Usuari:Aletheia aia/proves

Biografia

Margaret Mary Tew, nom de soltera de l’autora, nasqué a Sanremo, Itàlia, el 25 de març de l’any 1921. Va ser la primera filla de Phillis Margaret Twomey i Gilbert Charles Tew. Mary Tew va cursar, gràcies a una beca, l'educació secundària a l’internat del Convent del Sagrat Cor de Roehampton, on va destacar com a excel·lent estudiant i d’on va rebre influències de l’ultramuntana tradició francesa postrevolucionària. Als 18 anys (1939), va començar a estudiar filosofia, ciències polítiques i economia a St. Anne’s College de la universitat d’Oxford. En acabar els estudis (1942), va treballar a l’oficina britànica colonial en temps de la Segona Guerra Mundial. Atreta per la disciplina gràcies al contacte amb els antropòlegs que havia conegut a l’oficina colonial, l’any 1946 retornà a Oxford a estudiar antropologia sota l’ègida d’Evans-Pritchard, la influència del qual es fa present en l’obra de Douglas.

La seva família materna era de descendència irlandesa, però ja a principis del s. XX els Twomey estaven dispersos per gran part del món anglòfon. Daniel Harold Ryan Twomey (1865-1935), l’avi de M. Douglas, de religió catòlica, va servir al Servei Civil Indi i es va casar amb May Ponsford, infermera de professió, amb qui va tenir a Phyllis Twomey, mare de Mary Douglas. Quan Phillis Margaret Twomey morí de càncer l’any 1933, el pare de Mary Douglas es va jubilar i tornà a Anglaterra per cuidar-se de les seves dues filles.

El pare de l'antropòloga, Gilbert Charles Tew, d'extracció obrera, va poder estudiar gràcies a una beca a l’Emmanuel College de Cambridge i posteriorment va començar la seva carrera com a treballador del servei colonial, fet que li va permetre conèixer a la seva futura esposa. Va executar tasques de funcionari servei colonial britànic a partir del 1908. Gilbert Tew morí d’osteoporosis l’any 1951.  

L’any 1949 inicia la seva experiència de treball de camp amb els Lele de Kasai, una societat matrilineal de l’antic Congo belga (actual República Democràtica del Congo), on va estar un any i on retornà durant uns mesos l’any 1953. Acabada l’experiència al camp, retornà a la Universitat d’Oxford, on començà la seva carrera com a professora universitària. L'any 1951 es traslladà a la universitat de Londres i es casà amb James Douglas, amb el qual tingué dos fills i una filla (James, Philip i Janet)

L’any 1966 publicà Purity and Danger, un dels seus més destacats llibres, on explora les relacions entre brutícia i santedat, impuresa i higiene, com a mitjà per definir el propi grup com a diferent dels altres grups. Tota la seva obra posterior, que consisteix essencialment en una antropologia comparada dels models de pensament, s’organitzarà a partir de la reflexió basada en les categories de pensament Lele.

Abandonà la tasca de professora d’antropologia a la University College de Londres l’any 1977, per prosseguir la seva carrera als Estats Units, primer a Nova York, en el si de la Foundation Russell Sage i més tard, a partir del 1981, com a professora a la Northwestern University d’Illinois, on va acabar la seva carrera com a professora l’any 1988. Durant la seva etapa als Estats Units, va ser professora visitant a Yale i Princeton.

Mary Douglas es va mantenir activa fins a la seva mort. El 8 de març de l’any 2007 va ser nomenada dama comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic. L’abril del 2007, es va publicar una entrevista a “The Spectator” on utilitzava la seva pròpia teoria cultural per parlar d’Al-Qaida i on va instar als Estats Units a deixar que el grup expressés les seves opinions. El 16 de maig de 2007 va morir a Londres a causa de complicacions en el càncer que patia.

Context de l'obra

La biografia i l’obra de Mary Douglas estan condicionades pel context colonial anglès i, especialment, per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. L’antropòloga va néixer el 1921, pocs anys després que l’Imperi Britànic es distingís com el principal vencedor de la Primera Guerra Mundial. D’aquesta manera s’assolí el període de màxima extensió territorial anglesa, juntament amb un sentiment nacionalista estès arreu de les seves colònies .

