Trident de Posidó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Posidó amb el seu trident, placa de Corint, 550–525 BC

El trident de Posidó i el seu equivalent romà, Neptú, ha estat l'atribut diví tradicional que apareix en moltes representacions antigues. En l'explicació d'Hesiod, el trident de Posidó va ser creat per tres Ciclops. No obstant i això, segons Robert Graves, tant el trident de Posidó com el llamp de Zeus eren originalment un labris sagrat, que més tard es distingien entre si, quan Posidó esdevingué déu del mar, mentre que Zeus va reclamar el dret al llamp.[1] En un altre punt de vista compartit per Friedrich Wieseler i, E.M.W. Tillyard i altres investigadors, el trident de Posidó és una llança per pescar, típica dels grecs que habitaven les costes.[2] En aquell sentit s'assembla a la bifurcació de la punta de fletxa, utilitzada pels pescadors mediterranis per agafar anguiles. Posidó, es va adorar especialment als pobles costaners, on el peix constituía una mercaderia fonamental del seu comerç. Segons la proposta contrària de H. B. Walters, el trident de Posidó derivaria del ceptre de lotus, amb Posidó representant a Zeus en el seu aspecte marí.

Mites[modifica]

En els mites grecs, Posidó branda el seu trident en un bon nombre d'ocasions. Durant la competició amb Atena sobre la possessió de l'Àtica, Posidó colpeja l'Acròpoli amb el trident per produir un pou d'aigua de mar.[3] En un mite similar, Posidó dona cops a la terra amb trident per crear el cavall que serveixi a la humanitat, mentre que la seva rival Atena origina l'arbre de l'olivera. Les monedes més antigues de Paestum del segle VI aC descriuen un trident brandat per Posidó en la seva mà dreta, similar al llamp de Zeus. En una ceràmica àtica vermella de c. 475 aC es descriu Posidó matant el Gegant Polibotes amb el seu trident.[4] En un altre mite, Posidó crea una primavera o primaveres amb la força del seu trident per premiar Amimone pel l'encontre amb ell.[5] En una versió d'un altre mite, Posidó brandeix el seu trident per espantar un sàtir que prova de violar Amimone després d'haver-la fet caure amb una llança de caça. També hi ha un mite on Posidó toca l'illa de Delos amb el seu trident, fixant-lo fermament al fons del mar.[6] Un altre exposa com Posidó, enfurismat per la conducta sacrílega d'Ajax el Petit, separa amb el seu trident la roca a la qual Ajax s'aferrava. Mentre visitava Atenes, el geògraf Pausanias va mostrar a l'Erectèon la suposada empremta del trident de Posidó en una roca i, el mar que s'hi acostava, escriu, va produir el so de les ones quan bufa el vent del sud.

Simbolisme[modifica]

Font de Neptú a Diafani, illa de Kàrpathos

El trident de Neptú va ser copsat per l'erudit romà Servi Maure Honorat amb un instrument de tres puntes perquè "el mar és diu que és una tercera part del món, o perquè hi ha tres classes d'aigua: mars, corrents i rius".[7] Segons el mítògraf vaticà, el trident de Neptú simbolitzaria les tres propietats d'aigua: liquiditat, fecunditat i potabilització.

Referències modernes[modifica]

En l'actualitat el trident de Posidó es caracteritza particularment a la bandera de Barbados, l'ecut d'armes d'Ajuntament de Liverpool, la foca de l'Armada grega, la insígnia de les Forces Armades dels EUA (Seal Trident), o la placa d'USS John S. McCain.[8] Una sèrie de míssils balístics de la flota nord-americana Trident porta el nom del trident de Neptú, així com l'Operació Neptune Spear.[9]La personificació de Gran Bretanya, Britànnia es representa amb el trident de Poseidón com símbol del poder naval. El logotip del fabricant de cotxes Maserati es basa en el trident des de l'estàtua de Neptú a Bolonya.[10]

El Trident de Posidó és un artefacte màgic amb poders destructius en la novel·la històrica de fantasia de Michael Livingston, The Shards of Heaven.[11][12]

Pel·lícules[modifica]

El Trident de Posidó és un de les característiques claus de la trama dels Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales (2017). Jack Sparrow, ajudat per Henry Turner, busca el trident per a trencar una maledicció marítima que derroti el fantasma del mort vivent Armando Salazar. Juntament amb Calipso, la deessa de mar, que es va presentar en la tercera pel·lícula de la sèrie, excepte el seu nom, no té res en comú amb el mite grec original.

