Szomolnokita
 Szomolnokita | |
|---|---|
 Halotriquita (Hal); szomolnokita (Szo) i voltaïta (Vol) | |
| Fórmula química | FeSO₄·H₂O |
| Localitat tipus | Smolník, Comtat de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.01 |
| Dana | 29.6.2.2 |
| Heys | 25.10.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,62Å; b = 7,47Å; c = 7,12Å; β = 115,85° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc clar o marró vermellós, també pot ser de color blau clar, blanc verdós molt pàl·lid a blanc, rarament rosat a causa del cobalt |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, grassa, mat |
| Color de la ratlla | no reportada |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,03 a 3,07 g/cm³ (mesurada); 3,10 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,591 nβ = 1,623 nγ = 1,663 |
| Birefringència | δ = 0,072 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Símbol | Szo |
| Referències | [1] |
La szomolnokita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom de la localitat de Szomolnok, Hongria (actualment a Eslovàquia), on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La szomolnokita és un sulfat de fórmula química FeSO₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szomolnokita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
És un producte comú d el'alteració dels sulfurs de ferro com la pirita, la marcassita o la pirrotita. Va ser descoberta a la localitat de Smolník, situada al comtat de Gelnica, a la regió de Košice, Eslovàquia, on sol trobar-se associada a la romboclasa.
Referències[modifica]
- ↑ «Szomolnokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].