Durant la joventut de Mary Douglas es produeix la Segona Guerra Mundial. En els anys posteriors a la guerra, Douglas presenciarà l’inici de la descolonització, amb la independència de l’Índia (1947) i de Birmània (1948), la seva colònia natal, entre d’altres. A partir dels anys 50 es comença a produir la independència de territoris africans com ara Algèria, Kènia o Egipte. Pel que fa als països sud africans, van sorgir nous estats dirigits per minories blanques que van tractar de mantenir un ordre dominant sobre la població negra. Moltes de les conseqüències bèl·liques que van derivar de la independència dels territoris han seguit forjant la història del segle posterior amb la inestabilitat sobirana per la lluita continua del domini territorial. En aquest sentit, el domini colonial va provocar un efecte similar sobre grups no africans, com ara els Yurok de Nord Amèrica, mencionats per Douglas a l’obra Purity and Danger.

Pel que fa al Congo Belga, on va fer la major part del treball de camp amb els lele de Kasai, es va constituir l’any 1908 i va viure un gran creixement econòmic al voltant de l’any 1920, després de la Conferència de Versalles (1919) i la consegüent assimilació territorial de Ruanda i Burundi per part de Bèlgica. La reestructuració geogràfica i territorial va suposar una divisió i unificació de pobles i, sobretot, de cultures. Els límits culturals no concordaven amb les fronteres  i així ho deixa palès Douglas a Purity and Danger, al criticar el model de repartiment de l’Àfrica a la Conferència de Berlín .

“També en aquest cas s’aplicava el marc conceptual rígid i recentment desenvolupat de l’antropologia. El raonament consistia en que, en els territoris sota mandat, hi havia “races”. (...) Es passava per alt que les fronteres entre els grups tribals havien estat difuses durant segles. Les conseqüències de tal negligència demostrarien ser desastroses en la segona meitat del segle XX.” (Van Reybrouck, D. 1906, p. 160, traducció pròpia)

Durant el període d’entreguerres, l’activitat industrial del recentment constituït Congo Belga es va anar intensificant i moltes persones abandonaven els seus poblats per treballar a canvi d’un sou. És així com sorgeixen les primeres ciutats congoleses. La participació de soldats belgues a les tropes enviades a la Primera Guerra Mundial va comportar una nova extensió dels treballs forçosos, fet que va comportar revoltes i vagues durant la dècada del 1940.Mary Douglas va arribar al Congo Belga l’any 1949 i en va haver de marxar pocs mesos més tard a causa del context bèl·lic que patia el territori.

Al gener de 1959, es van produir una sèrie d'escàndols a Leopoldville, en què el poble s'aixecà amb el clam d'independència. El 1961, el Moviment Nacional Congolès va sol·licitar unes eleccions per sufragi universal on es decidiria la independència del territori. Finalment, el 30 de juny de 1960 a Brussel·les, el Congo va aconseguir formalitzar la seva independència. Pocs anys després, fruit de la seva experiència com a antropòloga al Congo Belga, Douglas publica The Lele of the Kasai (1963) i més tard Purity and Danger (1966), on explora les relacions entre brutícia i santedat, impuresa i higiene. Les idees sobre societat i contagi se li acudiren quan va contraure una malaltia contagiosa, probablement el xarampió, i va haver d’estar al llit durant una setmana . Una gran part de la seva obra posterior, que consisteix essencialment en una antropologia comparada dels sistemes simbòlics i religiosos, s’organitzarà a partir de la reflexió basada en les categories de pensament lele.

Influències teòriques

El paradigma teòric en el qual situem Mary Douglas és el de la proposta teòrica plantejada per Lévi-Strauss: l’estructuralisme. Tot i que l’antropòloga és d’origen britànic, s’inserirà en aquesta escola, que als anys cinquanta i seixanta constituirà el paradigma dominant en el marc de l’antropologia francesa, després de la publicació de l’Anthropologie structurale (1958) del seu principal autor. Encara que en el marc de la disciplina antropològica situem les aportacions estructuralistes després de la Segona Guerra Mundial, per a la història del pensament trobem aportacions de lingüistes estructuralistes molt anteriors. El text Mémoire sur le système primitif des voyelles dans les langues indo-européennes (1878) de Ferdinand de Saussure és el fundador de l’enfocament estructural pel que fa a les ciències anomenades “humanes” (en lingüística). A més, el programa de fonologia, fonamental en la lingüística estructural, serà establert per Troubetzkoy el 1933 i la tesis de Lacan i els seus posteriors escrits començaran a ser publicats a partir del 1936.

