riccati (Stefano Degli Angeli)» (en (italià)). Atti del Reale Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Vol. CVI, Num. II, 1949. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 0004-5180.
- Robinet, André «La conquête de la chaire de mathématiques de Padoue par les leibniziens» (en (francès)). Revue d'histoire des sciences, Vol. 44, Num. 2, 1991. DOI: 10.3406/rhs.1991.4181. ISSN: 1969-6582.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Stefano degli Angeli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Carruccio, Ettore Angeli, Stefano Degli. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 21 maig 2014.
- Angeli, Stefano degli, The Galileo Project
- Àngeli, Stefano degli, Treccani, L'Enciclopedia Italiana.