Thérèse Raquin (pel·lícula de 1953)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Thérèse Raquin (desambiguació)».
Infotaula de pel·lículaThérèse Raquin
Fitxa
DireccióMarcel Carné Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert and Raymond Hakim Modifica el valor a Wikidata
GuióMarcel Carné i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Thiriet Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRoger Hubert Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLux Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLió Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThérèse Raquin Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0046429 Filmaffinity: 461652 Allocine: 5213 Rottentomatoes: m/therese_raquin_1953 Letterboxd: therese-raquin-1953 Allmovie: v147492 TCM: 66624 TV.com: movies/therese-raquin TMDB.org: 67736 Modifica el valor a Wikidata

Thérèse Raquin és una pel·lícula dramàtica franco-italiana dirigida el 1953 per Marcel Carné, basant-se en la novel·la homònima d'Émile Zola.[1]

Argument[modifica]

En una fosca merceria de Lió, Thérèse Raquin viu amb el seu marit Camille amb qui, òrfena, es va criar sense més alternativa que casar-se amb ell. La mare de Camille, una dona austera, viu amb ells i domina completament el fill ,que ha convertit en covard. Imposa a la parella una vida a la seva imatge, rutinària i casolana. Thérèse es converteix en la mestressa de Laurent, un camioner italià que vol casar-se amb ella. Quan exposa les seves intencions a Camille, aquest, recolzat per la seva mare, munta un estratagema per fer segrestar Thérèse a la regió de París sota el pretext d'un viatge de plaer. Al mateix tren, però, viatja Laurent, qui pretén forçar Camille a divorciar-se, però després d'un altercat violent, Laurent llença Camille per la porta del tren.

Tot i que la policia conclou que és un accident, la Sra Raquin pateix un atac cerebral que la deixa paralitzada i muda, n'acusa Thérèse, de la que en continua depenent. Alhora, Thérèse i Laurent són víctimes del xantatge de Riton, petit mestre cantor testimoni de la tragèdia al tren. Tot i que els amants i Riton haven arribat a un acord per al pagament d'una quantitat de diners, el destí precipitarà el trio amb un resultat tràgic: Riton mor atropellat per un conductor, però havia demanat a la donzella del seu hotel que enviés una carta d'acusació a la policia si ell no tornava a temps.[2]

Repartiment[modifica]

Guardons[modifica]

Va obtenir el Lleó d'Argent a la 14a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[3] També va obtenir el premi de la revista japonesa Kinema Junpō a la millor pel·lícula estrangera el 1955.

Referències[modifica]

  1. Extret del seu llibre de records La Vie à belles dents. París: Éditions Jean-Pierre Ollivier, 1975, p. 488. 
  2. Thérèse Raquin a Fotogramas
  3. Thérèse Raquin a unifrance.org

Bibliografia[modifica]