Etapa plana en els primers quilòmetres, per a partir de Bôle (km. 66) iniciar un terreny més accidentat, amb el pas per tres ports puntuables, dos de segona categoria (km. 95,2 i 159,1) i un de tercera (km. 173,1), a sols 11 km de l'arribada.[3]
Una escapada inicial formada per quatre corredors (Martin Kohler, Kenny Dehaes, Angelo Tulik i Jimmy Engoulvent) arribà a tenir més de cinc minuts, però fou neutralitzada en la segona de les ascensions del dia. Mentrestant els esprintadors anaven quedant relegats a les darreres posicions del gran grup per la forta acceleració que els ciclistes del Rabobank i Team Sky estaven donant a la cursa. Alguns atacs en la darrera ascensió no van impedir una arribada a l'esprint, en què Bradley Wiggins (Team Sky) fou el més ràpid, alhora que aconseguia el liderat gràcies a les bonificacions.[4][5]
Nova etapa de mitja muntanya, amb tres ports puntuables, el primer de tercera categoria (km. 53,1) i els dos darrers de segona (km 84,2 i 120,9). Els darrers km tenen una lleugera tendència ascendent.[6]
L'etapa està marcada per una llarga escapada protagonitzada per Christian Meier i Lars Bak, que no seran neutralitzats fins a la darrera de les dificultats muntanyoses del dia, La Caquerelle. Tot seguit foren Fabrice Jeandesboz i Peter Stetina els que provaren sort, però els homes del Team Sky i el GreenEDGE l'anul·laren i la victòria es disputà a l'esprint, sent el vencedor Jonathan Hivert.[7][8]
De nou una etapa trencacames amb tres ports puntuables, dos de tercera i un de segona categoria. El darrer port es troba a 32 km de l'arribada. Els darrers 8 km són en pujada, tot i que no puntuable.[9]
Un grup de cinc escapats va marcar l'etapa, però a manca de 17 km sols quedava Gatis Smukulis (Team Katusha) al capdavant. Finalment fou agafat a manca de 5 km, moment en què es succeïren els intents d'arribada en solitari, sobretot per part dels homes de l'Astana Qazaqstan Team. Amb tot els homes del Rabobank controlaren la cursa i s'arribà a l'esprint, en què s'imposà Luis León Sánchez.[10][11]
Etapa reina de la present edició, amb tres ports de primera i un de segona categoria. En els darrers 60 km els ciclistes hauran de superar tres d'aquests ports de manera consecutiva, el darrer d'ells a sols 24 km per a l'arribada.[12]
En l'ascens al darrer port del dia es neutralitza l'escapada del dia, formant-se un grup d'una trentena d'unitats, amb els principals favorits de la general, que es jugarà la victòria a l'esprint. El vencedor és, per segon dia consecutiu, Luis León Sánchez, el qual es col·loca líder gràcies a les bonificacions.[13][14]
Darrera etapa de la present edició, amb una Contrarellotge individual pels voltants de Crans-Montana que té la dificultat d'haver de superar un port de primera categoria al quilòmetre 8.[15]
Bradley Wiggins s'imposà en l'etapa i en la classificació general de la present edició del Tour de Romandia. Tot i alguns problemes mecànics, superà en la meta a Andrew Talansky per 1". El fins aleshores líder Luis León Sánchez perdé 1' 23" en l'arribada i tota possibilitat a mantenir el liderat.[16][17]
Suïssa 
França
Bradley Wiggins (GBR) (Team Sky)
Andrew Talansky (USA) (Garmin-Barracuda)
Rui Costa (POR) (Movistar Team)
Petr Ignatenko (RUS) (Team Katusha)
3,34
184,5
Luis León Sánchez (ESP)
184,0_-_TDR_2012.jpg)
Richie Porte (AUS)
Roman Kreuziger (CZE)
Sylwester Szmyd (POL)
Simon Špilak (SVN)
Bradley Wiggins
Andrew Talansky
Richie Porte
Sylwester Szmyd
Simon Špilak
PDF) (en francès). Tour de Romandia. Chassot Concept SA. Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 28 abril 2012].
