Titelles aquàtics del Vietnam
Els titelles aquàtics del Vietnam són un popular tipus tradicional de teatre de titelles que, en trobar-se dins l'aigua durant les representacions, en són una variant única al món. Prové de la plana nord del Vietnam i se li atribueix una antiguitat de deu segles. Solen acompanyar-se d'efectes de llum i so i peces del teatre popular chèo.
Història[modifica]
L'origen d'aquests curiosos titelles s'associa a la imatge de l'espantaocells, inspirant-se en els maniquins que els camperols col·locaven en els cultius, habitualment negats, i sustentant la tesi de la possibilitat que ideassen sistemes per moure els maniquins a distància. Més tard, artesans i dramaturgs degueren portar-los al terreny de l'art popular.[1]
Una referència molt més concreta n'és una estela de pedra de l'any 1122 ae trobada al districte de Thyong Tin, a la província d'Ha Nam, el text de la qual relata la victòria d'un rei que en les cerimònies de celebració incloïa el que es descriu com una funció de titelles aquàtics.[2] Aquesta notícia de la seua pràctica cortesana al segle XII ae fa suposar que era una tradició establerta anteriorment.
Tècniques de manipulació[modifica]
Entre les característiques generals d'aquests titelles vietnamites cal assenyalar que estan fets de fusta, i es mouen a prou distància, des de darrere, amb varetes i cordes, per titellaires amagats darrere de pantalles de tela o tendals. A vegades la base per la qual es mouen els ninots és de terra.
Tradicionalment, les representacions transcorren en estanys o llacunes, a la riba de les quals s'ha construït amb bambú, fusta o rajola un teatret amb la principal característica d'un tendal que baixa a l'aigua des de la teuladeta. Darrere d'aquest teló i amb l'aigua a la cintura, els titellaires maneguen les marionetes amb uns jocs de cordes, perxes o varetes, fent-los moure's sobre una reixeta submergida uns centímetres a l'estany opac.[3]
Malgrat l'aparentment limitat escenari, l'espectacularitat dels titelles aquàtics dona vida a amazones cavalcant sobre peixos, dracs llançant foc i aigua, lluites entre genets a cavall, desfilades, dansaires, i fins i tot una bandera que ix totalment seca del fons de l'estany.
Hui hi ha a Hanoi i moltes altres ciutats de la resta del món teatres específics d'aquesta modalitat del teatre de titelles.[4]
Repertori[modifica]
Les obres del teatre aquàtic vietnamita poden representar indistintament la vida quotidiana rural o antics relats històrics, contes i llegendes, jocs populars i aforismes escenificats, peces satíriques i drames clàssics.
Pràcticament desaparegut durant l'ocupació colonial francesa, ressorgí després de la victòria de Dien Bien Phu i la pujada d'Hồ Chí Minh al poder.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Freddy Artiles, "Títeres", p. 90
- ↑ Lam Bich: Marionetas acuáticas ¿una novedad?", en la revista Conjunto, La Habana, núm. 16, p. 101; 1973.
- ↑ Freddy Artiles, "Títeres", p. 91
- ↑ Sitio de investigación del títere. Arxivat 2020-10-21 a Wayback Machine. Consultat el 27 de setembre de 2013
- ↑ Lam Bich: Marionetas acuáticas ¿una novedad?", en la revista Conjunto, La Habana, núm. 16, p. 101; año 1973
Bibliografia[modifica]
- Artiles, Freddy. Títeres: historia, teoría y tradición. Barcelona, Plaza y Janés, 1998. ISBN 8492260750.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titelles aquàtics del Vietnam |