A trets generals, el canvi de paradigma que suposa l’antropologia estructuralista respecte del funcionalisme, en paraules de Lévi-Strauss, implica que per tal d’analitzar els fenòmens socials: “L’estructuralista té per tasca identificar i aïllar els nivells de realitat que posseeixen un valor estratègic des del punt de vista en què ell es col·loca, dit d’altra manera, que poden ser representats en forma de models, sigui quina sigui la naturalesa dels últims”. Tot i això, aquest canvi de paradigma no s’aplica de forma molt abrupta, sinó que més aviat es desenvolupa com un contínuum teòric. Això es deu a què el funcionalisme havia generat una gran quantitat de material etnogràfic sense generar un suport teòric que pogués fonamentar les investigacions antropològiques, mancança que la irrupció de l’estructuralisme va ajudar a suplir. Justament, Lévi-Strauss pren com a referent metodològic la lingüística estructural per tal d’analitzar els fenòmens culturals.

El canvi de paradigma a favor de l’antropologia estructuralista a França implica tres canvis bàsics de prioritat en la disciplina. Primerament, l’estudi dels fenòmens conscients queda superat i les estructures inconscients passen a ser objecte d’estudi central. A més, l'anàlisi es basa en la relació dels termes o trets socials, i no en el seu tractament com a entitats independents. En tercer lloc, les lleis generals han d’estar formulades com a relacions invariants necessàries o interculturalment vàlides i no establertes en suposicions arbitràries a l’atzar. A més, Trubetzkoy afegeix a l’aportació teòrica de Lévi-Strauss un quart canvi de prioritat: la demostració de sistemes concrets en termes de casos específics, de manera oposada a la mera teorització abstracta sobre la naturalesa sistemàtica dels fenòmens fonològics.

En el context de l’antropologia britànica a partir dels anys cinquanta, els seus principals autors seran, juntament amb Douglas; Gluckman, Goody i Sahlins, sota la influència del funcionalista Evans-Pritchard. Tot i això, l’antropologia en llengua anglesa seguirà una trajectòria complexa que derivarà en dues tendències principals. D'una banda, seguint la influència de les tendències acadèmiques a l’Europa continental, manifesta una consideració creixent per a la història i el canvi, l’estudi dels conflictes i les dinàmiques socials i d’allò econòmic i polític. D’altra banda, s’emmiralla amb l’antropologia americana d’inspiració boasiana, tot i que sense perdre de vista les propostes estructuralistes i neo-marxistes europees dels anys setanta i vuitanta.

Els nombrosos treballs comparatius de Mary Douglas sobre els sistemes simbòlics posen de manifest una certa continuïtat i, alhora, una certa ruptura amb els preceptes de l'escola britànica d’antropologia. Fidel als ensenyaments durkhemians, no qüestiona la primacia ontològica i explicativa atribuïda al sistema social en relació amb l’activitat simbòlica. Tanmateix, Douglas rebutja la banalitat de les funcions sociològiques freqüentment assignades pels predecessors a les diverses produccions d’aquesta activitat, i veu en la lògica de conjunt que organitza les classificacions a l’interior d’una societat el veritable objecte dels estudis comparats.

Respecte de les aportacions teòriques del concepte tabú en antropologia anteriors a Douglas, són fonamentals les dels autors Tylor i Freud. L’antropòleg evolucionista estudia les relacions de parentiu i estableix correlacions entre les formes de residència postnupcial (matrilocal, patrimatrilocal i patrilocal) i els tabús respecte dels afins (consanguinis de la muller i consanguinis del marit). Posteriorment, a la primera meitat del segle XX, ja serà plenament coneguda l’obra del psicoanalista Freud, concretament l’assaig en què tractarà aquest concepte serà Tòtem i tabú (1913), que tindrà una gran difusió als EUA i influirà de manera decisiva els anàlisis de caràcter psicològic de les teories antropològiques sobre cultura i personalitat.

Aportacions teòriques

Mary Douglas se situa en el marc teòric de l’estructuralisme, proposat per Lévi-Strauss. El mètode estructuralista intenta reconstruir el sistema simbòlic sobre el qual s’organitza una societat a partir de l’aplicació d’un mètode científic que busca formular lleis i transcendir l’observació empírica. Així doncs, es cerca l’existència d’una estructura de pensament comuna a tots els éssers humans, sense deixar de banda el reconeixement de la diversitat cultural en cada comunitat.

