Tanjore
Tanjore, nom derivat de la ciutat del mateix nom, moderna Thanjavur, fou un regne del sud de l'Índia, a Tamil Nadu.
Nayaks de Tanjore[modifica]
Al segle xiv va passar al regne de Vijayanagar en mans del qual va restar fins al segle xvi. El 1565 la batalla de Talikota va trencar el poder del regne i un general es va declarar independent a Tanjore, i al començament del segle xvii el seu successor va establir una dinastia de nayaks, constructora de moltes de les fortaleses i dels temples vaixnavites de la zona.
La tradició popular diu que el darrer nayak Tanjore fou assetjat per Chokkanatha Nayaka de Madura el 1672;[1] en veure que no hi havia esperança va fer saltar el seu palau i la seva zanana (residència dels prínceps i princeses) i amb el seu fill es va llençar contra els assetjants i va morir en lluita. No obstant un fill es va salvar i els seus partidaris van demanar ajut al sultà de Bijapur que va enviar al general Venkaji, germanastre del famós cap maratha Sivaji, per expulsar al virrei nomenat per Madura i restaurar al jove nayak. Venkaji va conquerir el país però no va tardar a usurpar el tron per a si mateix fundant vers 1676 una dinastia marata que va conservar el poder fins al final del segle xviii.
Dinastia maratha de Tanjore[modifica]
Venkaji i el seu successor foren en general submisos amb els musulmans de Bijapur i sovint van pagar tribut, però el 1686 el sultanat va passar als mongols sota dependència del nawab (governador) d'Arcot. Tanjore en canvi va estar enfrontada en aquestos anys a Madura i a Ramnad.
El primer contacte britànic va tenir lloc el 1749 quan van donar suport a un pretendent al tron i van atacar Devikottai, que finalment els fou cedida. El raja va donar suport als britànics i Muhammad Ali contra els francesos, però en general va participar poc a les guerres del Carnàtic. Tanjore ciutat fou assetjada el 1749 i 1758 i parts del país foren ocasionalment assolades. El 1773 el raja tenia molt de retard en el pagament del tribut al nawab d'Arcot, aliat britànic i es creu que va intrigar amb Haidar Ali de Mysore i amb els marathes per rebre ajut militar. Així Tanjore fou ocupada pels britànics i les forces aliades del nawab d'Arcot el 1773. El raja fou restaurat el 1776 i va signar un tractat amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals esdevenint el seu aliat i Tanjore un protectorat. L'octubre de 1799, poc després de pujar al tron, Raja Sarabhoji va cedir els seus dominis a mans de la Companyia a canvi d'una pensió. Va conservar l'autoritat dins la fortalesa i la rodalia, però sota control britànic. El raja va morir el 1832 i el va succeir el seu únic fill Sivaji que va morir sense hereus el 1855 i la nissaga es va extingir i la fortalesa i ciutat de Tanjore van esdevenir territori britànic.
Llista de rages[modifica]
- Venkoji 1676-1684
- Shahji 1684-1712 (fill)
- Sarfoji I 1712 - 1729 (germà)
- Tukoji 1729 - 1736 (germà)
- Venkoji II 1736 - 1737 (fill)
- Pratap 1737 - 1740 (fill)
- Rani Sijan Bai, reina regent 1737 - 1740 (esposa de Venkoji II)
- Shahuji 1740 - 1741 (fill de Venkoji II)
- Pratap 1741 - 1763 (segona vegada)
- Tuljaji 1763 - 1787 (fill)
- Sarabhoji II (Sarfoji II) 1787 - 1793 (fill adoptiu)
- Amir 1793 - 1798 (germà de Tujaji)
- Sarabhoji II (Sarfoji II) 1798 - 1832 (segona vegada)
- Shivaji 1832 - 1855 (fill)
Nota[modifica]
- ↑ la data podria ser en realitat vers 1670, vegeu la biografia de Chokkanatha Nayaka
Bibliografia[modifica]
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.