Tractat de Varsòvia (1705)

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Varsòvia
Map
 52° 13′ 48″ N, 21° 00′ 40″ E / 52.23°N,21.0111°E / 52.23; 21.0111
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data18 novembre 1705 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVarsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Varsòvia es conclogué el 18 (C.J.) o el 28 de novembre (C.G.) de 1705 durant la Gran Guerra del Nord.[1] Fou un tractat de pau i aliança entre l'Imperi Suec i la facció de la Confederació de Polònia i Lituània fidel a Stanisław Leszczyński.[1][2]

Context històric[modifica]

A principis de la Gran Guerra del Nord, Carles XII de Suècia va emprendre una campanya contra la Confederació de Polònia i Lituània, d'on August el Fort, Elector de Saxònia, era rei des de 1697.[3] Amb l'objectiu de destronar al seu adversari, Carles XII va aconseguir que el seu candidat, Stanislaw Leszczynski, fos elegit rei de Polònia el 12 de juliol 1704.[3] L'aliat d'August Pere el Gran, tsar de Rússia, es va mostrar reticent a plantejar una gran batalla campal contra Carles XII, a conseqüència de la greu derrota que havia patit el seu exèrcit a Narva el 1700.[3] Una facció de nobles polonesos i lituans no acceptaren l'elecció de Leszczyński,[3] que s'havia imposat en contra dels costums de la Confederació, i organitzaren el Sandomir o Confederació Sandomierz en suport d'August.[4] Ells declararen que l'elecció era il·legal, declararen proscrits els seguidors de Leszczyński que s'agrupaven en la Confederació de Varsòvia, declararen la guerra a Suècia i s'aliaren amb Rússia en el Tractat de Narva.[5]

Un exèrcit russo-saxò-polonès-lituà reunit a Polostsk,[1][5] un altre exèrcit aliat a Saxònia,[6] i un tercer exèrcit aliat comandat pel General Pajkul, avançaren envers Varsòvia,[1] on Carles XII i Leszczyński es trobaven.[5] La cavalleria aliada de Pajkul arribà a la rodalia de Varsòvia el 31 de juliol de 1705, on fou vençuda.[7] L'exèrcit de Polostk no pogué avançar cap a l'oest degut a l'acció de les tropes sueques comandades perAdam Ludwig Lewenhaupt.[1] Per tant, Leszczynski pogué ser coronat rei de Polònia a Varsòvia el 4 d'octubre de 1705, i Suècia i la facció de la Confederació representada per Leszczynski varen signar el tractat de Varsòvia el 28 de setembre.

Termes[modifica]

Carles XII (esquerra) i Stanisław Leszczyński (dreta)

Suècia obtingué permís per ocupar les fortaleses i ciutats de la Confederació, i per reclutar soldats en els seus territoris, sense restriccions.[1][2] Les aliances establertes per la Confederació foren declarades nul·les,[2] essent necessària l'aprovació de Carles XII per assolir qualsevol tipus d'acord diplomàtic.[1]

Les regions de la Confederació de Curlàndia, Lituània, Prússia Reial i Rutènia només podien comerciar a través del port suec de Riga,[2] el port polonès de Połąga a Curlàndia hagué de ser abandonat.[1][2] En el territori de la Confederació, els mercaders suecs tenien garantides importants exempcions fiscals i el dret d'establir-se i de comerciar-hi.[1]

El tractat dividia els territoris de la Confederació, que estaven sota ocupació russa de la següent forma: les àrees de Smolensk i Kíev havien de ser reintegrades a Polònia-Lituània, mentre que la Livònia Polonesa i Curlàndia havien de ser cedides a Suècia quan es reconquerissin.[2]

Per als futurs candidats al tron polonès, el tractat va passar a formar part de la pacta conventa, el que significà que va haver de ser recolzat per qualsevol candidatura, perquè aquesta fos vàlida.[1]

Conseqüències[modifica]

Com es pretenia, el tractat feu impossible la reconciliació de les dues faccions enfrontades dins de la Confederació.[1] A principis de 1706, August el Fort es va acostar a Varsòvia amb una força de cavalleria i va ordenar a Joan Maties del Schulenburg que anés amb l'exèrcit, reunit a Saxònia, a Polònia-Lituània.[8] Schulenburg va ser interceptat i derrotat per Rehnskiöld a la batalla de Fraustadt.[6][8] L'exèrcit reunit a la ciutat Polotsk havia estat traslladat a Grodno, on va fou tàcticament derrotat, a laBatalla de Grodno (1706) i obligat a retirar-se cap a l'est.[6][8] Carles XII ocupà llavors Saxònia, i August fou obligat a abandonar tant la corona de Polònia com els seus aliats en el Tractat d'Altranstädt (1706)

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Bromley (1970), p. 699
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Frost (2000), p. 269
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Anisimov (1993), p. 103
  4. Anisimov (1993), pp. 103-104
  5. 5,0 5,1 5,2 Anisimov (1993), p. 104
  6. 6,0 6,1 6,2 Anisimov (1993), p. 105
  7. Bromley (1970), pp. 699-700
  8. 8,0 8,1 8,2 Bromley (1970), p. 700

Bibliografia[modifica]

  • Anisimov, Evgeniĭ Viktorovich. The reforms of Peter the Great. Progress through coercion in Russia. M.E. Sharpe, 1993 (The New Russian history). ISBN 1563240475. 
  • Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. Harlow: Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 

Enllaços externs[modifica]