Vés al contingut

Tovera (espeleotema)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una tovera és un espeleotema consistent en una estructura concoidal, de dimensions mitjanes, que es desenvolupa per sobre dels llavis de forats o esquerdes que s'obren al terra d'algunes galeries. La forma de les projeccions que delimiten les toveres és molt irregular i tendeixen a envoltar els forats de manera que els seus caires, de gruixa entre 1 i 4 cm, presenten dues cares d'aspecte ben distint: la part interna sol ser més llisa i fina, mentre que la part externa és més granelluda i pot estar recoberta de petits coral·loides.[1]

La gènesi de les toveres sembla estar relacionada amb els moviments d'aire que es produeixen entre dues galeries situades a diferents nivells, quan el nivell de galeries inferior està en contacte amb masses d'aigua que aporten humitat a l'aire des d'avall. Aquest fet podria promoure el creixement de les toveres mitjançant diversos mecanismes de condensació-corrosió.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Merino, A.; Fornós, J.J.; Ginés, À «Espeleotemes i minerals de les coves de les Illes Balears». ENDINS. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Mallorca], 35, 2011, pàg. 183-198.