L’àmbit de la disciplina antropològica en el qual realitzarà les seves principals aportacions teòriques és el de l’Antropologia de la religió; és a dir, estudia la creença religiosa com el fet de postular l’existència d’un entorn invisible, potser fins i tot immanent, al mateix nivell que allò visible, que s’articula de manera totalment diferent pel sot fet de la seva no evidència. Concretament, les seves aportacions més importants en aquesta branca de l’Antropologia serà la seva conceptualització dels conceptes “impuresa”, “contaminació” i “tabú”, conceptes que considera fonamentals en la forma com es classifiquen les estructures socials, més enllà de la seva significació en l’àmbit sagrat.

En el marc acadèmic antropològic coetani a la publicació de Purity and Danger, fins llavors els estudis antropològics s’havien centrat exclusivament en la interpretació del que anomenaven “pobles primitius”, en contraposició a les “societats modernes”. Contràriament a això, Douglas aporta i reivindica la necessitat d'aplicar mètodes antropològics que incloguin l'anàlisi de totes les societats humanes de manera comparada, inclosa l'occidental.

Considera que l’acció simbòlica de la neteja, lligada a la noció de “puresa”, està present a totes les societats humanes. Aquestes nocions, però, es vinculen de manera particular a cada societat, fet que genera una gran diversitat de categories i sistemes de representació simbòlica. L’antropòloga planteja l’existència de “sistemes simbòlics” articulats en la realitat social d’acord amb l’existència de prohibicions religioses, les quals tenen correspondències amb l’ordre social d’una comunitat. Considera que aquestes representacions tenen correspondències, en una escala menor, en la noció del cos humà de cada cultura. En aquest sentit, introdueix com les regles dietètiques responen a estructures socials com un sistema de classificació ontològic que afecta el comportament dels individus.

L’antropòloga posa en relleu com el caràcter subjectiu dels individus d’un grup respecte de l’alimentació no és un fet socialment aïllat, sinó que està lligat a la categorització de l’ordre social que estableix la comunitat respecte de les diferències espècies. D'aquesta manera, allò que per a una societat és considerat com a apte per a l'alimentació es correspon no als condicionants materials de la comunitat, ni a la forma en què es cobreixen les seves necessitats de subsistència, sinó a les representacions simbòliques. La manera com una societat classifica les altres espècies del seu entorn determina quins animals són aptes per al consum i quins no. Aquesta teoria donaria una explicació antropològica simbolista a qüestions que han estat una incògnita fonamental en la disciplina, com per exemple el tabú dietètic que prohibeix el consum de la vaca sagrada a l'índia.

Tot i això, aquesta dimensió subjectiva del pensament antropològic respecte de l’àmbit religiós serà criticat pel corrent postestructuralista posterior, ja que es considerarà que la concepció subjectiva del sistema simbòlic suposa una contradicció en si mateixa en considerar el sistema com a “organisme social”. Una altra crítica contundent a aquest supòsit teòric serà la que articularà Marvin Harris a Cows, Pigs, Wars and Witches: The Riddles of Culture. Des del materialisme cultural, l’antropòleg considera que allò determinant en la construcció de la porcofília o la porcofòbia d’una societat es construeix sobre el fet determinant de si la seva cria respon a una bona o una mala adaptació ecològica al medi en el qual es desenvolupa la comunitat. Per tant, la causa general d’aquest fenomen –que, segons Harris, es pot inferir de manera universal a totes les comunitats i les diverses consideracions que reben certs animals i el seu rebuig o acceptació en les regles dietètiques–, s’articula a partir dels condicionants materials del medi en el qual es desenvolupen, fet que condiciona l’existència humana de cada grup.

Cal destacar que la importància de l’obra de Douglas rau, en gran part, en el fet de considerar les estructures socials com a sistemes simbòlics que tenen l’objectiu de garantir l’ordre social. Tot i això, l’antropòloga no deixa de banda el fet constatable de com en totes les societats és fonamental el canvi social, fet al qual intenta donar resposta. L’antropòloga demostra, amb exemples etnogràfics concrets, com les categories de tabú i contaminació tenen un gran potencial de canvi donada la seva naturalesa, que atorga la categoria de marginal aquells elements amb els quals se’ls relaciona. S’observa com aquelles categories que són prohibides en termes religiosos per una societat són aquelles que no s’adeqüen al marc de categorització normatiu i que, per tant, suposen un “perill” per al manteniment d’aquest ordre social. Així doncs, aquells elements que són exclosos de l’estructura de pensament d’una comunitat són, justament, aquells que tenen un potencial de canvi social més notable. Per l’amenaça que suposa la seva mera existència, aquests elements són rebutjats radicalment de la societat, connotats com a “contaminants” o “tabú”.

