Usuari:105MUSIK/Nel·lo C

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Oriol Carcolse i Marinel·lo (Sabadell, 7 de setembre de 1990), més conegut com a Nel·lo C, és un músic, cantant, compositor i productor audiovisual.

Biografia[modifica]

De ben petit s’introdueix al món musical quan, als 5 anys, comença a estudiar solfeig i bateria. Als 9 inicia els estudis d’acordió i als 11 decideix enrolar-se a una banda municipal com a percussionista. D’aquesta manera, té l’oportunitat de girar per tot el país i participar en concursos de caràcter nacional i internacional com el “Torneo Internacional de Música” (Saragossa, 2007).

El 2003 emprèn el primer projecte de rap, Imperio Lírico, que acaba amb l’edició dos anys després del seu primer treball “Renacer de mi ser”. Al cap d’un any funda el grup Conunparde. Comença, així, un període prolífic en el qual farien més de 40 concerts en escenaris tan rellevants com l’Hipnotik Festival (2008), la Festa Major de Sabadell (2008), Marató de TV3 (2009) o LKXA Extreme Action Sports Festival (2011).

En aquest temps, el grup edita 3 maquetes i el treball “CONUNPARDE2009”, en format minidisc. És llavors quan fa un pas més a la seva carrera amb l’adquisició d’un local on, a més de produir per altres grups, escriu i produeixen la maqueta “Show Mixtape” (2010).[1]

El 2011, i sense deixar Conunparde aparcat, inicia amb Ill Bambinos, Zaisé i Mailer un projecte ambiciós de segell musical que anomenen Barrio Bizness. Sota aquesta etiqueta, neix un espai de creació on sorgeixen nous temes i videoclips, a més de concerts a diferents sales catalanes com ara Millenium & Cosmic Club (Girona). El més destacat d’aquesta etapa, però, és l’enriquiment musical i l’experiència que adquireix.

L’any 2012, funda 105MUSIK, segell musical i punt i a part a la seva carrera. Converteix el local, al centre de Sabadell, en estudi de gravació i edició musical i producció i edició de vídeo. Un espai propi d’inspiració, treball i el projecte de la seva vida. Aquí comença, també, la seva carrera musical en solitari; Nel·lo C entra a escena.

Trajectòria artística[modifica]

El seu primer projecte ha estat, al 2013, un encàrrec audiovisual de l’Ajuntament de Sabadell. L’Amor és lliure, una reivindicació de la tolerància i la llibertat sexual en forma de cançó i de videoclip, que s’ha reproduït als locals nocturns de Sabadell i a la Festa Major de la localitat, en equipaments esportius com l’Estadi del C.E. Sabadell i complementat amb xerrades a centres dels diferents barris de la ciutat.[2][3]

El dia de Nadal de 2014 sota el sobrenom de “Nel·lo Caramel·lo” publica el seu primer disc en solitari, Arrels EP. En format digital i de descarrega gratuïta, ha estat gravat a 105MUSIK per ell mateix, mesclat per J Crystal Beatz i masteritzat a Sage Audio, Nashville (EEUU). El disc és un recull de sensacions, emocions i experiències que plasma en cada una de les 5 cançons amb la col·laboració de Marc Thió a la bateria, de J Crystal Beatz i Charles Pinewood a les produccions i de Valle Ruiz a la veu.

Al març de 2015 presenta el videoclip de la cançó que dóna nom al disc, Arrels. Un video gravat entre Sabadell i Mellab (Marroc) i que, basant-se en experiències de diferents amics i familiars vinguts de fora, vol promoure la integració, i els valors culturals que cadascun li han ensenyat a casa. El video genera un debat sobre la dicotomia d'integrar-se en un lloc nou sense perdre els valors que portes des de casa.

A l'agost del mateix any, Nel·lo C publica el vídeoclip de la cançó Demens/tis, primer avançament del seu segon disc "Llunàtic".[4] Al maig de 2016, publica el vídeoclip de la cançó Nautilus, una oda moderna als pescadors, gravada amb la col·laboració de la Cofradia de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols.

Nel·lo C en un homenatge a les víctimes del nazisme (2017).

A l'agost, presenta al costat de Diyambo la cançó Llar, amb el seu correlatiu videoclip, gravat en els ja desapareguts "blocs de l'amiant" de Sabadell. Dedicada a aquells als quals li és difícil l'accés a un habitatge digne a causa de la societat en la qual vivim.

El 12 d'octubre de 2016 Nel·lo C publica Mai, una cançó que recorda el passat més tràgic del país: la Guerra Civil, la repressió franquista i les fosses encara presents en certs llocs. Amb un videoclip gravat en el Cementiri de Sabadell, intenta fer reflexió sobre la situació actual del país amb els paral·lelismes del passat.[5]

En nadal del mateix any presenta Herois, gravada en alguns dels barris més humils de Sabadell, pretén donar visibilitat a aquelles persones que fan mans i mànigues per tirar endavant les seves famílies, i que a pocs dies d'aquestes dates veuen encara més accentuada aquesta desigualtat.[6]

Per celebrar el dia de reis l'artista sabadellenc publica Ruïna. El tema té un marcat caràcter reivindicatiu i aprofita la data per fer una reflexió sobre la monarquia en ple segle XXI. El videoclip fou filmat en un castell al Berguedà.

Al març de 2017 Nel·lo C publica El Barri, filmat en una colònia minera, encara en ús, a Sallent, a Köln i a Sabadell. Ha estat el videoclip de l'artista que més impacte a generat a la xarxa.

El 21 d'abril col·labora de nou amb l'Ajuntament de Sabadell per produir el videoclip de la cançó Ningú regala res. La tornada de la cançó es va usar per fer l'espot de promoció de l'esdeveniment Sabadell Orienta, una fira enfocada a l'ensenyament en la formació professional.[7]

A finals de maig publica Morocco, gravada en alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat marroquina de Marrakesh. La cançó és una crítica al tractament de la informació per part dels mitjans i una crida a conèixer les diferents cultures. L'artista, influenciat per les arrels dels quals té a prop, dedica aquesta cançó als seus amics catalanomarroquins.

Discografia[modifica]

Conunparde[modifica]

  • 2007 – Conunpardechisteras
  • 2009 – COUNPARDE2009
  • 2010 – Show Mixtape

Nel·lo C[modifica]

  • 2014 – Arrels EP
  • 2017 – Llunàtic

Singles[modifica]

Any Cançó Àlbum
2013 L’Amor és Lliure L’Amor és Lliure
2014 #tellmewhatswrong Arrels EP
2014 Arrels
2015 Demens/tis Llunàtic
2016 Nautilus
2016 Cosmonauta
2016 Llar
2016 Mai
2016 Herois
2017 Ruïna
2017 L’enveja dels estels
2017 El Barri
2017 Ningú regala res
2017 Morocco

Referències[modifica]