Usuari:Brunnaiz/Glossari de filosofia

Aquesta glossari inclou les diverses doctrines que han formant el pensament humà i que se solen definir com a filosòfiques, religioses, sociològiques o científiques:

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

• Abolicionisme, doctrina que propugna l'anul·lació de lleis, preceptes o costums que es consideren atemptatoris a principis humans i morals. En un principi, el terme es va aplicar al corrent que propugnava l'abolició de l'esclavitud humana.
• Abolicionisme animal, idea que la propietat privada legal d'animals és injusta. En el moviment pels Drets dels Animals, el terme va començar a ser emprat pel filòsof nord-americà Gary Francione. Segons ell, l'abolicionisme és el moviment que té per objectiu posar fi a la concepció dels animals com a propietat, tot seguint una estratègia centrada en la difusió del veganisme i rebutjant la defensa de regulacions legals.
• Absolutisme moral, algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de l'acte.
• Absurdisme, predica que els esforços de l'home per a comprendre el sentit de l'univers són inútils, ja que, malgrat que l'home pugui tenir la necessitat de trobar-li un sentit, aquest no existeix.
• Accidentalisme, nega la causalitat entre els esdeveniments, al contrari que el determinisme. L'accidentalisme també és un corrent polític que considera accidental o no essencial la forma de govern.
• Actualisme, els processos naturals que actuaren en el passat són els mateixos que actuen en el present.
• Agnosticisme, no creu en cap Déu, però no s'oposa a la idea que pugui existir.
• Anarquisme, rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual.
• Animisme, una personalitat, un ésser sobrenatural o una ànima, habita els objectes ordinaris i governa la seva existència.
• Antinatalisme, idea que la reproducció és immoral.
• Antitaurisme, critica la tauromàquia.
• Aristotilisme, segueix la filosofia d'Aristòtil.
• Ascetisme, abstinència voluntària del plaer.
• Ateisme, creu en la no existència de Déu. Es consideren ateus tots aquells sistemes filosòfics que es fonamenten en el materialisme.
• Atomisme, teoria de l'antiga Grècia segons la qual l'univers està constituït per petites partícules indivisibles que van denominar àtoms.

B

• Benestarisme, els ciutadans tenen dret a viure en democràcia i amb la seguretat de poder gaudir d'uns certs serveis socials completament públics i gratuïts, com l'escolarització, la sanitat, la jubilació, etc.
• Benestarisme animal, és moralment acceptable emprar animals no per a menjar, experimentació a la investigació, vestimenta i entreteniment, sempre que el sofriment innecessari sigui evitat.
• Bramanisme, antic sistema social i religiós indi, entre el vedisme i l'hinduisme, que es fonamenta en la divisió de la societat en castes hereditàries.
• Budisme, segueix les idees religioses i filosòfiques de Siddharta Gautama. Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques relacionades en l'ensenyament i la persona del "El Buda". Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa dels diversos desenvolupaments i les diferents interpretacions de la doctrina primitiva, a part de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on influenciava en el seu moviment missioner.

C

• Capitalisme, postula que ni l'Estat ni cap govern ha d'intervenir a l'economia, ja que aquesta s'equilibra per si mateixa, en una mena de darwinisme aplicat als sistemes econòmics i socials.
• Catolicisme, branca del cristianisme que creu en la transformació del vi i el pa en la sang i el cos de Jesucrist.
• Cientisme, totes les ciències haurien de basar-se en el mètode científic propi de les ciències experimentals. Propera al positivisme.
• Cinisme, originalment les idees dels cínics a l'antiga Grècia. Actualment la idea de no creure a la virtut, bondat o altruisme humans.
• Cognitivisme, les frases usades al raonament o discurs tenen un contingut que pot ser vertader o fals.
• Comunisme, crítica la propietat privada i en canvi aposta per la socialització dels mitjans de producció, canvi, transport i consum.
• Comunitarisme, considera que el liberalisme clàssic és incoherent, i remarca el paper de la comunitat en la tasca de definir i formar als individus.
• Conceptualisme, els universals de les coses existeixen només a la ment de cadascú, no a la realitat física.
• Confucianisme, sistema ètic i filosòfic creat pel xinès Confuci.
• Consumisme, acumulació de béns i possessions materials per a aconseguir la felicitat.
• Contractualisme, analitza la lògica interna dels processos de presa de decisions i l'exercici del poder en relació als conflictes d'interessos.
• Convencionalisme, el comportament personal i social es basa en acords de la societat.
• Cristianisme, segueix la religió monoteista que reconeix l'existència i divinitat de Jesucrist.
• Criticisme, el coneixement és possible però no definitiu sinó provisional. Fou proposat per Kant.

D

• Darwinisme, recolza la teories de la selecció natural proposada per Darwin.
• Deisme, la raó, més que la tradició, ha de ser la base de la fe en Déu.
• Determinisme, tots els esdeveniments i coneixences humanes estan determinades per una cadena de causalitat directa.
• Dogmatisme, adherència inflexible en una fe o doctrina rígida.

E

• Eclecticisme, cada persona escull, sense principis determinats, les concepcions filosòfiques que li agraden d'altres escoles o persones, combinant-les i barrejant-les, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
• Emotivisme moral, l'autèntic fonament bàsic del judici moral no té contingut objectiu, sinó que exerceix només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions.
• Essencialisme, el que fa que un ésser sigui el que es precedeix l'existència, cosa que té per resultat negar la llibertat de l'individu.
• Estructuralisme, l'objecte d'estudi és un sistema dividit en elements que es relacionen entre si afectant a la globalitat. Proposat per Saussure.
• Existencialisme, es planteja la consciència de la pròpia existència humana concreta i considera de l'home com a responsable individual del seu ésser.

M

• Materialisme
• Modernisme, un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen a finals del segle XIX[1] i principis del segle XX que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic

S

• Sensualisme, una opció epistemològica segons la qual el coneixement es recolza necessàriament damunt les sensacions.