Obres principals

The Lele of the Kasai (1963)

La primera publicació de Douglas, The Lele of the Kasai (1963), se centra en una societat matrilineal a Kasai (ara Kasai-Occidental), els Lele. Aquesta societat matrilineal està marcada per una forta divisió de tasques, normes matrimonials poliàndriques, igualitarisme i autonomia; un món social que era completament diferent del seu i que desafiava els ensenyaments d'Evans-Pritchard. L'antropòloga trenca amb l'enfocament funcionalista amb les seves anàlisis sobre la producció i distribució de la riquesa entre els clans, una descripció detallada de l'organització matrilineal i el paper dels clans aristocràtics en l'estructura de poder, i la importància del matrimoni en les estratègies d'aliança entre els clans i la pràctica i supervisió de la bruixeria. El seu intens treball empíric li va concedir una visió de les pràctiques concretes dels Lele contrària a les teories desenvolupades per les institucions. Durant la seva recerca, estableix la importància de la relació entre l'estructura social i les representacions simbòliques dels valors defensats en la societat.

Purity and Danger (1966)

En l'obra Purity and Danger, Mary Douglas aporta una nova interpretació dels termes tabú i contaminació, nocions clau en l’àmbit de l’antropologia de la religió amb una important vinculació en l’estudi de la teoria social. Aquestes categories són teoritzades a partir de la seva eficàcia simbòlica i suposen una aportació clau per a l’estudi dels sistemes simbòlics en la lectura estructuralista de la diversitat cultural. En aquest sentit, trobem molt interessant com l’autora ens proposa reflexionar sobre un tema tan quotidià com és la neteja i la brutícia, amb l’objectiu de desenvolupar una tesi que posa en qüestió les formes de control i les estructures d’una societat, i així mateix com aquests dos termes són entesos com a elements rellevants per comprendre el funcionament d’una societat. Seguint aquesta línia, Douglas traça els significats i les implicacions de temes com la neteja, el tabú, la contaminació i la puresa, no sols partint d’una societat en concret, sinó aplicant una anàlisi comparativa entre diferents societats a fi de reforçar i enriquir la seva defensa. Seguint aquesta línia, transcendeix les cultures “primitives” que estudiaven tradicionalment els antropòlegs, i situa al mateix pla de comparació les diferents cultures, negant la tendència a establir una frontera entre les societats tradicionals i modernes.

El capítol The Abomination of Leviticus ha estat el més destacat de l'obra i, alhora, el més criticat. En el prefaci escrit per la mateixa autora a l’edició de l’any 2002, Douglas admet que va cometre un error molt greu en intentar argumentar el motiu pel qual el porc, entre altres animals, és un ésser prohibit en el Levític. Un dels errors principals d’argumentació va ser assumir que les espècies prohibides havien de ser obligatòriament anòmales i basar bona part de la seva investigació en descobrir-ne les anomalies. Descobrir les anomalies d’alguna cosa implica primer definir quines són les característiques que delimiten el fet de formar part del grup, de la “normalitat”, i és en aquest primer pas argumentatiu que cauen en biaixos analítics, ja que de la mateixa manera que la similitud, la diferència es pot establir entre qualsevol comparació d’éssers o idees. D’altra banda, Douglas assumeix que els éssers prohibits en el Levític són éssers considerats abominables. Aquesta assumpció implica una contradicció, ja que en principi, tots els éssers creats per Déu tenen una raó de ser i no són nocius per se per l’home. Així, cal plantejar-se si la prohibició d’animals com ara el camell, el conill, la llebre o el porc, és perquè són considerats impurs o perquè és considerat impur, indigne o inhumà matar-los.

Natural Symbols (1970)

A Natural Symbols (1970), Douglas va introduir els conceptes interrelacionats de "grup"; és a dir, com és clarament definida la posició social d'un individu dins o fora d'un grup social fitat, i "graella"; dit d'altra manera, com és clarament definit el paper social d'un individu que es troba dins de les xarxes de privilegis socials, reclamacions i obligacions. El patró de la graella de grup s'havia de refinar i refer en establir els fonaments de la Teoria Cultural.