Usuària:Mercè Piqueras/Anita Conti
Plantilla:Infobox ScientifiqueAnita Béatrix Marthe Conti nascuda Caracotchian (Èrmont, 17 de maig de 1899[1] - Douarnenez, 25 de desembre de 1997) va ser una oceanògrafa i fotògrafa francesa.
Anita Conti va ser la primera dona oceanògrafa francesa. Entre les dues guerres mundials, va començar a fer els primers mapes de pesca, quan no es disposava més que de mapes de navegació La seva activitat científica va contribuir a racionalitzar les pràctiques de pesca d'altura Però des de la dècada de 1940, es va preocupar pels efectes de la pesca industrial sobre els recursos de la pesca científica. També va ser "padrina" de la Ciutat de la Mar-ESTRAN, un museu dedicat a la mar i a la pesca situat a Dieppe.
Biografia[modifica]
Anita Conti va néixer el 17 de maig de 1899 a Ermont al departament de Val-d'Oise. Els seus pares van ser Leven Caracotchian, cirurgià d'origen armeni, nascut a Turquia, i Alice Lebon. Viatjava sovint amb els seus pares a través d'Europa. La família s'instal·la a la costa nord de la Bretanya i Anita i el seu germà no van a l'escola; són educats per la mare en un veïnat de pescadors, amb els quals Anita s'embarcava regularment i li van fer agafar l'afició a la mar.[2][3] L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, la família es refugia a l'illa d'Oléron, on la noia es dedica a la vela, la lectura, i fa les seves primeres fotografies.
Inicis[modifica]
Després de la guerra, Anita Caracotchian s'instal·la a París on destaca en l'ofici de relieuse d'art. L'any 1927 es casa amb el diplomàtic Marcel Conti i continua passant molt de temps embarcada en vaixells de pesca, i a llegir per per saber-ho tot de la mar: fauna i flora, història, etc.
Publica articles a la République, s'embarca en vaixells de pesca d'areng o en vaixells de vela per a la pesca del bacallà per viure el dia a dia dels treballadors de la mar. Ho observa i fotografia, i en pren notes.
Com a periodista i especialista del món de la pesca, participa en diverses campanyes, des del Golf de Biscaia a Terranova. El seu objectiu serà llavors fer, per als professionals de la mar, mapes de les zones de pesca, que encara no existien. Anita Conti observa llavors alguns factors ambientals (temperatura de l'aigua, salinitat, etc.) i la seva influència en les poblacions de peixos. Destaca pels seus articles sobre las riquesa marina en revistes femenines, i el 1934 l'oceanògraf Édouard Danois la contracta per a l'Oficina Científica i Tècnica de Pesca Marítima (precursora de l'actual Institut Francès de Recerca per a l'Explotació de la Mar, IFREMER), com a «responsable de propaganda».[4]
Conclusions alarmants[modifica]
L'any 1939, Anita Conti s'embarca cap a les regions àrtiques a bord del vaixell d'arrossegament Víking, per a una durada de pesca de tres mesos, a una latitud per damunt dels 75 graus Nord. Les conclusions que en treu són molt alarmants pel que fa a la sobreexplotació dels oceans i les conseqüències d'un excés de pesca. En demostrar que la mar no és un recurs inesgotable, desperta així la presa de consciència sobre els problemes ambientals.
De novembre de 1939 a gener de 1940, s'embarca en vaixells dragamines al Canal de la Mànega i al mar del Nord. És la primera dona a bord dels vaixells de l'Armada Britànica, pren part activa en les operacions d'eliminació de mines a Dunkerque. El maig de 1940, pren part en l'evacuació de la batalla de Dunkerque en plena Segona Guerra Mundial[5].
L'any 1941, s'embarca en un vaixell d'arrossegament que va cap a la costa africana per continuar la pesca i alimentar la població, atès que la pesca és prohibida a l'Atlàntic Nord. Durant dos anys, d'un vaixell a un altre, observa els pescadors francesos al llarg de les costes sahrauís i africanes, on descobreixen espècies de peixos desconegudes a França. Continuar fent mapes de les zones de pesca, i s'interessa per les tècniques de pesca locals.
L'any 1943, el Govern provisional de la República Francesa , a Algèria, li encarrega investigar els recursos pesquers de l'Àfrica occidental, així com un estudi per desenvolupar la pesca tradicional. Durant 10 anys, va estudiar, a Mauritània, Senegal, Guinea i Costa d'Ivori, la naturalesa dels fons marins, les costes, els estuaris, les diferents espècies de peixos i el seu valor nutritiu, per pal·liar la deficiència de proteïnes de les poblacions locals.[6]
De mica en mica, millora les tècniques de conservació, els mètodes de pesca, instal·la fumadors i zones d'explotació pesquera, i fins i tot estableeix una zona de pesca experimental de taurons.
