Sulfat de potassi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSulfat de potassi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular173,879 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaK₂SO₄ i K₂O₄S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-]S(=O)(=O)[O-].[K+].[K+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat2,66 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.069 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició1.689 °C Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−1.437,7 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Cristal·lografia
Sistema cristal·lísistema ortoròmbic Modifica el valor a Wikidata
Grup d'espaigrup espacial 62 Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata
Arcainita

El sulfat de potassi (K₂SO₄) (antigament sulfat potàssic, arcanita o sulfat de potassa), és una sal química no inflamable en forma de cristalls soluble en l'aigua. Normalment es fa servir com fertilitzant agrícola proporcionant potassi i sofre.

Història[modifica]

El sulfat de potassi ja es coneixia des del segle xiv i va ser estudiat per part de Glauber, Boyle i Otto Tachenius. Al segle xvii se’n deia arcanuni o sal duplicatum, com si fos una combinació d'una sal àcida amb una sal alcalina. Christopher Glaser la preparà usà en medicina.[1][2]

Fonts naturals[modifica]

La forma mineral, anomenada arcanita, és relativament rara. Abunda en la sal Stassfurt. Els minerals són:

Propietats[modifica]

La sal anhidra és transparent molt dura i té un gust salat amarg, la sal és soluble en aigua però insoluble en solucions d'hidròxid de potassi.

Usos[modifica]

L'ús principal és com fertilitzant però la sal crua també serveix per fer vidre.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulfat de potassi
  1. De Milt, Clara «Christopher Glaser». Journal of Chemical Education, 19, 1942, pàg. 53. DOI: 10.1021/ed019p53.
  2. Klooster, van «Three centuries of Rochelle salt». Journal of Chemical Education, 36, 1959, pàg. 314. DOI: 10.1021/ed036p314.