Tegghiaio Aldobrandi
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1262 (Gregorià)  Lucca (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari. Va ser el podestà de San Gimignano per mandat imperial i podestà d'Arezzo (1256); va lluitar en la batalla de Montaperti com güelf. Ell havia desaconsellat atacar Siena, però el seu consell no va ser escoltat i això va provocar la derrota del seu bàndol. Si bé va ser denunciat per usura, els antics cronistes ens l'assenyalen com a "cavaller de gran valor (...) i de gran visió en assumptes d'armes". Morí a l'exili a Lucca el 1262.
La seva fama es deu principalment a la cita de Dante Alighieri a La Divina Comèdia, el situa entre els tres florentins amb qui parla en l'anell dels Sodomites (o "violents contra la natura") del setè cercle de l'Infern, en el grup dels homes d'armes i polítics, junt amb Iacopo Rusticucci i Guido Guerra (Inf. XVI, vv.40-42).
| « | L'altre que ve darrere aixafant sorra és Tegghiaio Aldobrandi: al món de dalt |
» |
| — vv. 40-42 | ||
La seva figura ja havia estat anunciada prèviament entre els "grans" que "pretenien obrar bé" citats per Dante en l'episodi de Ciacco (Inf. VI, vv.77-81). Ciacco li respon: «Són amb les ànimes més negres; / diferents culpes els han dut al fons»; aquest fragment serveix per subratllar com la fama en vida no seria suficient per guanyar la salvació.
Bibliografia[modifica]
- Sermonti, Vittorio.Supervisione de Gianfranco Contini. L'Inferno di Dante. Rizzoli 2001. 2a ed. 07- 2015. Rizzoli Milano. Italià, "p. 171 - 187". BUR classici. ISBN 978-88-17-07584-8.
- Bosco, Umberto; Reggio,Giovanni. La Divina Commedia - Inferno, Le Monnier 1988.
- Mira, Joan Francesc. Infern versió de la Divina Còmèdia. Dante Alighieri, Primera Ed. Proa 2000; 02- 2010. Edicions 62. Barcelona. Català. "p. 103 -113". Col·lecció la butxaca. ISBN 978-84-9930-058-0. Tota repetició en català de les paraules del cant han estat preses d'aquesta versió (en lletra cursiva o entre cometes).
Veus relacionades[modifica]
Dante cita els Adimari en el Paradís XVI (vv. 115-118) i en el personatge de Filippo Argenti dels Adimari Infern VIII (vv. 31-63).