Vés al contingut

Supranet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Supranet és un terme utilitzat en el segle XX per l'analista de la indústria Gartner per descriure la fusió de dos mons; el digital (virtual) i el físic, un concepte que incorpora la "Internet de les coses", com un dels seus elements. Inicialment,[1] el terme al·ludeix a la contínua convergència entre Internet, mòbil, connexió permanent, sensors i l'avançada interacció humà-computadora.

En tractaments posteriors, va ser estès per incloure l'etiquetatge electrònic (per exemple, RFID), geotagging i geomapping electrònic (és a dir, la cartografia d'internet en coordenades geodèsiques), completant així la fusió del físic i virtual.[2][3][4]

Paradigma[modifica]

En conjunt, aquestes publicacions van anticipar la següent tendència, que formen el paradigma de Supranet:

  • L'augment dels dispositius intel·ligents miniaturitzats, tals com MEMS o etiquetes RFID, ja numerades pels milers de milions en 2001.
  • La codificació electrònica d'objectes físics (productes de consum, automòbils, medicaments, roba, bitllets de banc, paper, etc.), la qual cosa els fa únic d'identificació: el que avui es diu Internet de les coses.
  • El fet que la major part o la totalitat dels objectes estaran connectats en xarxa amb Internet sense fil.
  • El fet que tots els éssers humans (o animals) que porten tals objectes estaran identificats a la xarxa.
  • El fet que es coneixerà amb precisió cada vegada major la ubicació geogràfica de moltes d'aquestes entitats (animals i objectes físics).
  • El fet que la superfície del planeta estarà assignada en Internet, ja sigui a través de SIG o en formes més definitives, com la que consisteix en l'assignació d'una adreça IP, per exemple, a cada metre quadrat de la terra.

Aspectes pràctics[modifica]

Un exemple comú de Supranet és la fotografia geotagging, ja que es pot fer en Flickr, Panoramio o Picasa, tal vegada (encara que no necessàriament) fent ús de càmeres amb GPS. No obstant això l'ús d'aquestes aplicacions seran limitades per la imaginació dels usuaris. Serà possible adjuntar informació electrònica als llocs, a partir de la descripció botànica de plantes en les senderes de muntanya, a la projecció de l'antiga Roma en la visió real del panorama actual del Pincio. Serà possible per als productes acte-determinar les seves rutes al llarg de les cadenes de subministrament, serà possible crear robots que s'assemblin als personatges de ficció.

Els moviments a través de l'espai físic tridimensional coincidiran amb els moviments a l'espai virtual-digital, i viceversa. La distinció entre l'espai i el ciberespai s'esvairà, i amb el temps serà difícil destriar si estem en una posició en un o un altre.

El concepte de Supranet va ser presa més tard sovint pels mitjans de comunicació, així com en el desenvolupament de productes de tecnologia i en la investigació científica.[5][6][7][8][9][10][11][12][13] Un exemple d'un projecte important que s'ha utilitzat a gran escala és Austràlia virtual.[14]

Precursors[modifica]

En algunes de les seves obres posteriors a les de 2001, un dels analistes de Gartner que van desenvolupar el concepte han deixat clar que la Supranet va tenir precursors en David Gelernter,[15] GW Fitzmaurice[16] i J. C. Spohrer.[17]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Simon Hayward, Ken Dulaney, Bob Egan, Daryl C. Plummer, Nigel Deighton, Martin Reynolds, "Beyond the Internet: The 'Supranet'?", Gartner research report, September 2000
  2. Paolo Magrassi, Angelo Panarella, Nigel Deighton, Geoff Johnson, "Computers to Acquire Control of the Physical World", Gartner research report T-14-0301, 28 September 2001
  3. Philip Redman, Jean-Claude Delcroix, Kathy Harris, Rich Mogull, John Monroe, "A Brave Mobile World: Emerging Technologies for Mobility", Gartner research report T-14-0297, 1 October 2001
  4. Paolo Magrassi, "I-Tags: From Niches to the Supranet", Gartner research report T-14-8198, 11 January 2002
  5. W.T. De Vries, "Towards new methodologies of measuring cost efficiency and cost effectiveness of geospatial data infrastructures", 7th International Conference on Global Spatial Data Infrastructure, Bangalore, Índia, 2-6 February 2004
  6. T.Skramstad, «Information security and safety ? Trends towards 2020», Infosam 2020, Department of Computer and Information Science, Norwegian University of Science and Technology, Trondheim, April 2004
  7. Felix Socors, ?Supranet, el proper pas de la interconnexió??, Elearning America Llatina, January 2004
  8. J.Powell, ?RFID: Introduction to the Internet of Things (or, All the World Is a Portal)?, Learning Technology Research Taskforce, Virginia Polytechnic Institute and State University, Blacksburg, VA, USA, May 2003
  9. T. Wills, ?The Identity of Electronic Devices?, DigitalIDWorld, September 2002
  10. “Основные перспективы развития мобильных устройств (по материалам Gartner Group) - От E-Business до Supranet”“Основные перспективы развития мобильных устройств (по материалам Gartner Group) - От E-Business до Supranet”, КомпьютерПресс, May 2002
  11. Fancois Morrel, "Nous comblons els manques traditionnels donis applications Web", JDNet Solutions, Suresnes (France), 4 March 2002
  12. I.Oliva, ?Supranet: Il Web di terza generazione secondo Gartner Group?, Linea EDP, N.20, giugno 2001
  13. M.Rovatti, ?Supranet: Neologisme o futur??, Web Màrqueting Oggi, Milano, maggio 2001
  14. B.Thompson, T. On Chan, R. Slee, P. Kinne, A. Jahshan, P.Woodgate, I. Bishop, D. McKenzie,?Know, Think, Communicate ? Key Elements of Virtual Austràlia?, Cooperative Research Centri for Spatial Information, Victorian Department of Sustainability and Environment, Victoria (Austràlia), December, 2005
  15. Gelernter, D.: ?Mirror Worlds: Or the Day Programari Puts the Universe in a Shoebox? How It Will Happen and What It Will Mean?, Oxford University Press, Oxford, UK, 1992
  16. G.W.Fitzmaurice, -Situated Information Spaces and Spatially-Aware Palmtop Computers?, Communications of the ACM, 36-7, 1993
  17. Spohrer, JC: "Information in plaus", IBM Systems Journal, 38-4, 1999