Traduccions de la bíblia al català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les traduccions de la Bíblia al català remunten a 1287, quan Alfons III d'Aragó va patrocinar la dita Bíblia de Montjuïc, traducció al català d'una versió francesa.[1] El 1313 el dominic mallorquí Romeu Sa Bruguera va traduir el Llibre dels Salms, i treballava en una traducció d'altres textos bíblics amb el projecte de fer-ne la traducció completa.[2] Segons una altra font, la Bíblia catalana seria de 1290, encarregada pel rei Alfons al jurista hebreu Jaume de Montjuïc. D'aquest derivaria el Còdex del Palau, que conté els quatre evangelis.[3]

La Bíblia Valenciana de Bonifaci Ferrer hauria estat traduïda al començament del segle xv. Va ser revisada per l'inquisidor Jaume Borrell i impresa a València el 1478, i es reedità parcialment el 1515. Tots els seus exemplars semblen haver estat destruïts, menys un full que es conserva a la Hispanic Society de Nova York.[4]

Referències[modifica]

  1. Carreras i Candi, Primera traducció catalana de la Bíblia, Revista de Bibliografia Catalana, Núm. 7, 1904.
  2. José Flores, Historia de la Biblia en España, Clie, 1978, pg. 38, citat a Pau Ortega, Catharland[Enllaç no actiu], Provalores, ISBN 8461405358, pg. 37. Utilitza la numeració "I" per al rei Alfons (per les dates, ha de ser el "III" – les discrepàncies de numeració es deuen als diferents regnes).
  3. J. Gudiol, 1910, citat per Pedro Puigvert, ¿Cómo llegó la Biblia hasta Nosotros?[Enllaç no actiu], Clie, 2010, ISBN 8482675931, pg. 210. Utilitza la numeració "II" per al rei Alfons (per les dates, ha de ser el "III" – les discrepàncies de numeració es deuen als diferents regnes).
  4. Puigvert, op. cit., pg. 211.