Sunna (bisbe arrià)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  |
| Mort | valor desconegut |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Visigots |
| Religió | Arrianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe |
| Període | Hispània visigoda |
| Activitat | dècada del 580 – dècada del 600 |
Sunna fou bisbe arrià de Mèrida[1] del 582 al 588.
Era got i va ser nomenat per decisió del rei Leovigild el 582.
Va prendre part a la conspiració contra el bisbe catòlic Masona o contra el mateix rei Recared el 588, que fou dominada pel dux de la Lusitània Claudi.[1]
Sunna fou expulsat i va rebre l'oferta de rebre un altre bisbat si es convertia al catolicisme[1] (el bisbat arrià de Mèrida va quedar suprimit i el catòlic ja estava cobert; en tot cas el bisbat ofert no seria metropolità). Sunna s'hi va negar i va ser desterrat, marxant a Mauritània on va propagar l'arrianisme[1] fins a la seva mort violenta, la data de la qual es desconeix (se suposa que fou al voltant del 600).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 E. A. Thompson, Los godos en España, Madrid 1971, quarta edició 1990, ISBN 84-206-1321-5 (castellà) (títol original The Goths in Spain, 1969 (anglès))