Tisamen (fill d'Orestes)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeTisamen
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareHermione Modifica el valor a Wikidata
PareOrestes Modifica el valor a Wikidata
FillsCometes (en) Tradueix, Tellis (en) Tradueix, Leontomenes (en) Tradueix, Sparton (en) Tradueix i Daimenes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei mitològic d'Esparta, rei de Micenes, rei d'Argos i king of Achaea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Orestes va rebre el regne d'Esparta de Menelau, i Tisamen el va succeir i hi va regnar fins a la invasió dels Heraclides. Tisamen va morir lluitant contra ells.

Una altra tradició deia que havia estat expulsat d'Argos i d'Esparta pels Heràclides, però aquests l'havien permès marxar amb els seus súbdits. Tots plegats s'havien dirigit a terres dels jonis, que estaven establerts a la costa nord del Peloponès, i els van demanar asil. Els jonis, que coneixien el valor i la prudència de Tisamen, van témer que algun dia els sotmetés al seu poder, es van negar a donar-li hospitalitat i el van atacar. Tisamen va morir en el combat, però els seus soldats van aconseguir una victòria i van fer retirar els jonis que es feren forts a la ciutat d'Hèlice. Finalment, els jonis van aconseguir salconduits per retirar-se a l'Àtica, on els van acollir els atenesos. Els companys de Tisamen, conquerit el país, van celebrar uns magnífics funerals en honor del seu rei. Els fills de Tisamen van establir-se per la regió, a la que van donar el nom d'Acaia. El seu fill gran, Cometes, el va succeir, i més endavant va marxar a fundar una colònia a l'Àsia. Els altres fills de Tisamen eren Daímenes, Espartó, Tel·lis i Leontòmenes.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 529. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62,1997, p. 211. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1