Titus Taci
  | |
| Tipus | personatge llegendari |
|---|---|
| Dades | |
| Espècie | sabins |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Nacionalitat | antiga Roma |
| Naixement | Cures , segle VIII aC |
| Mort | Lavinium , segle VIII aC |
| Família | |
| Mare | valor desconegut |
| Pare | valor desconegut |
| Fills | Tatia (en)  |
| Altres | |
| Càrrec | monarca |
Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.[1]
Procedència[modifica]
Titus Taci era originari de la ciutat sabina de Cures, on ja era rei.[2] Segons narra Titus Livi, Ròmul havia acollit diversos homes procedents de les ciutats del voltant, als quals els va oferir per instal·lar-se la zona anomenada Asylum, situada entre l'Arx (la ciutadella) i el Capitoli. Entre aquests homes estaven els anomenats primers pares o patricis que van col·laborar amb Ròmul en la fundació de Roma.[3] Però com que aquest asil estava reservat als homes, el desequilibri amb el nombre de dones va portar a l'episodi del rapte de les dones.
Personalitat de Titus Taci[modifica]
Per venjar el rapte, els familiars d'aquelles dones van declarar la guerra a Roma. Mentre que els romans s'enfrontaven als Ceninensi, als Antemnati i als Crustumini, Taci va retenir els sabins fent gala de voler resoldre el problema amb calma.[4] L'estratègia de Titus Taci va incloure negociar amb Tarpeia perquè li obrís les portes de la ciutadella. En la batalla que va tenir lloc a continuació, Titus novament es manté al marge, mentre que l'heroi de la jornada va ser Mettius Curtius.[5] Quan les dones proposen la pau Titus Taci va acceptar sense problemes.[6]
Vida a Roma[modifica]
Ròmul li va proposar associar-se a ell com a rei de Roma. Titus i els seus homes es van establir al turó anomenat el Quirinal. En algunes versions, en senyal d'amistat, Ròmul va concedí la mà de la seua filla Hersília a un sabí, parent seu.[7]
Més endavant Roma va ser amenaçada pels habitants de Laurentum, pel que sembla per una enemistat a causa d'una mala decisió de Titus Taci. Pocs anys després de la composició del regne, alguns familiars de Taci van maltractar als ambaixadors de Laurentum, els quals van apel·lar a la llei de les gens demanant una compensació, és a dir que fossin jutjats per representants de les diferents gens. Taci en lloc de fer justícia, es va posar de la banda dels seus parents i va imperar la seva voluntat pel fet de ser rei.
Mort[modifica]
Passat un temps, quan un dia Titus va sortir en direcció a la ciutat de Lavínium, a oferir un sacrifici en un santuari d'allà, va ser sorprès pels seus enemics als quals els havia negat justícia, i el van matar.[8][9]
Va ser enterrat a l'Aventí en un indret envoltat de llorers.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Ròmul, 23, 1-3
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Ròmul, 19, 9
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 14
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 11
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 12
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I, 13
- ↑ Macrobi, Saturnalia, I, 6, 16
- ↑ Estrabó, Geografia, V, 3,2
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Ròmul, 23, 3
- ↑ Marc Terenci Varró, De lingua latina, 152
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titus Taci |
- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. 1a edició. Edicions 62, 1997, p.212 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.