Escultura de Posidó al Port de Copenhaguen

A, Percy Jackson & the Olympians, durant la primera pel·lícula de la sèrie: The Lightning Thief, es veu com Posidó utilitza el seu Trident quan coneix per primera vegada Percy Jackson a la Sala reial de l'Olimp. En la segona part, The Titan's Curse, mentre es dona el consell dels déus sobre el solstici d'hivern, Posidó es troba al costat del judici del seu fill, Percy. Quan declara que no permetria la mort de l'Ophiotaurus, el seu Trident el te mentre s'enfurismava amb la situació. Finalment, en la següent part, The Battle of the Labyrinth, al Mt. Saint Helens, els telquines, afirmen que eren els que van fer el trident de Posidó. Però això no s'ha pogut demostrar. Amb The Last Olympian, durant la Batalla de Manhattan, Percy puja a l'Olimp i s'assenta al tró dels seus pares, que estava prohibit, tot i que ho va fer per tal de cridar l'atenció del seu pare. Posidó no sabia qui s'havia atrevit a desobeir les regles al seure al tró. Tot i que estava decidit castigar a qualsevol que ho hagués fet, es va adonar que era el seu fill Percy. A mesura que el ferotge gegant de la tempesta Tifó va començar la seva darrera càrrega sobre l'Olimp, Posidó va entrar al riu Hudson. Posidó aconseguí copejar el tifó amb el seu trident amb la finalitat de ferir i debilitar severament la gran tempesta.

Jason Momoa, protagoista d'Aquaman, amb un trident a la Convenció Internacional de Còmics de San Diego del 2017

A la pel·lícula Aquaman el personatge principal Arthur, es fill del guardià del far Thomas Curry i d'Atlanna, princesa de la nació submarina d'Atlantis. Ja com adult Arthur acompanya a Mera, filla del rei Nereus de Xebel amb una cita amb Vulko, guia enviat per la seva mare per ensinistrar-lo. Aquest l'insta a trobar el Trident de Atlan, artefacte màgic que va pertànyer al primer governant d'Atlantis, per reclamar el lloc que li correspon com a rei. Després de la batalla de desafiament amb el seu germanastre Orm, Arthur i Mera viatgen al desert del Sàhara, on s'havia forjat el trident quan Atlan encara no s'havia enfonsat a les aigües. Allà desbloquegen un missatge hologràfic que els porta a Sicília, on recuperen les coordenades del trident. Després de superar diverses adversitats, i en un mar interior desconegut situat al centre de la Terra, Arthur s'enfronta a Karathen, mític Leviatan que guarda el trident, al qual li expressa la seva determinació de protegir tant a l'Atlàntida com el món de la superfície. Superant la prova, demostra la seva vàlua i reclama el trident, que li atorgarà el control sobre els set mars. En la darrera batalla contra el seu germanastre Orm, Arthur acaba victoriós i els regnes marins l'accepten com a rei d'Atlan en assabentar-se que utilitza el mític trident.

Referències[modifica]

  1. ↑ Robert Graves. «46». A: The Greek Myths. Anne Books, 2014. ISBN 6155530815. 
  2. ↑ E. C. Quiggin. Essays and Studies Presented to William Ridgeway: On His Sixtieth Birthday - 6th August 1913. Cambridge University Press, 2012, p. 189, 191. ISBN 1107605563. 
  3. ↑ Jennifer R. March. Dictionary of Classical Mythology. Oxbow Books, 2014, p. 115. ISBN 1782976353. 
  4. ↑ Luke Roman; Monica Roman Encyclopedia of Greek and Roman Mythology. Infobase Publishing, 2010, p. 418. ISBN 1438126395. 
  5. ↑ Robin Hard. The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H.J. Rose's "Handbook of Greek Mythology". Psychology Press, 2004, p. 235. ISBN 0415186366. 
  6. ↑ International Dictionary of Historic Places: Southern Europe. Taylor & Francis, 1995, p. 180. ISBN 1884964028. 
  7. ↑ David, Brumble, H.. Classical myths and legends in the Middle Ages and Renaissance : a dictionary of allegorical meanings, p. 243. ISBN 9780429238895. 
  8. ↑ «The Flag of Barbados Arxivat 2019-01-19 a Wayback Machine.». Ministry of Foreign Affairs and Foreign Trade of Barbados. [Consulta: 18 gener 2019].
  9. ↑ «Trident II D-5». Atomic Archive. [Consulta: 18 gener 2019].
  10. ↑ «History Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine.». Maserati. [Consulta: 18 gener 2019].
  11. ↑ «The Shards of Heaven by Michael Livingston». [Consulta: 18 de gener, 2018].
  12. ↑ «Review: The Shards of Heaven by Michael Livingston», September 3, 2015. [Consulta: 18 gener 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trident_de_Posidó&oldid=33127250»