Quan les institucions franceses deixen de subvencionar les seves iniciatives, Conti crea la seva pròpia empresa a Guinea, a Conakry, am l'objectiu de continuar la seva recerca, promoure la pesca local i millorar l'alimentació de les poblacions. Però les dificultats s'acumulen, de violentes tempestes destrueixen les seves instal·lacions, i en la dècada de 1950 torna a França.
L'any 1952, s'embarca per a una temporada de pesca de cinc mesos a Terranova.
L'any 1953, publica Racleurs d'Oceans com a testimoni de la campanya de pesca del vaixell Bois rosat, i l'any 1957 Géants des mers chaudes, en què descriu la seva experiència a Àfrica.
Una dona pionera[modifica]
Anita Conti s'indigna del malbaratament a bord dels vaixells mentre que tanta gent mor de gana en altres llocs. Fa llavors campanya per a la reutilització dels peixos que es rebutgen i sovint es llencen morts a la mar, i intenta difondre espècies poc conegudes. Prova també la manera de proveir els vaixells amb sistemes de captura selectius.
A finals de la dècada de 1950 treballa dos anys amb el comandant Cousteau en el Museu Oceanogràfic de Mònaco classificant espècies poc conegudes.[2]
En la dècada de 1960 també és pionera de l'aqüicultura i proposa cultivar peixos per al consum i per a repoblar el medi marí. A la costa adriàtica, cultiva peixos en ambients natural, en gàbies submergides, i en Mar del Nord, implanta granges aquàtiques.
L'any 1971, publica L'Océan, les bêtes et l'homme (L'Oceà, les bèsties i l'home), en què fa un balanç de les seves investigacions en relació a les conseqüències de l'activitat humana en el mar.
Difon el seu testimoni privilegiat del món marí a tra vés de conferències i col·loquis. Va ser la primera a França a compartir la vida dels pescadors francesos que anaven a Terranova a pescar bacallà, i una pionera del'oceanografia.
Ultims anys
Quan tenia ja més de vuitanta anys va instal·lar-se a Douarnenez, on Laurent Giraut l'ajuda a classificar les seves més de 40.000 fotografies, una desena de pel·lícules, els seus quaderns de notes i la seva correspondència.
Anita Conti va morir el 24 de desembre de 1997. Louis Le Pensec, aleshores ministre d'Agricultura i Pesca de França va escriure: "Anita Conti -la nostra gran dama de la mar- ens ha deixat a Douarnenez una nit de tempesta que era també una nit de Nadal".[2]
L'any 2004, Laurent Girault-Conti, fill adoptiu d'Anita Conti, ha donat un fons fotogràfic de 45.000 negatius en blanc i negre als ports de Fécamp, Douarnenez a continuació a la ciutat de Lorient l'any 2004.[7] L'associació "Cap sur Anita Conti" s'encarrega de digitalitzar els negatius i d'organitzar exposicions amb les seves fotografies.
Anita Conti va ser la padrina de l'ESTRAN Cité de la Mer, a Dieppe, en el moment de la seva inauguració l'any 1993.[8] Es tracta d'un espai museogràfic per al coneixement de la mar, especialment del litoral normand.
Diverses escoles i instituts d'ensenyament superiors porten el nom "Anita Conti". I també duu el seu nom la draga aspiradora que treballa al gran port marítim de Burdeus, És un vaixell de 89,70 metres d'eslora que va entrar en funcionament el juliol de 2013.
La draga aspiradora en marxa del Grand port marítim de Bordeus porta igualment el nom "Anita Conti".[7] El vaixell de 89.70m de llarg i 3704 UMS ha entrat en servei al juliol 2013
Referències[modifica]
[[Categoria:Persones d'An Oriant]] [[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]] [[Categoria:Oceanògrafs]] [[Categoria:Exploradors francesos]] [[Categoria:Fotògrafs del segle XX]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]
- ↑ AD 95, Ermont, 3E65 23, acte de naissance n° 33, vue 173/224
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Boulvert, Yves. «Anita Conti, née Caracotchian (1899-1997). Première française océanographe et halieute» (en francès). [Consulta: 22 febrer 2019].
- ↑ Conti, Anita. L'Océan, les bêtes et l'homme ou l'ivresse du risque (en en francès). Payot, 1999, p. 7.
- ↑ Anita Conti (1899-1997), lloc IFREMER, 3 de novembre de 2009
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ Capítol.com
- ↑ 7,0 7,1 CERTA Cellule Économique Régionale des Transports d’Aquitaine «Bordeaux port atlantique accueille sa nouvelle drague "Anita Conti"» (en francès). Lettre de l’observatoire régional des transports, Novembre 2013.
- ↑ Falta indicar la publicació.