Tamara Sujú
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Tamara Sulay Sujú Roa De Meler 1966 (57/58 anys)Caracas (Veneçuela) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Catòlica Andrés Bello |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans, advocada |
  | |
Tamara Sujú (Caracas, 1966)[1][2] és una advocada penalista i especialista en drets humans veneçolana.[3] El 19 de març de 2019 va ser nomenada per l'Assemblea Nacional de Veneçuela com a representant d'aquest país davant la República Txeca.[4]
Biografia[modifica]
Graduada a la Universitat Catòlica Andrés Bello, és la fundadora i directora de diverses organitzacions no governamentals, incloent la Fundació Nova Consciència Nacional, Dames de Blanc de Veneçuela, un grup de dones, mares i filles de presos polítics i Fundapresos, una organització d'auxili i assistència jurídica per a presos comuns que va treballar en diferents presons de Veneçuela entre 2002 i 2006.[5] Actualment és la directora executiva de l'observatori de drets humans del Centre d'Estudis per a Amèrica Llatina (CASLA), amb seu a Txèquia, i columnista del setmanari La Razón a Veneçuela.[6][7]
Tamara ha estat acusada per l'oficialisme de cometre actes desestabilitzadors i ha estat relacionada amb ser la neboda del general Oswaldo Sujú Raffo, involucrat en el cop d'estat de 2002; Nicolás Maduro va declarar quan era president de l'Assemblea Nacional que «havia traït la pàtria» i de ser part de la CIA.[8][9] L'agost de 2014, Tamara va sol·licitar asil polític a Praga després de témer «per la seva integritat física i llibertat». L'estatus de protecció internacional va ser concedit per un període de deu anys renovables pel govern de la República Txeca el 24 de novembre.[5]
L'advocada ha recopilant casos de tortura registrats a Veneçuela entre 2002 i 2014 i va formalitzar la seva denúncia contra Nicolás Maduro a la Cort Penal Internacional al juliol de 2016, quan va presentar davant la Cort un expedient de 65 incidències. El va actualitzar el maig de 2017 sumant-li altres casos.[10] El 5 d'abril de 2017, Sujú va ser convidada a l'InterAmerican Institute for Democracy per narrar els casos de tortura a Veneçuela i l'expedient de país en la Cort.[11]
El 14 de setembre de 2017 va denunciar davant l'Organització d'Estats Americans (OEA) 289 casos de tortura, incloent incidents durant les protestes en Veneçuela del 2017 i 192 casos de tortures sexuals, durant la primera audiència de l'organització per analitzar crims de lesa humanitat al país.[12]
El 19 d'octubre de 2018, el govern d'Espanya va decidir concedir-li la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa adduint als seus vincles familiars amb Espanya.[13]
El dia 31 de juliol de 2019, va presentar mitjançant escrit la seva renúncia al càrrec d'Ambaixadora davant la República Txeca; «... per conflictes d'interessos entre el que ha estat el meu treball per 20 anys i la responsabilitat que vostè em va donar ...», dirigint-se així al President electe en aquella data Juan Guaidó.
Referències[modifica]
- ↑ «Suju De Meler Tamara Sulay - Edo. Miranda - Venezuela» (en castellà). Dataas.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Tamara Sulay Suju Roa - Podrobnosti». Detail.cz. Arxivat de l'original el 2020-07-26. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Batallé, Jordi «Tamara Sujú Roa, asilada política venezolana» (en castellà). RFI en español, 21-04-2015.
- ↑ «Asamblea Nacional aprobó designación de seis nuevos embajadores» (en castellà). TalCual, 19-03-2019.
- ↑ 5,0 5,1 «Tamara Suju recibe asilo político en la República Checa» (en castellà). El Universal, 25-11-2014.
- ↑ «Tamara Suju Roa» (en castellà). El Huffington Post. Arxivat de l'original el 2017-05-17. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Tamara Sujú» (en anglès). Forum 2000.
- ↑ «"Sentí temor por mi vida": Abogada Tamara Suju relata a NTN24 la persecución en su contra por defender a venezolanos» (en castellà). NTN24, 24-11-2014. Arxivat de l'original el 2017-04-15 [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Allard, Jean-Guy «EFE calumnia a Venezuela con una activista derechista asociada a la CIA» (en castellà). Correo del Orinoco, 23-02-2011.
- ↑ Boon, Lisseth «¿Maduro en La Haya? el tortuoso camino para condenar crímenes de lesa humanidad» (en castellà). Runrun, 07-07-2017.
- ↑ «El desgarrador relato de Tamara Suju sobre las torturas a presos políticos en Venezuela» (en castellà). La Patilla, 10-04-2017.
- ↑ «Denunciaron 289 casos de tortura en la Organización de Estados Americanos» (en castellà). El Nacional, 14-09-2017.
- ↑ «BOE.es - Documento BOE-A-2018-14859» (en castellà). BOE.