Torre de telegrafia de Montagut
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Torre de telegrafia òptica  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Julià de Vilatorta (Osona) | ||||||
| Localització | Puig l'Agulla | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 48931 | ||||||
| |||||||
La Torre de telegrafia de Montagut és una obra de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
La torre de telegrafia de Montagut estava situada al cim del Puig l'Agulla al sud del nucli de Sant Julià de Vilatorta. D'aquesta antiga torre de telegrafia militar només en resten les primeres filades de parament del primer pis. A parer d'alguns autors (Len i Perarnau, 2004) i (Prat, 2004) fou aquesta torre construïda de nova planta a mitjans del segle xix. L'any 1948 l'Orfeó Vigatà erigí un monòlit commemoratiu anomenat la Creu de Montagut sobre les ruïnes d'aquesta torre.[1]
La línia de telegrafia òptica militar Vic-Hostalric la formaven quatre torres. La torre de Montagut situada al cim de Puig-l'Agulla, a 780 m d'alçada, comunicava amb la torre anterior de la Pietat de Vic a 7,8 km direcció nord-oest. La torre següent era la de Vilarmau a 9,6 km direcció sud-est.[1]
Història[modifica]
La torre de Montagut formava part de la línia de telegrafia òptica militar Vic-Hostalric.[1]
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.[1]
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle xviii, a Espanya no s'inicia la construcció fins al 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.[1]
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.[1]
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.[1]