Vés al contingut

Targeta magnètica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cara posterior d'una targeta magnètica

Una targeta magnètica és una làmina amb una banda magnètica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificació d'un usuari).[1]

Banda magnètica[modifica]

Una banda magnètica (anomenada de vegades magstripe com a abreviació de magnetic stripe) és tota aquella banda fosca present en targetes de crèdit, abonaments de transport públic o carnets personals que està composta per partícules ferromagnètiques incrustades en una matriu de resina (generalment epoxi) i que emmagatzemen certa quantitat d'informació mitjançant una codificació determinada que polaritza aquestes partícules. La banda magnètica és gravada o llegida mitjançant contacte físic passant-la a través d'un cap lectora/escriptora gràcies al fenomen de la inducció magnètica. En aplicacions estàndard de targetes identificació, com les usades per a les transaccions financeres, la informació continguda a la banda magnètica s'organitza en diferents pistes. El format i estructura de dades d'aquestes pistes estan regulats pels estàndards internacionals ISO7813 (per a les pistes 1 i 2) i ISO4909 (per a la pista 3).

Aplicacions[modifica]

Targeta amb banda magnètica .

Alguns usos que se'ls dona aquestes targetes són:

  • Targeta de crèdit i de dèbit ja comentades.
  • Abonament multiviatge (o monoviatge) per al transport públic.
  • Val com a pagament d'un servei. Dispensació d'aigua, temps de joc en una màquina, o un pagament en línia
  • Forrellats electrònics.
  • Caixes fortes.
  • Programes de fidelització. El baix cost de la targeta de banda magnètica, molt menor que les tecnologies més segures, fa que sigui ideal per repartir sense cost als clients per a una aplicació de fidelització.

Aquestes targetes contrasten amb la nova generació de targetes intel·ligents que contenen un xip amb contactes metàl·lics, o targetes sense contacte que usen un camp magnètic o radiofreqüència (RFID) per a la lectura a una distància mitjana.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.47. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]