Teresa Arroniz i Bosch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Teresa Arroniz y Bosch  15 octubre 1827 Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | abril 1890 (62 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista i escriptora. |
| Gènere | Novel·la històrica i poesia |
| Nom de ploma | Gabriel de los Arcos T. Arroniz y Bosch |
Teresa Arroniz i Bosch (Cartagena, 15 d'octubre de 1827 - Madrid, abril de 1890) va ser una escriptora i periodista espanyola.[1][2]
Biografia[modifica]
Era filla de Francisco i Mariana. El seu oncle patern va ser alcalde de la ciutat i capità general del Departament Marítim. La família materna era originària de Tossa de Mar, propietària d'una flota d'almenys 23 vaixells velers dedicats a l'activitat mercantil de cabotatge marítim.[3]
Activitat periodística i literària[modifica]
Va col·laborar en publicacions periòdiques com La Correspondencia de España, El Diario Español, La España, La Il·lustración Católica, Revista de España, El Campo o El Grano de Arena, de Sevilla, El Fénix Cartaginés o Brisas del Mediterráneo, de Cartagena, entre altres. En alguns casos va usar el pseudònim «Gabriel de los Arcos». En 1862 va escriure una crònica oficial de les festes celebrades a Múrcia en visitar la ciutat la reina Isabel II.[1][2][4]
És autora d'obres en prosa com les novel·les El testamento de D. Juan I (1855), una novel·la històrica amb la qual es donà a conèixer, La condesa de Alba-Rosa, una novel·la costumista (1873),[5] Julieta (1874), Mari-Pérez (1876), El abanico de oro (1879), Inés de Villamor (1879), La bola negra (1881-1882), El crisol roto (1883) o La corona de ilusiones (1883).[1][4][2] Va publicar algunes de les seves novel·les en forma de fulletó, a la premsa local o nacional, entre les quals, La ley del hierro, a El Eco de Cartagena, o Vidrio y perlas, el 1865, a la revista madrilenya La España.[2] Se li atribueixen també novel·les que no han estat trobades, com ara Ojo por ojo, El cura de Santo Ángel, De Cádiz a Gibraltar, La madeja enredada, Julieta, Las tres coronas, Gabriela, Los pescadores, signades segurament amb el seu pseudònim.[2]
Va arribar a ser premiada per la Reial Acadèmia Espanyola, per la seva obra Mari-Pérez, amb una dotació de mil cinc-centes pessetes.[3][2] També publicà una estimable obra poètica, dispersa en la premsa de l'època, que no es va arribar a aplegar mai en un volum.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Simón Palmer, Carmen. «Teresa Arróniz y Bosch». Real Academia de la Historia. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ayala Aracil, María de los Ángeles «El testamento de D. Juan I, novela histórica de una escritora olvidada: Teresa Arróniz y Bosch». Anales de Literatura Española. Universidad de Alicante, 23, 2011, pàg. 363-379. ISSN: 0212-5889.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pérez Adán, Luís Miguel. «Teresa Arróniz y Bosch» (en castellà). La Verdad, 01-06-2018. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Ossorio y Bernard, Manuel «La España Moderna (Madrid)». Apuntes para un diccionario de escritoras españolas del siglo XIX, setembre 1889, pàg. 169-194.
- ↑ Ossorio y Bernard 1889, p. 176 ; Ayala Aracil 2011, p. 366.
Bibliografia[modifica]
- (1903). Ossorio y Bernard, Manuel. «Arroniz y Bosch (Teresa)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.