Tarot Motherpeace
El Tarot Motherpeace, en català: Tarot de la Mare Pau, és un joc de cartes de tarot inspirat en el moviment de la Deessa i el feminisme de la segona onada. Creat als anys setanta, mai no s’ha descatalogat i, el 2017, va ser redescobert a través d'una col·lecció de moda de Christian Dior.
Creació artística[modifica]
El Tarot Motherpeace va ser creat per dues dones de Berkeley, Califòrnia, Karen Vogel i Vicki Noble, dues amigues que havien estudiat antropologia, estudis femenins i història.[1] A finals dels anys setanta, Vogel i Noble eren companyes de pis que compartien interessos comuns en l'espiritualitat de la deessa, els estudis psíquics i l’ocultisme. Una nit de 1978, l'insipiració arribà a través d'un esdeveniment en què "Karen va com l'habitació literalment s'inclinava, i Vicki passà a tenir una visió reveladora de l'energia de la deessa i la transmissió de la saviesa antiga".[2] Poc després, van començar a idear el disseny d'una baralla feminista basada en el seu coneixement d’història, curació alternativa i estudis psíquics.[2]
Rerefons[modifica]
En el moment de crear aquesta baralla, el moviment feminista experimentava un augment de popularitat. Les dones s’empoderaven de diverses maneres, però es va prestar molta atenció a l'art feminista i a les relacions establertes entre l’artista, l’obra i l'espectador. Aquest període es considera sovint com una de les èpoques més progressistes de les obres d'art feministes.[3] Tot i que l'estat d’ànim dels anys setanta era baix i les perspectives incertes, particularment a la zona de Berkeley, on residien Vogel i Noble, l'empoderament que moltes dones van obtenir explorant la seva espiritualitat i el seu jo artístic van ajudar a impulsar-les durant la aquella dècada.[4]
Simbolisme[modifica]
Segons A Cultural History of Tarot, el tarot Motherpeace va ser dissenyat per "acomplir una agenda feminista", amb cartes rodones per representar la lluna, "associada durant molt de temps amb les energies femenines i la Deessa Mare", i la simbologia es va extreure de cultures de tot el món.[5]
L'obra de Vogel i Noble s’allunya de la iconografia del tarot més tradicional, com el tarot de Marsella o el tarot Rider-Waite-Smith, ja que presenta figures predominantment femenines. La inspiració de la baralla prové de la mitologia i la literatura de i sobre dones, inclosa la mitologia grega i romana i escriptores contemporanies com Alice Walker. Vogel i Noble van explorar el feminisme a cada continent, seguint les tradicions fins als seus orígens i descobrint la importància de les dones en les cultures indígenes. La Deessa era una figura molt important en les cultures antigues.[6] Totes les escenes representades estan centrades en dones. Les imatges pretenen centrar-se en la importància del ritual, l'expressió artística, la singularitat i la idea d’una cultura on tothom es recolza.[2]
La forma rodona de les cartes és significativa, tant per simbolisme com per ser la primera baralla de tarot que ho fa així. La sortida de la forma rectangular típica de les cartes pretén representar la fertilitat de les dones.[2] Això s’obté de les obres d’art femenines clàssiques que també utilitzen molts símbols diferents de fertilitat i feminitat.[7] Les cartes són difícils de manejar a causa de la seva forma, però mans expertes les poden manejar amb destresa.[8]
Llegat cultural[modifica]
El tartot Motherpeace va tenir tanta influència en una dels vessants de la cultura lesbiana dels anys vuitanta que serveix de títol a un capítol de les memòries de l’acadèmica neozelandesa Aorewa McLeod,[9] i de mostra esquemàtica de l'experiència feminista lesbiana a Londres.[10]
El 2017, la firma de moda Christian Dior va demanar permís a Vogel i Noble per dissenyar roba basada en les obres d'art de la parella dels anys setanta. Aquest va ser un dels primers espectacles des que Maria Grazia Chiuri va esdevenir directora creativa. La ressenya de Vogue de la col·lecció "Resort" va escollir el vestit amb el motiu de la carta de la Mort; Vogel la va explicar a través de la metàfora de la renovació més que la mort física. Això va suposar la primera vegada que Vogel i Noble van permetre qualsevol ús de les seves imatges.[11]
Després del llançament d'aquests vestits d'alta costura, les vendes del tarot Motherpeace es van duplicar en pocs mesos i les vendes d'altres baralles de tarot també van augmentar.[12]
Diferències[modifica]
Arcans Majors[modifica]
Vegeu també: Arcans majors
- L'arcà IX és The Crone (la bruixa) en contraposició a l'Ermità
- L'arcà XII és The hanged one (la persona penjada) en lloc del Penjat
Arcans Menors[modifica]
Vegeu també: Arcans menors
- Els canvis en els arcans menors de Motherpeace es veuen a les figures:
- La Filla substitueix la sota
- El Fill substitueix el cavall
- La Sacerdotessa substitueix a la reina
- El Xaman substitueix el rei
Aquests canvis retornen la ment a la família, més que a una monarquia que ja no existeix. En tenir aquests personatges en lloc dels originals, el joc de Motherpeace suggereix que podem crear el nostre propi futur.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «The tarot revival thanks to Brexit, Trump and Dior». BBC News, 17-06-2018 [Consulta: 17 juny 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 "Motherpeace Tarot :: Welcome", n.d., http://www.motherpeace.com/index.php.
- ↑ Broude, Garrard, and Brodsky, power of feminist art: the American movement of the 1970s, history and impact (Nova York: H.N. Abrams, 1994).
- ↑ William Graebner, Patty's Got A Gun (Chicago: University of Chicago Press, 2008).
- ↑ Farley, Helen. A cultural history of tarot : from entertainment to esotericism. [Online-Ausg.].. London: I. B. Tauris, 2009. ISBN 9781848850538.
- ↑ «Origins of the Motherpeace Tarot». [Consulta: 30 setembre 2011].
- ↑ Zajko and Leonard, Laughing with Medusa: classical myth and feminist thought, Classical presences (Nova York: Oxford University Press, 2006).
- ↑ 8,0 8,1 Greer, Mary K. Tarot for your self a workbook for personal transformation. Franklin Lakes, NJ: New Page Books, 2002, p. 216.
- ↑ McLeod, Aorewa. Who was that woman, anyway? : snapshots of a lesbian life. Wellington, N.Z.: Victoria University Press, 2013. ISBN 9780864738783.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-08. [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Meet the Makers of Motherpeace Tarot, the Feminist Deck That Inspired Dior’s Resort Collection» (en anglès). Vogue [Consulta: 17 juny 2018].
- ↑ «The tarot revival thanks to Brexit, Trump and Dior». BBC News, 17-06-2018 [Consulta: 17 juny 2018].