Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Galega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Galega (TMILG) és un corpus lingüístic, fruit d'un projecte d'investigació homònim realitzat a l'Instituto da Lingua Galega (ILG) en col·laboració amb la Secretaria General de Política Lingüística de la Junta de Galícia.[1][2]

El projecte, portat a terme sota la direcció de Xavier Varela, es visibilitza a Internet a través del corpus TMILG,[1] que conté més de 12.500 documents recollits. L'abast cronològic d'aquest corpus lingüístic va des del segle xiii a principis del XVI i acull més de 16.000 unitats textuals, distribuïdes en un total de 82 obres representatives de les tres grans categories reconeixibles en la producció textual de la Galícia medieval.[3][4]

Aquest recurs permet realitzar múltiples variants de cerques en relació a la documentació gallega medieval: per dates, per gèneres, per tipologia textual o per variants d'una mateixa paraula i, també, per concordances, a més de per patrons i expressions regulars. No té cap equivalent en cap de les llengües romàniques, sent molt variades les obres que ofereix, les quals van des de la lírica profana o religiosa (lírica trobadoresca galaicoportuguesa, Cantigas de Santa María) fins a la prosa tècnica (Arte de Trovar, Tratado de Albeitaria), passant per la prosa literària (Crónica Troiana, Historia Troiana, Livro de Tristán), la prosa històrica (Crónica Xeral e Crónica de Castela, Xeral Historia), la prosa religiosa (Miragres de Santiago, Crónica de Santa María de Iria) i la prosa jurídica (Flores de Dereito, fragments de Partidas, Ordenamento de Alcalá de Henares…). En lloc preferent es troba la prosa notarial, amb gran nombre de col·leccions religioses i civils, entre les quals es poden destacar, especialment, les monàstiques.[1]

Juntament amb el Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA), el Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Gallega és una de les dues eines més valuoses per a la consulta de la documentació gallega medieval. Si el CODOLGA s'ocupa de l'accés a un ampli corpus de documentació medieval amb llengua llatina relacionat amb Galícia, el TMLG permet l'accés a la documentació medieval en llengua romànica gallega.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Moura Barros, António de Carlos; López López, Angel; Pichel Campos, José Ramom. «TMILG (Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Galega) = TMILG (Medieval Galician Computational Treasure)». Procesamiento del lenguaje Natural. Sociedad Española para el procesamiento del Lenguaje Natural, Núm. 41, 2008, pàg. 303-304. ISSN: 1135-5948 [Consulta: 21 maig 2017].
  2. ↑ Pichel Gotérrez, Ricardo; Varela Barreiro, Francisco Xabier; Enrique-Arias, Andrés (coord.). «O corpus do galego medieval Tesouro Medieval Informatizado da Lingua Galega (TMILG)». A: Diacronía de las lenguas iberorrománicas: nuevas aportaciones desde la lingüística de corpus (en portuguès). Madrid: Iberoamericana, 2009, p. 195-216. ISBN 978-84-8489-484-1.  [Consulta: 21 maig 2017].
  3. ↑ Kabatek, Johannes. Lingüística de corpus y lingüística histórica iberorrománica. De Gruyter, 10 d'octubre de 2016, p. 127-128. ISBN 978-3-11-046235-7.  [Consulta: 21 maig 2017].
  4. ↑ Iliescu, Maria; Roegiest, Eugeen. Manuel des anthologies, corpus et textes romans. De Gruyter, 2015, p. 97–98. ISBN 978-3-11-033313-8. 
  5. ↑ Navaza, Gonzalo; Kremer, Dieter (ed.). «Toponímia prelatina na documentación medieval de Galicia». A: Onomástica galega II. Universitat de Santiago de Compostela, 17 de juny de 2013, p. 215-216. ISBN 978-84-9887-408-2.  [Consulta: 21 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tesouro_Medieval_Informatizado_da_Lingua_Galega&oldid=31773461»