Tourtière (plat)
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Canadian  |
| Detalls | |
| Tipus | savoury pie (en)  , plat de porc, plat amb carn de bou i plat de vedella |
| Ingredients principals | carn de porc |
La tourtière és un pastís de carn originari de les cuines canadenca i quebequesa, que normalment consisteix en carn de porc capolada, de vedella o bou, amb patates. De vegades s'utilitza el carn de caça.[1] Una part tradicional de l'àpat del ressopó de la Nit de Nadal i del de la nit de cap d'any al Quebec. També és popular a la Nova Brunswick i es ven a les botigues de queviures de la resta del Canadà durant tot l'any.
Història i variants[modifica]
La tourtière no és exclusiva del Quebec, encara que s'hi associa. Es tracta d'un plat tradicional.
del Quebec servit per generacions de famílies franco-canadenques a tot el Canadà i regions frontereres dels Estats Units. A la regió de Nova Anglaterra dels Estats Units, especialment al Maine, Rhode Island, Vermont, Nou Hampshire i Massachusetts (per exemple, Chicopee i Attleboro), immigrants del Quebec a la darreria del segle xix i a la primeria XX van introduir aquest plat.
No s'utilitza una sola cobertura de la manera correcta; la carn depèn del que hi hagi disponible a la regió. A les regions costaneres, s'utilitza habitualment peix com el salmó, mentre que la carn de porc, vedella, conill o de caça sovint s'inclouen a l'interior. El nom deriva del recipient on es cuinava originalment, una tourtière.
La Tourtière du Saguenay s'ha convertit en el plat tradicional i emblemàtic de la regió de Saguenay–Lac-Saint-Jean del Quebec d'ençà de la Segona Guerra Mundial, i ha tingut diverses metamorfosis.
En segle xviii, el cipaille es va fer popular entre els colons francesos i britànics, i sembla ser " l'avantpassat directe de la tourtière del Lac-Saint-Jean.[2]»
La tourtière ha estat descrita com a "exemple" de "cuina sota ocupació", un aliment francès per la mitjanceria dels britànics, que van prendre la ciutat de Quebec el 1759.[3]
Tipologia[modifica]
Saguenay–Lac-Saint-Jean i el Quebec marítim[modifica]
Les tourtières de la regió de Saguenay–Lac-Saint-Jean i Est-del-Quebec són pastissos de carn de cocció lenta i profunda fets amb patates i carns diverses (que sovint inclouen la carn de caça) tallades en dauets.
En altres llocs del Quebec i la resta del Canadà, aquesta varietat de tourtière s'anomena de vegades, en francès i anglès, tourtière du Lac-Saint-Jean, o tourtière Saguenéenne, per distingir-la de les varietats de tourtière amb carn picada. A Saguenay–Lac-Saint-Jean, però, les varietats de tourtière de carn picada s'anomenen generalment “pâté à la viande" (paté de carn), mentre que el nom "tourtière" es reserva exclusivament per a llur varietat local.
Mont-real[modifica]
La tourtière de Montreal s'elabora tan sols amb carn de porc capolada finament (que pot ser difícil de trobar, puix que sovint la carn es pica massa gruixuda enjondre). S'afegeix aigua a la carn després d'haver-la daurat, i la canyella i els claus li co,nfereixen una sabor particular. Molta gent fa servir el quètxup com a condiment, però la tourtière també es menja amb xarop d'auró o melassa, o amb conserves de nabius.
Per bé que no sigui tan popular com la tourtière original i la tourtière de Lac-Saint-Jean, aquesta versió es pot trobar habitualment a tot el Canadà i els voltants.
Manitoba[modifica]
La tourtière és una part integral dels àpats festius dels francoc-canadencs a Saint-Boniface, així com a les zones rurals de Manitoba de llengua francesa. La carn daurada és condimentada amb diferents combinacions de salat, nou moscada, clau, canyella, sal d'api, mostassa seca, sal i pebre.
Acadia[modifica]
La tourtière acadienne, o pâté à la viande (paté de carn), és un paté de porc que també pot contenir pollastre, llebre i bou. El paté de carn varia d'una regió a una altra a Nova Brunswick, Nova Escòcia i l'illa del Príncep Eduard. A Petit-Rocher i Campbellton, el plat es prepara en plats petits per a tartes i es coneix com a "petits cochons" (porcells).
Notes i referències[modifica]
- ↑ Geis, D.R.. Read My Plate : The Literature of Food. Lexington Books, 2019, p. 3. ISBN 978-1-4985-7444-0.
- ↑ Jean-Pierre Lemasson. Qu'est-ce qu'on mange ? Entrées dans l'histoire de l'alimentation canadienne. McGill-Queen's University Press, 2009, p. 109.
- ↑ «A French-Canadian Christmas Carol». The New York Times Magazine, 07-12-2016. [Consulta: 27 juny 2020].
Enllaços externs[modifica]
- The tourtière debate a l'arxiu de la CBC (àudio) (anglès)
- Tourtière Recipe, recepta de tourtière tradicional (anglès)