Trapani

«Drepana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Drepana (lepidòpter)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTrapani
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 01′ 03″ N, 12° 30′ 54″ E / 38.0175°N,12.515°E / 38.0175; 12.515
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Lliure consorci comunalLliure Consorci Comunal de Trapani Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població55.559 (2023) Modifica el valor a Wikidata (203,42 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície273,13 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Drepana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniAlbert de Sicília Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal91100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0923 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT081021 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL331 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.trapani.it Modifica el valor a Wikidata

Trapani[1] (en català medieval, Tràpena; en sicilià, Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008). Limita amb els municipis de Buseto Palizzolo, Calatafimi Segesta, Erice, Marsala, Paceco, Salemi i Valderice.

Evolució demogràfica[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de 2001
Període Identitat Partit
2001-2012 Girolamo Fazio Centredreta
2012- Vito Damiano Centredreta

Història antiga[modifica]

Drèpana (en grec antic: Δρέπανα, llatí: Drepana) o Drèpan (en grec antic: Δρέπανον, llatí: Drepanum) va ser una ciutat amb un cap i un port situat enfront de les illes Ègates. Els mitòlegs relacionen el nom de la ciutat amb el grec drèpane (δρεπάνη), que vol dir 'falç', i explicaven que en aquell lloc Cronos (o Saturn) va enterrar la seva falç.

La ciutat no va existir fins a una època relativament tardana, però el cap i el port es mencionen des de temps antics. Virgili (Eneida, III 707) diu que en aquest lloc Enees va celebrar els Jocs Fúnebres en honor d'Anquises. A la Primera Guerra Púnica és esmentada com a port de la veïna ciutat d'Èrix, de la qual depenia. Ocupada Èrix pels cartaginesos, el general Hamílcar Barca la va fortificar l'any 260 aC, i va fundar la ciutat, traslladant-hi els habitants d'Erice, segons Diodor de Sicília.

Alguns autors (Florus i Aureli Víctor) diuen que el dictador romà Aulus Atili Calatí la va ocupar a la primera fase de la guerra, però no és segur que això fos veritat i en tot cas devia ser una ocupació breu. La seva proximitat a Àfrica la va convertir en un port important i durant tota la guerra va ser la plaça forta més important dels cartaginesos. L'any 250 aC Drèpana i Lilibèon eren les úniques ciutats en poder de Cartago. Quan els romans van assetjar Lilibèon, el general Adhèrbal es va establir amb la flota cartaginesa a Drèpana per vigilar les operacions dels romans, i a Drèpana va derrotar completament al cònsol Publi Claudi Pulcre i va destruir la seva flota el 249 aC. Poc després Amílcar Barca es va apoderar d'Erice i va traslladar a la resta dels seus habitants a Drèpana, ciutat que va fortificar encara mes. Va restar en mans cartagineses fins al final de la guerra.

L'any 242 aC el cònsol Gai Lutaci Càtul la va assetjar i Hannó, comandant de la flota cartaginesa, va intentar trencar el setge sense èxit, i quan més tard ho va provar Amílcar Barca va patir la decisiva derrota de la batalla de les Egusses, a les illes Ègates el 241 aC. Llavors va passar a dependre de Roma i es va convertir en una ciutat comercial de certa importància però enfosquida per la prosperitat de la veïna Lilibèon, que durant l'època romana era la principal ciutat d'aquesta part de l'illa.

Ciceró i Plini el Vell diuen que era un municipii l'Itinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger li mantenen aquest rang al segle iv. Va pertànyer als romans d'Orient i després als àrabs. L'any 1071 els normands la van ocupar i va seguir la sort de Sicília. Va patir forts bombardejos a la segona guerra mundial.[2]

Personatges il·lustres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Trapani». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Smith, William (ed.). «Drepanum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 desembre 2022].

Galeria d'imatges[modifica]