Tombokané
Tombokané fou una població del Senegal a l'est de Bakel i de Makhana la capital de Kaméra i a uns 15 km a l'oest de Kayes. És el lloc de la batalla de Tombokané de 19 d'abril de 1886 que va suposar gairebé el final del primer aixecament de Mahmadou Lamine.
Batalla de Tombokané[modifica]
El 10 d'abril Frey va començar operacions a la riba esquerra; una columna es va establir a Bougourou [1] (manada pel comandant Combes) i una altra als gués de Diankandapé i de Tombokané. L'endemà van atacar la vila sarakhole de Bangassi. La primera columna va travessar el riu al mateix temps i la població fou ocupada quedant en mà dels auxiliars khassonkes que la van cremar. La columna va baixar llavors a Samonkidi que també fou cremada. El dia 13 foren atacades Salankounda i Gagny. Mentre la segona columna es va reunir amb la primera a Gagny; a la nit el comandant Houry va ocupar Tombokané mentre el comandant Combes avançava sobre Bukhoro, on hi havia uns 600 guerrers sarakholes que foren expulsats i al matí van entrar a la població que havia estat evacuada; llavors la columna va tornar a Gagny i va passar a la riba esquerra. L'exèrcit del marabut va patir les primeres desercions.
Frey va decidir atacar tres poblacions més: Goumbé, Guémou i Bambella; el 16 d'abril la segona columna va creuar el gué de Diankandapé i es va dirigir sobre Bambella; després d'un xoc menor a Goumbé va arribar a Guémou i va dispersar als sarakholes que la defensaven. Guémou fou cremada i van seguir fins a Bambella que va patir la mateixa sort. El mateix dia la columna va retornar a Tombokané. Mahmadou Lamine va concentrar les seves forces a Dramané, a 40 km d'allí, abandonant el setge de Bakel que mantenia i preparant-se per una batalla decisiva. Frey va establir una petita fortificació a Tombokané (a uns 12 km de Kayes a la riba esquerra del Senegal) per guardar les municions i la va reforçar durant tres dies.
El 19 d'abril les tropes sarakholes procedents de Moussala (3 km avall del riu) van començar a moure's cap a Tombokané. Mahmadou Lamine ja s'havia reunit amb els seus guerrers del Guidimakha, i reunia a la seva gent a la vora de Tombokané. La columna principal va avançar fins a uns 500 metres portant al front l'estendard verd del marabut i va iniciar l'assalt ajudada per dues columnes per les ales. Els sarakholes van patir dotzenes de baixes i la caiguda del seu estendard va ser el senyal de la derrota; es van retirar perseguits pels spahis que els van atrapar al gué de Gagny i en van matar uns quants més. El marabut va fugir cap al riu Falémé i es va retirar a Dramané. El 20 d'abril Frey va marxar cap allí i el 21 va destruir la població i la de Makhana, però Mahmadou Lamine ja havia sortit cap a Balou. Frey va calcular que el marabut no creuaria el riu cap al Guidimakha sinó que aniria a Sénoudébou per reunir forces i en tot cas anar cap al sud, i va decidir tallar-li el pas amb una columna de 260 homes que aniria a Sénoudébou, mentre la resta d'homes aniria a la desembocadura del Falémé per remuntar el riu i tancar a l'enemic per la cua.
Notes[modifica]
- ↑ Una població de la zona, no s'ha de confondre amb la regió i muntanyes del mateix nom al sud de Kita avui a Mali.