Stefano degli Angeli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStefano degli Angeli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1623 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1697 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya
Activitat
Ocupaciómatemàtic, sacerdot catòlic, filòsof, religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióUniversitat de Pàdua
ProfessorsBonaventura Cavalieri Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Orde religiósJesuats Modifica el valor a Wikidata

Stefano degli Angeli (nascut Francesco, llatinitzat Stephano de Angelis) va ser un matemàtic italià, del segle xvii.

Vida[modifica]

Degli Angeli va canviar el seu nom de naixement, Francesco, en ingressar, molt jove, a l'orde dels jesuats.[1] Va rebre la seva formació dins de l'orde i, a partir de 1644, va ser professor a l'escola dels jesuats de Ferrara.

A partir de 1645 i per motius de salut es trasllada a la Universitat de Bolonya on rebrà la influència de Cavalieri, professor de matemàtiques d'aquesta universitat i membre, també, de l'orde dels jesuats.[2] Ell serà qui corregeixi i prepari l'edició de les Exercitationes geometricae de Cavalieri, ja que la seva vista i salut no li ho permetien.[3]

En morir Cavalieri el 1647, el claustre de la universitat volia que degli Angeli prengués el seu lloc, però ell va preferir anar a Roma, on, durant cinc anys, va combinar l'estudi de les matemàtiques amb els seus deures monacals.[4] El 1652 és nomenat prior del convent jesuat de Venècia, la seva ciutat natal i, poc temps després, provincial de l'orde.

Però la seva carrera com a matemàtic, començará el 1652, quan la República Veneciana el crida per a ocupar la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Pàdua, càrrec que ocuparà fins a la seva mort.[5]

El 1668, en ser dissolta pel pontífex l'orde dels jesuats, va passar a ser clergue regular.

Obra[modifica]

Della gravità dell'aria e fluidi, esercitata principalmente nei loro omogenei, 1671

Les seves obres estrictament matemàtiques es publiquen en els deu primers anys de la seva estança a Pàdua:

  • De infinitis parabolis, de infinitisque solidis (Venècia, 1654)
  • Problemata geometrica sexaginta (Venècia, 1658)
  • Miscellanaeum hyperbolicum et parabolicum (Venècia, 1659)
  • De infinitorum spiralium (Venècia, 1660)
  • Miscellanaeum geometricum (Venècia, 1660)
  • De infinitarum cochlearum mensuris ac centris gravitates (Venècia, 1661)
  • De superficie ungulae (Venècia, 1661)
  • Accessionis ad steriometriam, et mecanicam, I (Venècia, 1662)
  • De infinitis parabolis (Venècia, 1663)

Es tracta, en general, de tractats sobre els infinitesimals estudiant corbes concretes i seguint els mètodes de Cavalieri i Torricelli, el que el posarà en controvèrsia amb matemàtics com Paul Guldin o André Tacquet. Els seus mètodes, tot i que més poderosos, eren menys rigorosos que el mètode d'exhaustió d'Arquimedes.

A partir de mitjans dels anys 60 va orientar la seva activitat cap aspectes físic-matemàtics, entrant en controvèrsia amb Riccioli i Borelli:

  • Considerationi sopra la forza di alcune ragioni fisico-mattematiche, addotte dal M. R. P. Gio. Battista Riccioli (Venècia, 1667)
  • De infinitis spirabilibus inversis (Pàdua, 1667)
  • Seconde considerationi sopra la forza dell'argomento fisico-mattematico del M. R. P. Gio. Battista Riccioli (Pàdua, 1668)
  • Terze considerationi sopra una lettera del molto illustre et eccellentissimo Signor Gio. Alfonso Borelli (Venècia, 1668)
  • Quarte considerationi sopra la confermatione d'una sentenza del Signor Gio. Alfonso Borelli (Pàdua, 1669)
  • Della gravità dell'aria e fluidi (Pàdua, 1671–1672)

A partir dels anys setanta, coincidint amb el declivi de la Universitat de Pàdua, ja no publicarà res més.[6]

Referències[modifica]

  1. Magrini, pàgina 8.
  2. Magrini, pàgina 10.
  3. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics
  4. Magrini, pàgina 11.
  5. Magrini, pàgina 12.
  6. Robinet, pàgina 183.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Stefano degli Angeli» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Carruccio, Ettore Angeli, Stefano Degli. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 21 maig 2014.
  • Angeli, Stefano degli, The Galileo Project
  • Àngeli, Stefano degli, Treccani, L'Enciclopedia Italiana.