Vés al contingut

Torrent de les Sitges

Infotaula de geografia físicaTorrent de les Sitges
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial736 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontclar (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTorregassa Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final590 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióViver i Serrateix Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurarasa del Forn Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 01′ 49″ N, 1° 47′ 13″ E / 42.030352°N,1.787083°E / 42.030352; 1.787083
41° 59′ 51″ N, 1° 46′ 43″ E / 41.997598°N,1.77865°E / 41.997598; 1.77865
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida4,78 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica574,7 ha Modifica el valor a Wikidata
Pendent3,05 percentatge Modifica el valor a Wikidata

El Torrent de les Sitges[1] és un afluent per la dreta de la Rasa del Forn al Berguedà.

Municipis per on passa[modifica]

Des del seu naixement, el Torrent de les Sitges passa successivament pels següents termes municipals:

M u n i c i p i s[2]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Montclar 449 9,39%
Fent de frontera entre Montclar i l'Espunyola 2.696 56,39%
Altre cop per l'interior del municipi de Montclar 980 20,50%
Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix 656 13,72%

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica del Torrent de les Sitges
Xarxa hidrogràfica del Torrent de les Sitges

La xarxa hidrogràfica del Torrent de les Sitges està integrada per 35 cursos fluvials que sumen una longitud total de 18.562 m.

Distribució per termes municipals[modifica]

Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
l'Espunyola 6.811 m.
Montclar 12.890 m.
Viver i Serrateix 2.593 m.


Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.